ALS 73 ANYS

Mor Tonny Bruins Slot, exajudant de Cruyff i Koeman

El tècnic holandès tenia 73 anys i encara feia d'assessor futbolístic, però apartat de la primera línia per la llarga malaltia que patia

«Era un amant de l'esport, però era sobretot un meravellós ésser humà», escriu amb emoció l'actual entrenador del Barça

Mor Tonny Bruins Slot, exajudant de Cruyff i Koeman

FC BARCELONA

6
Es llegeix en minuts
Joan Domènech

Tonny Bruins Slot va morir aquest diumenge 2 de novembre als 73 anys víctima d’un càncer. Nascut l’1 d’abril de 1947 a Amsterdam, feia temps que estava retirat de la primera línia futbolística per les conseqüències de la malaltia que li havien diagnosticat, tot i que encara feia d’assessor futbolístic a Holanda, sobretot a l’Ajax, club amb què encara col·laborava, per l’enorme reputació que atresorava.

Bruins Slot va treballar gairebé tota la seva carrera com a ajudant tècnic o analista, i només va ser màxim responsable de l’Ajax, el seu club, durant un període molt breu de temps, la temporada 84-85, que va acabar amb la conquesta del títol.

Johan Cruyff el va reclutar com a ajudant al començar la seva etapa d’entrenador a Holanda i després va voler que l’acompanyés al Camp Nou, entre 1988 i 1996. Amb el Dream Team, al costat de Cruyff i Carles Rexach, el Barça va guanyar quatre Lligues consecutives (91-94) i la primera Copa d’Europa de l’entitat blaugrana. També va ser ajudant de Ronald Koeman, que el va acomiadar a les xarxes socials amb emoció. «Era un veritable amant de l’esport, però era sobretot un meravellós ésser humà», va escriure l’actual entrenador del Barça a Instagram.

La felicitat del 5-0

Una de les imatges més icòniques de Bruins va ser la que el va immortalitzar amb els cinc dits de la mà estesos en la golejada per 5-0 del Barça al Madrid el 1994. «Va ser un dels dies que el vaig veure més feliç», corrobora Rexach, a qui li va sorprendre l’especial grau de rivalitat que sentia l’holandès respecte al club blanc, «sobretot perquè el Tony era estranger». Va venir al Camp Nou amb el Johan i se’n va anar amb el Johan, però ell sí que va continuar treballant a les banquetes i als despatxos.

«Aquesta foto revela, simplement, el que estava sentint en aquest moment sense necessitat de fer les coses o pensar-les pel que puguin dir», remarca José Mari Bakero que, com Koeman, va ser pupil de Bruins com a jugador d’aquella època, i company com a tècnic al València.

«Més que entrenar, al Tony li agradava l’anàlisi. L’anàlisi del joc, del futbolista, de l’equip. Era un home de futbol en essència. Vivia per i per al futbol», afegeix l’exdavanter blaugrana, que l’admirava per la seva capacitat de treball, els seus coneixements i els seus contactes. «Era dels personatges que es fan estimar», assegura, recordant episodis divertits producte de la seva espontaneïtat. I les seves expressions.

De cap a l’estany

«Aquest té nas de gol», deia reiteradament Bruins, en la seva traducción lliure i particular, per destacar «l’olfacte de gol» d’un davanter. Va aprendre ràpidament l’espanyol per fer-se entendre amb els jugadors, a qui havia d’explicar les virtuts d’un equip rival. Les seves xerrades tàctiques contenien minuts d’humor, que es podien ampliar durant les llargues concentracions que es feien, sobretot a les pretemporades d’Holanda.

«Nas de gol», era una de les seves expressions més recordades quan al·ludia a l’‘olfacte’ de gol d’un futbolista

Feliç i somrient, cantant una cançó, va passar pedalant amb la bicicleta per davant del grup, que tornava a l’hotel després d’una sessió matinal de fúting. Era el segon o tercer dia de concentració i en aquests moments de cansament, a un jugador no se li va acudir res més que agafar Bruins i la seva bicicleta per empènyer-los dins un estany. Es diu el pecat, no el pecador. Ningú es va atrevir, que se sàpiga, a fer-li el mateix a Cruyff o Rexach.       

