Xavi Pascual: «La ‘final four’ serà una qüestió d’encert»

Després de 10 anys a la banqueta del Barça d’handbol, Xavi Pascual intentarà conquerir la desena Champions a la ‘final four’, que se celebra aquest dilluns i dimarts en la clàssica de Colònia, tot i que sense l’ambient hostil que feia sentir els blaugrana que jugaven any rere any en camp contrari. Amb la baixa de Mortensen i un Palmarsson fluix, el seu equip es jugarà un lloc a la final contra un PSG que no podrà comptar amb l’exblaugrana Karabatic. ¿Com arriba a la cita de Colònia?

Com cada any que hi hem pogut arribar, hem preparat bé l’equip. Estem amb moltes ganes que arribi una competició com aquesta que estem esperant des de l’estiu passat. Motivats per arribar allà i poder fer-ho el millor possible.

¿Durant aquest any tan rar hi ha hagut moments en què va pensar que no es jugaria?

Sí, sí. la situació pandèmica que hi ha fa que pugui passar qualsevol cosa. Sembla que ara seria difícil que se suspengués. Nosaltres hem preparat l’equip per tenir aquesta possibilitat al camp que hi hagi la ‘final four’. Esperem a veure com es desenvolupa, però tot i així sabem que serà una ‘final four’ molt estranya: sense públic, amb la situació que s’està vivint a Alemanya per poder anar-hi, com ens distribuiran, a veure com ens adaptem a la situació.

Hi havia la sensació que la ‘final four’ de Colònia es jugava sempre en camp contrari. ¿L’absència de públic pot canviar les coses?

Colònia no és territori fàcil per a nosaltres, és jugar fora de casa sempre, és igual l’oponent. Malgrat això preferiríem que hi hagués gent perquè portem una temporada una mica estranya jugant sense públic. Per als quatre equips serà una mica estrany, sense les presentacions del nivell d’altres anys, de la festa que era per a l’handbol. Estem una mica a l’expectativa del que hi ha a l’entorn però concentrats en el que hem de fer a la pista.

Un partit perdut a l’Asobal en set anys i mig. ¿És un llast la falta de competitivitat?

Si tens rivals molt fluixos et diuen que arribes molt descansat a jugar els partits importants. Si són molt forts, que arribes cansat. Nosaltres no podem escollir els rivals. I per tant el que hem de fer és adaptar-nos. Hi ha coses que està clar que ens agradaria a tots que fossin molt millors, però els altres rivals arriben en una situació similar: París també porta bastant temps sense perdre a la seva Lliga, el Veszprem, tot i que té el Szeged, els va guanyar de 12 l’altre dia i a la seva Lliga és cosa de dos d’equips... Nosaltres hem d’estar acostumats a qualsevol situació. No volem buscar excuses. Si tens més nivell competitiu també corres més risc de lesions.

Les sensacions a la Champions aquesta temporada han sigut molt bones. ¿Què li diu el nas?

Crec que l’equip arriba bé tot i que també arribava bé l’última vegada i en 15 minuts ho vam engegar tot en orris. Però en aquest tipus de competicions hi ha coses que no controles que no estan a les teves mans. L’important és que l’equip vagi fent el procés per arribar a les ‘final four’ en bones condicions i intentar disposar de tothom. Ja sabem que amb Casper (Mortensen) no podrem i tenim el dubte important d’Aron (Palmarsson), que és un jugador importantíssim per a nosaltres i ja veurem què passa. 

¿Quina pot ser la clau per tornar a guanyar la Champions cinc anys després?

Cada any és diferent, els rivals són diferents, cada any és estrany. En un cap de setmana et jugues tota la temporada. Pots estar molt bé tot l’any però en aquell cap de setmana poden passar 50.000 coses: ens ha passat que hem arribat molt bé però hi ha hagut gent que no hem pogut utilitzar per un motiu o un altre. Nosaltres no les expliquem abans per no donar avantatge ni posteriorment. Hem arribat moltes vegades a Colònia, on ens és molt difícil jugar. Independentment del complicat que sigui hem d’intentar guanyar, fer les coses millor que l’any passat i no tenir la desconnexió que vam tenir l’any passat. La clau de la ‘final four’ serà una qüestió d’encert.

Portes 10 anys al capdavant de l’equip. ¿Quina valoració fas a nivell personal i de club?

