Xavi Vilajoana: «Soc un home Barça»

El FC Barcelona ja té un altre precandidat a la presidència. Xavi Vilajoana ha donat oficialitat a les seves aspiracions presentant-se com «el candidat de la casa». Vilajoana va jugar en el Barça C, va ser capità del primer equip de futbol sala i ha treballat en el club amb les directives de Joan Laporta, Sandro Rosell i ha sigut membre de la junta de Josep Maria Bartomeu com a responsable del futbol formatiu i en els últims mesos, del Barça femení. Es considera, doncs, «per sobre de tot un home Barça».

Vilajoana, que uneix diverses llicenciatures universitàries, es va mostrar partidari d’aprendre de totes les juntes i no trencar amb res, i alhora de mirar al futur sense lligams. No va voler acceptar, en aquest sentit, l’etiqueta de precandidat continuista. «No hi ha ningú en el meu equip de l’anterior junta», va remarcar.

«Em defineixo com a home de club. He sigut aquí sempre que m’ho han demanat i valorat la meva experiència i coneixement, independentment del president. El meu desig és treballar pel bé del Barça, al qual porto al cor. Vull dedicar part important de la meva vida al Barça», va assegurar en la seva presentació telemàtica.

Enamorat del Barça

Va enumerar les raons d’aspirar al tron barcelonista. «Tinc historial blaugrana d’anys, he viscut alegries i decepcions, he sigut jugador de la Masia, capità del futbol sala, he vist companys arribar al primer equip i sé el que és no fer-ho, com és el meu cas. Però aquesta vivència, i l’experiència adquirida en aquests últims anys a càrrec de futbol femení o Masia, em sento enamorat i unit al Barça. Si no cregués que soc el millor candidat, no em presentaria», va assegurar.

Vilajoana va indicar que desitja mirar endavant i sense retrets, però va remarcar que seria un president reflexiu i alhora apassionat. «El Barça del futur necessita un lideratge inclusiu i no agressiu, sense acritud, perquè el futur del Barça depèn de la gent de casa». I va afegir: «El Barça necessita un lideratge fort, d’algú de la casa que conegui el club i que tingui coneixements, estima i amor al club. Sense aquestes dues coses, un projecte coixeja. La meva vinculació al club ve de lluny i sense esperar res a canvi».

Però no va poder escapar a la pregunta reiterada de si es veia un precandidat continuista. «No es tracta de trencar sinó de sumar. Jo tenia unes parcel·les determinades, vaig ser crític amb altres coses i sempre ho vaig manifestar, és la manera de sumar. Els projectes continuen, s’acaben o es modifiquen... ¿Per què s’ha de trencar amb tot l’anterior? Potser, en les decisions que jo no hagués pres, no saps què hauria passat en cas de prendre una altra decisió», va apel·lar.

Dubtes amb l’Espai Barça

Sobre la parcel·la esportiva va fer una aposta decidida per la Masia i el futbol formatiu. I per descomptat es va haver de referir a la continuïtat de Leo Messi. «Messi és i serà el millor jugador de la història, i fa anys que el tenim a casa. El primer que faci quan sigui president, m’asseuré amb ell, parlaré, analitzaré el que digui, i en funció del que cregui faré una proposta i parlarem del seu futur. Abans de dir si faré A, B o C, és important informar-se en primera persona. És molt important el diàleg personal. Per a mi, això és clau. Dir alguna cosa abans, seria agosarat», va recalcar.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Sí que té clar que Ronald Koeman seria el seu entrenador almenys fins a final de temporada. «Koeman serà l’entrenador si soc president, perquè ja és entrenador del Barça. I els entrenadors i jugadors són ‘de facto’ els millors. Es comença a veure ara quin futbol vol, i opino que els projectes s’han de desenvolupar i evolucionar. És valent, no té por d’apostar pels joves, i és una cosa que sempre he reclamat», va argumentar.

Quant a l’Espai Barça i el crèdit de Goldman Sachs, va reconèixer que el soci tindrà l’última paraula i que modificaria parts del projecte. «Ara mateix, l’Espai Barça ens l’hem de replantejar en certs aspectes. El soci mereix tenir un nou Camp Nou perquè té més de mig segle i com a mínim s’ha de condicionar per tenir un camp del segle XXI. S’analitzaran els projectes específics i s’haurà de veure el cost associat i quina és la millor manera de finançar-lo. I l’última paraula la tindrà el soci», va concloure.