Navarro, Gasol, Jasikevicius i Stoichkov: ídols d’anada i tornada

Pau Gasol és l’últim dels ídols d’anada i tornada del Barça. Com ell, Hristo Stoichkov, Juan Carlos Navarro i Sarunas Jasikevicius van anar-se’n sent ja reverenciats per l’afició abans de mítiques tornades.

Juan Carlos Navarro

Seguint els passos de Gasol, Navarro va posar rumb a Memphis el 2007, per viure amb el seu amic l’aventura americana. Tot i que els seus números van ser bons (va estar a punt de batre el rècord de triples en una temporada), va tornar l’any següent després que Gasol deixés els Grizzlies per anar-se’n als Lakers i que Dusko Ivanovic, amb qui Juanqui no connectava, marxés del Palau. ‘La Bomba’ va estar 20 temporades com a blaugrana, 10 a cada etapa (1997-2007 i 2008-2018), i va aconseguir dues Eurolligues i 33 títols, i es va convertir en el jugador amb més èxits esportius de la secció.

💙❤️ pic.twitter.com/OxBCHL8y76

— Barça Basket (@FCBbasket) 2 de julio de 2020

Sarunas Jasikevicius

Notícies relacionades

El Barça i Pau Gasol fan oficial la tornada del pivot 20 anys després

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Igual que el Barça no hauria guanyat la primera corona europea de futbol sense el cop de cap providencial de Bakero a Kaiserslautern, tampoc hauria aconseguit el primer ceptre continental de bàsquet sense la intervenció miraculosa de Sarunas Jasikevicius en el Top 16 davant l’Olympiacos del 2003. A més de l’Eurolliga, aixecaria dues Lligues i un MVP de l’ACB en la seva primera experiències barcelonista (2000-2003). Svetislav Pesic va ser precisament el seu primer tècnic i la persona que va decidir prescindir dels seus serveis davant la reducció de pressupost un any més tard, quan va escollir al seu lloc el macedoni Vlado Ilievski, que va passar sense pena ni glòria pel Palau. La seva marxa va crear un conflicte amb la grada, que el va mantenir sempre entre els seus referents i que el va rebre amb els braços oberts quan va tornar el 2012 per jugar una temporada més a les ordres de Xavi Pascual, però ja en un rol secundari, com a segon base. Un any després es va acomiadar de les pistes i va passar a integrar el cos tècnic del Zalgiris, on es va mantenir fins a l’estiu, per a una nova experiència blaugrana, aquesta vegada a la banqueta.

Hristo Stoichkov

Hristo StoichkovPocs jugadors han aconseguit un nivell de connexió amb la grada del Camp Nou com Hristo Stoichkov. Per això va ser tan dolorosa la seva sortida al Parma el 1995, tot i que més que un adeu va ser un fins després. Havia llançat arrels tan profundes en aquesta ciutat, on havia guanyat quatre Lligues, la primera Copa d’Europa del club, a més de la Pilota d’Or, que al cap de pocs mesos ja hi volia tornar. «Trobava moltíssim a faltar Barcelona. Cada vegada que tornava a Catalunya experimentava una profunda nostàlgia», explica el carismàtic exdavanter en la seva recent autobiografia. «Després d’una entrega de premis a Barcelona, vaig coincidir amb Cruyff i el vaig convidar a sopar. Durant el sopar li vaig anunciar que volia tornar i sense titubejar el míster va dir que ‘okey; i allà mateix, davant d’ell, vaig trucar al president, Josep Lluis Núñez, perquè poséssim en marxa l’operació El Noi Torna». El que no s’esperava és que en el seu retorn no estaria sota la batuta del pare del ‘dream team’, sinó de la de Bobby Robson, primer, i Louis van Gaal. Amb el primer encara va jugar (i va guanyar la Recopa, la Copa del Rei, la Supercopa d’Espanya), mentre que amb el compatriota de Cruyff va xocar des del primer moment i no va acabar la temporada. «Van Gaal, per a mi, ja no existeix», va dir després de confirmar la seva tornada al CSKA el març del 1998.