LA CARRERA PER LA PRESIDÈNCIA
Montjuïc, parada prèvia al Camp Nou
El nou estadi és un assignatura pendent blaugrana que haurà d’afrontar el nou president. Xavi Vilajoana i Agustí Benedito aposten per accelerar les obres, el primer reformant el coliseu culer en dos anys i el segon fent-ne un de nou en tres temporades
El Madrid està aprofitant la Covid per fer les obres del Bernabéu, mentre que el projecte de l’Espai Barça continua encallat. Xavi Vilajoana i Agustí Benedito aposten per accelerar les obres del Camp Nou, el primer reformant el coliseu culer en dos anys i el segon fent-ne un de nou en tres temporades.
Benedito va exposar el pla, però va cedir la paraula a l’arquitecta Benedetta Taglibue per argumentar les raons per les quals la seva precandidatura aposta per la construcció d’un nou camp. La primera, bàsica, és que els fonaments del Camp Nou tenen 65 anys d’antiguitat, i no només hi ha dubtes fonamentats que puguin resistir 65 anys més, sinó que ja n’hi ha sobre el seu estat real quan els pilars hagin de ser reforçats per suportar una nova estructura.
El precandidat contempla que el cost del nou Camp Nou i el Palau Blaugrana (el pavelló s’erigirà segons el pla original de l’Espai Barça) ascendirà a uns 900 milions d’euros. «Més o menys el que costaria la reforma, perquè l’última actualització de costos ja s’havia disparat dels 600 als 725 milions, i pel mateix preu tindríem un estadi nou», explicava Benedito en la seva primera aparició electoral amb una proposta ja de debat.
Benedito va presentar també durant l’acte la seva junta directiva. /ALEJANDRO GARCÍA / EFE
Set anys d’incomoditats
El projecte que es contempla, encara en fase teòrica, implicaria el trasllat de l’equip a Montjuïc durant tres temporades, amb totes les incomoditats que suposa per al soci, «i que no serien gaire pitjors que set o vuit anys de treballs amb grues i el mateix seient de 42 centímetres que tenim» com passarà amb la idea general de Josep Maria Bartomeu, la «nefasta gestió del qual ha destrossat el club».
L’única incògnita, que resoldrien els mateixos socis en un referèndum, és la ubicació de l’estadi. Les alternatives són la construcció al mateix emplaçament o als terrenys de l’actual ciutat esportiva de Sant Joan Despí. Això implicaria l’inici d’un nou projecte amb tota la burocràcia i la demora en el temps que genera, però no el trasllat a Montjuïc.
Vilajoana també mira a l’Estadi Olímpic, que va ser la casa de l’Espanyol entre 1997 i el 2009, com a solució temporal mentre durant les obres. Col·locant grades supletòries l’aforament arribaria, segons ha explicat Vilajoana, a 72.000 espectadors, la mitjana d’assistència l’última temporada abans que la pandèmia impedís l’accés a l’estadi. En cas que la pandèmia no permetés que hi hagués públic, com ja està fent el Madrid, en aquells dos anys el Barça podria jugar a la ciutat esportiva.
Juan Velayos, responsable econòmic de Vilajoana, ha proposat acabar el Camp Nou en dos anys, en lloc de fer-ho per fases, cosa que representaria un estalvi del 30% dels 390 milions pressupostats per al nou Camp Nou, una cosa que hauria d’avalar l’assemblea.
