Un Barça amb fe, cames i llums

La classificació del Barça per a les semifinals de Copa va deixar per a la posteritat xifres històriques que no s’haurien donat amb la seva eliminació. Per si no fos prou històric que el club blaugrana hagi accedit a la penúltima ronda en deu de les últimes onze temporades. Des del 2011, només ha faltat a aquesta cita l’any passat, quan va caure amb l’Athletic a quarts (1-0) a partit únic. I des d’aleshores fins avui, el Barça ha disputat 50 de les de les 53 eliminatòries possibles de la Copa, incloses les finals. Només va faltar a la final del 2013 (va caure a la semifinal davant el Madrid) i la semifinal i la final del 2020.

El Barça sempre ha estat present, resistint, aguantant els embats del torneig eliminatori, d’on ha obtingut cinc títols en deu temporades, i que es manté, un altre cop, com un al·licient. Potser més gran en aquesta ocasió, quan s’entreveu, s’intueix, que aquest equip no dona per guanyar la Lliga (a deu punts de l’Atlètic i un partit més jugat) ni la Champions, en què no figura entre els màxims favorits.

Històric: tres gols a la pròrroga

Potser és un judici prematur, com precipitat va ser anunciar l’eliminació a Granada al minut 88 amb un 2-0 en contra. Els errors de Samuel Umtiti desbarataven el dominador partit ofensiu de l’equip, que amb el temps afegit va tenir unes xifres significatives i que perduraran. Per començar: el Barça mai havia fet tres gols en una pròrroga.

Un equip sense punteria va apel·lar a la fe i la força de les seves cames per veure la llum, apagada fins aleshores. Costa discernir què va ser primer, com l’ou i la gallina.

La fe d’Antoine Griezmann per perseguir la passada diagonal de Messi, una pilota que se n’anava fora, per tornar-la al camp. La força de les cames, del davanter i de tots, per resistir la quarta pròrroga en set partits (dos a la Supercopa i dos a la Copa) i les llums per començar a encertar en la rematada. Virtuts, totes, que es van ajuntar en el 2-1, superat el minut 88. La picada d’ullet del factor sort va ser un pal·liatiu a la desgràcia acumulada, després de tres xuts (Trincão, Dembelé i Messi) a la fusta. El funcionament ofensiu de l’equip no mereixia cap retret, més enllà de l’encert en el xut.

¿Quan havia xutat el Barça 18 córners? El rècord de l’últim lustre eren 14 (igualat aquest any davant l’Alabès): a Granada ja n’havia sumat 15 en el temps reglamentari.

Tampoc hi ha precedents de les 36 rematades a porteria que va connectar el Barça, de les quals 20 van anar bé dirigides entre els tres pals. Ni hi ha precedents d’un doblet de Jordi Alba, el lateral esquerre, al primer equip blaugrana, suplantant la tasca habitual de Messi. Trenta rematades (14 de ben dirigides) va encaixar l’Osca a la Lliga 18-19.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

La possessió de la pilota no va ser de rècord. Es va quedar per darrere d’uns altres dos partits (davant l’Alabès i el Cadis, tots dos fora) que, com el de Granada, van estar tallats pel mateix patró menys en el desenllaç final: l’equip modest cobra avantatge al marcador i es dedica a defensar-lo. El Barça només va poder empatar a Vitòria malgrat una possessió del 80%, va caure a Cadis (83%) i va guanyar a Granada (79%). Les 1.061 passades es van fer ja en els 90 minuts del Barça-Granada (van ser 1.005) en què va debutar Quique Setién.

El peatge de Sergi Roberto

El peatge a la formidable reacció del Barça per firmar un aclaparador 3-5 –«estic molt orgullós de l’equip», va confessar Koeman– va ser la lesió de Sergi Roberto. En el seu segon partit després d’estar 18 de baixa, va patir un altre contratemps muscular. Aquesta vegada, al recte anterior de la cama dreta. El club no va donar cap termini de recuperació, que es podria allargar un mes. «És una llàstima», va lamentar Koeman.