Freixa, l’extrem antilaportista

El novembre del 2010, dues setmanes després que la junta de Sandro Rosell impulsés una acció de responsabilitat contra ell, el diari ‘Avui’ gravava una entrevista amb Joan Laporta mentre passejava per la Diagonal. De sobte es va produir un xoc amb un transeünt que li va recriminar la responsabilitat de l’acció i que va resultar ser Toni Freixa, portaveu de la junta. A falta de VAR no es pot constatar la voluntarietat de la jugada, però va quedar plasmada la tensió entre els dos advocats. Una dècada després Freixa ha sigut el que més clarament ha buscat el cos a cos verbal amb l’expresident, intentant erigir-se en l’extrem antilaportista.

Aquell talentós extrem al qual Laureano Ruiz, el seu entrenador als Escolapis i que va assentar la bases de l’ADN Barça, comparava amb Iniesta, va entrar al Barça el 2003 de la mà del llavors cunyat de Laporta, Alejandro Echevarría, cap del bufet on treballava Freixa i que el va recomanar com a assessor jurídic. Però en dos anys havia deixat ja el club i el despatx per començar la seva militància antilaportista i unir forces amb Sandro Rosell, amb qui tornaria al club el 2010 com a portaveu. Josep Maria Bartomeu, que acusaria Freixa de ser el culpable que Johan Cruyff tornés la insígnia al dir que els estatuts no contemplaven la figura del president honorífic, el va anar relegant de les seves funcions fins que Freixa va dimitir per presentar-se a la presidència el 2015. Laporta el va acusar de ser un submarí de Bartomeu en aquestes eleccions, una cosa que ell va negar de la mateixa manera en què ara defuig l’etiqueta de candidat continuista. En canvi és el que més obertament intenta capitalitzar els vots nuñistes orfes, els que buscava la candidatura frustrada de Juan Rosell o la de Jordi Roche. «Que m’anomenin nuñista és un honor», repeteix sempre que l’aborden per aquest tema, posant en relleu la seva gestió, igual que enalteix l’era Rosell com la millor època de la història del club.

En una precampanya electoral fins ara de guant blanc, res a veure de moment amb la tensió de les del 2015 o les últimes conteses blaugrana, han sigut seus els atacs més durs contra Laporta. No només sentenciant que «el final econòmic de Gaspart, Laporta i Bartomeu ha sigut catastròfic», sinó intentant portar els focus cap a alguns punts foscos del laportisme: recordant la vinculació amb la Fundació Francisco Franco d’Echevarría, que segons Freixa continua col·laborant a la campanya de Laporta; o airejant l’assumpte de les comissions cobrades per l’expresident a l’Uzbekistan. La demanda contra Laporta per aquest assumpte va ser desestimada, igual que la que hi havia contra Freixa pels columbaris del Camp Nou, acusat d’haver cobrat 200.000 euros per concedir un contracte que al final no es va dur a terme.

Esperança de ‘sorpasso’

No ha sigut l’últim contenciós en què Freixa s’ha vist embolicat en els últims anys. L’aspirant a la presidència blaugrana va crear fa quatre anys una empresa, Sport Social Market, que ja ha sigut condemnada per estafa per un jutjat càntabre i que està pendent de la resolució d’una altra de presentada pel mateix delicte en un jutjat de Barcelona.

Notícies relacionades

Un Barça de Champions però amb rotacions

Barça-Inter: dos mètodes oposats per anar a Múnic

Mentre altres aspirants a la presidència estan patint per passar el tall de les firmes, Freixa assevera que, com fa cinc anys, ell ja fa dies que les té. Si el 2015 va tenir més rúbriques que vots, als seus 52 anys creu que aquesta vegada pot ser molt diferent ja que, amb Font i Laporta lliurant la batalla al camp cruyffista i independentista, ell té tot el camp lliure del nuñisme sociològic per donar el ‘sorpasso’.

Com va fer Rosell al seu dia, ha buscat el vot de la grada d’animació subscrivint un acord amb Penya Almogàvers, Penya Nostra Ensenya, Supporters Barça i Front 532 en el qual es compromet a «potenciar i impulsar» aquesta iniciativa. Per impulsar de nou l’equip ha apostat per Lluís Carreras, amb l’objectiu que torni el club al model, amb la pedrera com a base i allunyat dels fitxatges galàctics que li retreu a Bartomeu. «Em fa gràcia quan diuen que Bartomeu era nuñista. Núñez no hauria fet les barbaritats que s’han fet últimament amb la gestió esportiva», assevera.