 En el triumvirat tècnic del Dream Team, Bruins s’encarregava de l’anàlisi dels rivals, cosa que l’obligava a estar contínuament viatjant als estadis en una època que les transmissions televisives eren escasses. A Kíev (1991) va patir un parany dels dirigents ucraïnesos per dificultar-li l’assistència (i la visió) a un partit del Dinamo abans d’enfrontar-se al Barça. Va marxar de la ciutat amb un informe, és clar. L’onze blaugrana va jugar i va guanyar, encarrilant l’exitós camí que conduïa a Wembley. 

Amor, Bakero, Rexach, Stóitxkov, Bruins i Koeman, en la celebració del 25è aniversari de Wembley al Camp Nou. / joan cortadellas

«¡Que no és el Santos de Pelé!» 

«No es relaxava ni per un partit de Copa contra un Tercera», recorda Rexach de la dedicació del seu company, «sempre amb els deures fets». Un treballador incansable, tot i que sempre de bon humor, sempre rialler. El seu caràcter jovial i la seva fisonomia facilitaven que l’anomenessin Danny Kaye, amb referència a l’actor nord-americà. Era tal el grau de passió i de precisió dels seus informes que alguna vegada el Charly i el Johan li van dir: «¡Escolta, que no és el Santos de Pelé!».

Entre viatge i viatge, entre informe i informe, també era la connexió del primer equip amb el futbol base. Anava als camps del Miniestadi si sabia que era un dia de proves de joves reclutats per jugar al Barça.

Bruins Slot, a la dreta, amb Koeman i Ruud Krol, vella llegenda de l’Ajax, celebren la Copa holandesa amb l’Ajax. el 2002. / Arxiu ep

Quan Cruyff madurava la idea de fitxar promeses estrangeres perquè es foguegessin amb el filial abans de pujar al Camp Nou, i preparar així els futurs relleus de Koeman, Stóitxkov i Laudrup, va ser Bruins qui va indagar buscant els millors aspirants.

Els primers escollits van ser el danès Ronnie Ekelund i el croat Goran Vucevic, internacionals tots dos amb els seus països en les escales inferiors, després a l’absoluta. Abans havia descobert Thomas Christiansen, un joveníssim davanter de pare danès i mare espanyola. Va començar jugant al Barça B, a Segona, però va ser cedit a diferents equips de Primera (Sporting, Osasuna, Oviedo...), va ser internacional i va acabar a la Bundesliga, on va ser màxim golejador amb el Bochum.

Padrí de Chantal, ajudant de Ronald

Íntim amic de Cruyff, fins al punt de ser un dels testimonis del casament de la seva filla primogènita, Chantal, amb Jesús Mariano Angoy, va estrènyer molt els llaços amb Koeman al Barça. Havia sigut el seu pupil i Bruins va acceptar ser el seu ajudant –«un ajudant lleial i capaç», a ulls de Ronald– per aportar-li tots els coneixements i tota l’experiència acumulada, després d’un breu període de distensió al planter del PSV Eindhoven després de l’abrupta sortida del Barça.

Bruins, Koeman i Bakero, en el breu pas pel València. / PACO LARGO

Notícies relacionades

L’actual entrenador blaugrana hi va confiar en el seu periple per l’Ajax, el Benfica, el València, el PSV Eindhoven i l’AZ, fins a tornar altre cop a l’Ajax, on va passar a formar part del club com a membre de la direcció executiva des del 2010 però sense deixar les tasques tècniques, poc abans de ser-li detectada la malaltia, que va mantenir controlada amb medicació durant molts anys.

De caràcter alegre i obert, carismàtic, a Bruins li continuava encantant treballar com a observador de joves i com a analista dels equips rivals. Frank de Boer també va comptar amb els seus consells i la seva ajuda mentre va ser primer entrenador de l’Ajax. Però Bruins mai va tenir un no per a ningú allà on fos.

Temes:

Futbol