No m’agrada fer valoracions. En el club en què este, a la gent moltes vegades se la valora per coses que has deixat de guanyar, i crec que és un error. Els que estem al club intentem donar-ho tot. Podem encertar-la més o menys però estic satisfet amb la feina que s’ha fet en aquest equip en aquests anys. El que més enorgulleix és que el meu equip juga molt bé a handbol, m’agrada molt. El pateixo perquè els entrenadors som patidors. Tu pots fer molt bé la teva feina però després depèn d’una situació que no està a les teves mans, està a les mans de jugadors, d’un àrbitre o del contrari. L’important és que l’equip sigui conscient de com juga, de què vol fer i plasmar el que entrena. A partir d’aquí els resultats el que fan és confirmar-ho o no. Però has d’estar satisfet del procés. En aquests anys hem canviat molt en relació a com jugàvem a l’inici. Hem renovat l’equip. Independentment del model, crec que hi ha una sèrie de característiques reconeixibles des del primer moment, que l’equip sempre es deixa la vida, és igual contra qui, on i com. I això és del que estic més orgullós. Han passat molts jugadors pel Barça aquests anys i tots ells s’han deixat la vida per l’equip.

¿A nivell personal com has canviat com a entrenador? El 2011 vas tenir una operació de cor. ¿Com va canviar la teva perspectiva vital?

No deixo de ser una persona normal i corrent que té els problemes que té tothom i les experiències vitals que tens et fan canviar la perspectiva de veure les coses. I crec que això és fonamental per a qualsevol persona. I com a entrenador, evidentment l’experiència que tinc ara no la tenia quan vaig començar ni en aquests anys. He après moltíssim. Diuen que quan guanyes, guanyes, i quan perds, aprens. Jo crec que s’aprèn sempre, guanyant i perdent. I que en tant temps al club hi ha moments millors i pitjors. Però el més important és donar-ho tot per l’equip i que l’equip jugui alegre.

Acaba contracte l’any que ve. ¿Li agradaria seguir 10 anys més?

Ja veurem. Deu anys més em sembla exagerat. I ara mateix no és una qüestió de dir si m’agradaria seguir o no i més en la situació en què estem al club. L’important per al club és que ara mateix els equips professionals donem el màxim de títols possibles, com sempre fem. Que els socis decidim, perquè jo també soc soci, qui volem de president. I a partir d’aquí deixar que la gent que entri treballi en una línia, exposin el que vulguin fer, perquè per alguna cosa els haurà escollit la massa social del club. 

¿Com a soci què li demanaria al pròxim president?

Jo crec que cada president tindrà la seva idea del que ha de fer. El que més volem tots els culers és tirar endavant, que el club tiri endavant i reforçat de tot això. I que treballin per al bé del club. No crec que cap dels candidat que es presenten vulgui fer coses dolentes per al club, al contrari. La gent es presenta per donar solucions al que ells creuen que són problemes. Cadascú ho farà a la seva manera. Màxim respecte a tots els que es presenten, perquè significa que volen el club

Un dels precandidats proposa que el Barça d’handbol jugui la lliga francesa o alemanya. ¿Què li semblaria?

No vull fer comentaris sobre el que opinin els candidats. Cada un té la seva opinió. Si es dona la circumstància, arriba el moment i em pregunten a mi quina és la meva opinió els la donaré. Però ara mateix qualsevol opinió des de dins només pot empantanegar el tema. I ara l’únic que tinc al cap és la ‘final four’ de Colònia.

¿Aquest equip i vostè es mereixen treure’s l’espina de la Champions?

Tal com ho venem sí, clar. Jo voldria guanyar la Champions cada any. Però els rivals també i de vegades se’ns oblida. Si li preguntem al PSG o al Veszprem dirien també que sí, i ja no dic el Kiel, que va tornar a la Champions després de no haver-la jugat. El Veszprem i el PSG que no l’han guanyat mai i nosaltres que l’hem guanyat nou vegades. Qui se la mereix més? Segur que cadascú pensa que se la mereix. Nosaltres hem de portar el nostre joc al camp i intentar ser encertats.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

¿Desena Champions el desè any seria rodó, no?

Si la guanyem, tornarem a anar a per la següent. I si la perdem també. Sempre anem a per el que hi hagi. Aquest equip s’ha aixecat moltes vegades. Hi tornarà a haver una altra ‘final four’ i continuar. Som l’únic club que quan comença la temporada sembla que tinguem tots els títols i estem esperant a veure quants en perdem. I això és una pressió per a l’equip brutal. Però sabem en quin club estem. Però aquest any hem començat l’any i la gent en lloc de demanar una Champions ja en demanaven dos. És acollonant. Nosaltres voldríem guanyar-les totes però possiblement el PSG, el Veszprem o tots també. Hem de ser conscients del nivell de complicació.