Entrevista amb Lluís Carreras: «Hem perdut l’estil perquè hem perdut la pilota»

Lluís Carreras (Sant Pol de Mar, 1972) és la veu futbolística de la precandidatura de Toni Freixa. Exjugador amb una dilatada carrera de 17 temporades com a professional que va començar al planter de Barça i entrenador des de fa 11 anys, serà un director de futbol obsessionat amb tornar l’estil de joc a un club que l’ha deixat escapar. 

Va qualificar d’«inadmissible» que s’hagués perdut el model metodològic del 2010. ¿Per què? Perquè no pots perdre la teva essència com a club des del punt de vista del joc que practiques. ¿Què és l’essència de les persones? La personalitat, la credibilitat, l’honestedat, la dignitat, etcètera. Quan perds aquestes virtuts, estàs acabat. Si un club diposita el seu poder, la seva pedra filosofal en el futbol, el planter, el model, i el perd, també has perdut el camí, el teu estil de vida, per dir-ho d’alguna manera.

-És a dir, la identitat. Totalment. A poc a poc s’han anat perdent les senyes d’identitat futbolística i aquest canvi no ens ha ajudat ni a jugar bé ni a guanyar títols i ha frenat l’ascens dels del planter.

-El Barça no ha perdut la pilota. Hem passat de les tres pes que ens definien, que són la possessió, la posició i la pressió, a les tres erres: redistribució, reubicació i recuperació de la pilota.

-És una pèrdua simbòlica, la possessió continua sent superior a la dels rivals. Hem perdut l’estil perquè hem perdut la pilota. Ja no és nostra ni té la importància que tenia, l’hi hem donat a altres coses com córrer més, ser més físics, tenir més en compte el rival, a esperar i a no ser tan proactius.

I s’ha perdut el discurs. S’han perdut, sobretot, coneixements, talent: no hi ha Xavi, ni Iniesta, ni Valdés, ni Puyol, ni Pedro... El discurs ha canviat perquè les persones no el senten ni el tenen interioritzat per haver-lo viscut i jugat. Això no és bo ni és dolent.

Orgullosos de ser la única candidatura que parla de futbol en boca d’un expert. La credibilitat de dir sempre la veritat 😉🔵🔴👇 https://t.co/GSU8EbmsSp

— Toni Freixa (@tonifreixa) 30 de diciembre de 2020

-¿Què significa ser director de futbol? Simple nomenclatura per especificar la responsabilitat exclusivament de tot el futbol, on hi haurà director esportiu que nomenarà l’entrenador i el departament de captació, que és el que ha de fitxar.

-¿Té els noms? Sí. No es poden dir. Alguns són al club i són professionals molt vàlids. Ara el club ara no té director esportiu, només secretari tècnic. 

-¿Fitxarà gent de passat culer? ¿És indispensable? Sí, perquè són els únics que saben interpretar les necessitats del club. Hi ha molts i molt bons jugadors i tècnics pel món, però el Barça té un estil, una forma de treballar i l’has d’haver conegut i l’has de sentir.

-¿Com ho han de sentir els que no han format part del club? O sí. Quan fitxes, hi ha paràmetres que buscar que són reconeixibles, Per exemple, un equip com l’Al-Sadd, l’equip de Xavi o l’Arsenal de Mikel Arteta: veus tios que entenen el joc. Mires lligues top com Anglaterra, Alemanya, l’Argentina, el Brasil, i trobes tios que compleixen el que busques: que juguen fàcil, que juguen a dos tocs, que fan el camp gran, com creen i ocupen espais, un extrem que desborda, un central que juga un toc, un migcampista amb ulls al clatell... Mirarem més coses abans de fitxar: personalitat, conducta, lesions, relacions de grup, la gestió de la pressió....

Metodologia 🔵🔴⚽️ @FidelsalFCB pic.twitter.com/l8TmE3VN4B

— lluiscarreras7 (@lluiscarreras7) 27 de diciembre de 2020

-Va dir que no tots els jugadors bons serveixen per al Barça. Està demostrat. Hi ha molt bons jugadors que no serveixen o no s’adapten.

-¿Xavi seria l’entrenador de Carreras si guanya Freixa? Xavi compleix tots els paràmetres per ser entrenador del Barça però també necessitaria molta ajuda del club i la meva, metodològicament parlant, per ser millor entrenador. Hi és des de fa dos anys. El primer ho va fer molt bé i el segon és molt millor, al tenir jugadors millors, les seves idees es van acoblant i van arrelant. El tercer serà encara millor. Si des del club se l’ajuda, pot ser la bomba.

Xavi va assegurar que no era un actiu de cap candidat, sinó del club. ¿I vostè? Més important que amb qui vas és per qui ho faig, que és el Barça. Vaig amb Toni Freixa perquè el veig preparat, fa temps vam parlar d’una idea que volia portar a terme i ningú més m’ha trucat. Xavi és un actiu del club, el que més partits ha disputat de la història, i és normal que no es vulgui mullar. Té moltes nòvies, com Puyol o Iniesta si algun dia deixa el Japó. Jo he decidit fer un pas endavant i ser valent perquè crec que el Barça ho necessita. D’altres prefereixen esperar que els truquin i a veure què surt.

-¿Podria ser el director esportiu del futur president si no és Freixa? No ho sé. Són coses que no et planteges. Imagino que els candidats aniran donant els seus noms i si no m’han trucat és que confien en altres persones per atendre les necessitats del club, que són moltes i molt diferents de les de fa cinc anys, de fa tres o fins i tot de fa un any.

-¿A què es refereix? El club està en una posició futbolística que necessita una regeneració profunda per tornar a ser el que era, a confiar en el model metodològic, adquirir una fortalesa econòmica per anar al mercat i seduir amb la seva proposta... Això no passarà el dia 25 de gener. Ni el 26. És un procés, i com més persones prestin les seves capacitats al servei del club, més ràpida serà aquesta recuperació.

-¿Quant costa recuperar la metodologia? És temps, no diners. No costa diners, sinó dedicació, estima, sentiment, hores de feina, gent preparada que la tingui interioritzada i la sàpiga explicar i jugadors que creuen en el que fan i en com juguen.

-¿Està d’acord que la quantitat de jugadors del planter del primer equip depèn de la valentia de l’entrenador i no del nivell? ¿O hi ha un problema de nivell? Una mica de tot. De la valentia de l’entrenador i que no li faci res l’edat que té el jugador. L’únic matís és que a mesura que vas pujant més ràpida ha de ser la velocitat d’execució. El model i l’estil haurien de ser el mateix de baix a dalt, però hi ha un moment en què la cadena s’ha trencat.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

-¿Aquesta és la diferència? Totalment. Cada categoria que puges i cada etapa que passes, respecte a l’anterior, la diferència és la velocitat d’execució, la precisió i la concentració. Si vas millorant aquests tres aspectes, així com la gestió de la pressió i la de la frustració, a la llarga arribes al primer equip, segur.

-¿Per què el futbol femení segueix més el model que el masculí? Perquè ningú s’ha preocupat de com juguen o no; les han deixat fer i han seguit els paràmetres metodològics i han continuat guanyant amb el model. Res t’assegura res, però sí que han anat a la seva. En el masculí s’ha trencat la cadena i no es guanya ni pugen jugadors. Ho diu la història, no ho diu Lluís Carreras.