El Barça, camí del precipici a la Lliga

Caminacap al precipici el Barça a la Lliga,firmant uns números tan mísers que no hi ha precedents en una Lliga de tres punts. El club camina cap al declivi, submergit en una situació dramàtica, on no hi ha president ni diners, colpejats per una crisi econòmica, agreujada ara per la pandèmia, en plena precampanya electoral, amb nou aspirants. I l’equip de Koeman, que es passeja feliç per Europa, s’autodestrueix quan torna a la Lliga. Ni li passen els rivals per sobre. Ell mateix es derrota en una temporada on encara té Messi. Però pateix la melancolia de Messi. I paga car, a més, el poc que decideix Messi.

No n’aprèn el Barça. Més aviat, al contrari. Va cada cop pitjor a la Lliga,on Messi, que havia tingut una setmana de descans perquè no va jugar a Budapest, tampoc va poder ser decisiu. Ja no està sent el que va ser. Menys encara en aquesta complexa temporada en el Barça després de proclamar, burofax inclòs, la seva infrangible voluntat d’anar-se’n. Però no el van deixar. El van obligar a quedar-se, aferrat Bartomeu llavors a la literalitat del contracte. Després, el president va dimitir. I el cos, que no l’ànima, de Messi, encara continua al Barça.

Regalant gols, regalant punts

La tràgica caiguda de Cadisva agreujar la crisi del Barça de Koeman, incapaç de mantenir aquest pas ferm que demostra a la Champions. Té més punts a Europa (15 de 15 de possibles) que a la Lliga (14 de 30). No existeix explicació per tanta diferència. És un sol Barça. Però, en realitat, en són dos. Sense un fil racional que sostingui aquestes dues versions tan radicalment diferents. 

Ha encaixat ja quatre derrotes en el campionat domèstic, totes marcades pel mateix patró: errors defensius imperdonables. Del penal de Frenkie de Jong a Getafe (1-0) a la sacada de banda horrorosa iniciada per Jordi Alba, que va retratar la inseguretat de Lenglet i va castigar el tímid Ter Stegen a Cadis (2-1)sense oblidar l’embolic de peus que es van fer Piqué i Neto a Mendizorroza contra l’Alabès (1-1),que li va costar el triomf. O la derrota al Camp Nou davant el Madrid (1-3) amb un altre penal del defensa francès sobre Ramos i el desengany del Metropolitano davant l’Atlètic (1-0) amb l’espifiada col·lectiva entre Piqué i el desconegut meta alemany.

No aprèn res el vell i nou Barça. Més aviat, al contrari. Va cada cop pitjor a la Lliga,on Messi, que va disfrutar d’una setmana de descans perquè no va jugar a Budapest, tampoc va aparèixer com feia anys i anys que resolia partits molestos com el del Carranza. No està sent el decisiu que va ser en aquesta complexa temporada en el Barça després de proclamar, burofax inclòs, la seva infrangible voluntat d’anar-se’n. Però no el van deixar. El van obligar a quedar-se, aferrat Bartomeu llavors a la literalitat del contracte. Després, el president va dimitir. I el cos, que no l’ànima de Messi, continua al Barça.

Messi, 450 minuts sense marcar fora

El capità blaugrana no ha marcat ni un sol gol fora del Camp Nou a la Lliga. A Europa, només en porta un. I va ser de penal, ja en el temps afegit davant la Juventus. No va jugar ni a Kíev ni tampoc a Budapest perquè Koeman l’ha anat dosificant per tenir-lo en millors condicions a la Lliga. A casa, ha anat millor. A fora, en canvi, no. Són ja 450 minuts (Celta, Getafe, Alabès, Atlètic i Cadis) sense fer un gol lluny de l’estadi blaugrana.

Però a Messi se’l segueix veient que no és Messi. Tot i que el problema no és només Messi. Ni de bon tros. El Barça es fon defensivamentamb tanta facilitat que regala gols que figuraran al catàlegdels horrors d’aquest campionat.

Gols que costen punts, gols que minimitzen la confiança d’un grup en procés de transició i gols, sobretot, que l’allunyen de l’Atlètic, un equip que només ha rebut dos gols en 10 jornades. El Barça ja porta en 11. Hi ha multitud de problemes que erosionen al conjunt de Koeman, que va abandonar el clàssic 4-3-3 per donar cabuda al 4-2-3-1. Un canvi de sistema que tampoc funciona a la Lliga, on fins a la fiabilitat de Ter Stegen està ara sota sospita. Del porter (Marc) a l’estrella (Leo) tot es discuteix.

La novena lesió de Dembelé

No connecta tampoc com hauria de fer-ho la parella de mig centres integrada per Busquets i De Jong. Porten més d’un any de convivència i no s’entreveuen signes de millora. Fa la sensació que estan barallats, futbolísticament parlant. I les estrelles que li haurien de fer la vida més fàcil a Messi no estan amb la regularitat que se’ls espera. I se les necessita. Griezmann va i ve. Coutinho, igual. Dembélé, tres quarts del mateix.A més, es va lesionar a Cadis. És la novena lesió muscular que ha patit des que va arribar el 2017 per suplir, sense cap èxit, Neymar.

❗ COMUNICADO MÉDICO | Dembélé
Las pruebas realizadas han mostrado que el jugador francés tiene una elongación en los isquiotibiales del muslo derecho

🔗 Todos los detalles: https://t.co/cUDo0dV9du pic.twitter.com/vzjt6PHbRz

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 6 de diciembre de 2020

Després, hi ha una colla de joves,una vegada lesionat Ansu Fati,que no poden ni han d’assumir la responsabilitat de liderar el Barça. Tot i que després en el camp sí que ho facin, com va ser el cas de Dest, el millor defensa a Cadis, o l’únic que no va cometre un error groller al Carranza més enllà de cedir un córner innecessari que va ser l’origen de l’1-0 en el qual va intervenir de manera desafortunada Mingueza.

Un equip sense defensa

L’aparició de Pedri va aportar una mica més de llum en la segona meitat a un equip que pot prescindir, i amb raó, de Coutinho en el descans perquè no havia aportat res en els primers 45 minuts. S’assumeix ja amb naturalitat que el fitxatge més car de la història del club (140 milions d’euros més 20 en variables) abandoni el camp en una situació delicada perquè no dona recursos a l’equip.

A Koeman, per tant, li toca ara intervenir per reanimarun Barça que es va consumint a la Lliga.No li va agradar el que va veure a la primera meitat, entre altres raons perquè no es va fer el que havia dit. «No hem complert el que hem dit abans del partit», va admetre el tècnic després de la derrota, mentre buscava sense èxit una raó per a aquest segon gol encaixat.

«No tinc explicació, no es pot encaixar un gol així i en portem bastants. Falta agressivitat al defensar, en els duels un contra un», va assegurar Koeman, assumint, alhora, que és el màxim responsable de tot el que el passa al seu equip.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

¿Què li passa? Que no té defensa. Que manca d’ànima. Que per no tenir no té cap ni rebel·lia per superar els errors que fan que es derroti a si mateix. A inicis de desembre, amb menys d’un terç de Lliga, el Barça s’està dessagnant, dirigint-se perillosament al precipici. 

A Koeman li toca emprendre una teràpia d’urgència per evitar una caiguda tan terrible de l’equip.