JUVENTUS 0 - 2 BARÇA

Gran d'Europa

El Barça guanya per primera vegada a Torí amb un gran futbol en una excel·lent reacció després del clàssic

Els blaugranes van poder aconseguir un triomf més contundent, tot i que a Morata li van anul·lar tres gols

Ronald Koeman té una altra línia en la història del Barça: és el primer entrenador blaugrana a guanyar la Juventus a Torí. Per ara aquest triomf té molt valor afegit al de l’il·lustre nom del rival derrotat: al valor material que el reforça com a líder del grup se li afegeix el valor anímic per a un equip encara insegur que havia perdut el clàssic i el valor simbòlic de recuperar part de la grandesa perduda a Europa.

El marcador hauria pogut ser més contundent, cosa que reforça l’encomiable d’un Barça que s’expressa sense complexos i amb apostes com la de Pedri, a qui només li falta perdre la vergonya. Quan es fiqui al cap que és més valuós demanar perdó que demanar permís, serà una joia com ho és Fati. El guineà, fins i tot amb 17 anys els dos, li treu una temporada ja en l’elit. Fati va sortir i va provocar el penal de la tranquil·litat que va transformar Messi, només precís des del punt de l’àrea.

Va fer història Koeman i va fer història Álvaro Morata, tot i que el capítol de damnificats pel VAR encara no existeix als llibres. La UEFA no ha creat aquesta categoria en les estadístiques, i l’exmadridista i exatlètic Morata s’ho mereix. Li va fer tres gols al Barça, i els tres van ser anul·lats, tots per fora de joc. N’acumula cinc d’anul·lats en els últims quatre partits i un total de deu el 2020, segons estadístiques extraoficials. Ja no és desgràcia ni casualitat. Morata té un defecte que ha de ser corregit amb atenció personalitzada.

Millora en el joc

La millora en el joc, més dinàmic que dissabte, no va venir donada per les novetats en l’alineació. No substancialment, perquè Koeman va retirar dos dels futbolistes més destacats davant el Madrid: Dest i Fati. També va desaparèixer d’inici Busquets, amb motius, després de les seves pobres prestacions, però va aparièxer en el descans per la lesió d’Araujo. Els canvis de jugadors van estar acompanyats per més canvis de posicions en la incessant recerca de quadrar cadascú al lloc que li correspon. Pedri va passar de la dreta a l’esquerra per deixar pas a Dembélé i Messi es va retardar la mitjapunta perquè Griezmann fos el més avançat.

Dembélé va ser qui més va ressaltar abans que Pedri volgués semblar més gran, sobretot per les seves magnífiques esquivades, tan reals i verídics que s’arriba a enganyar a ell mateix. Com no havia d’enganyar Danilo. Dembélé va exhibir la seva habilitat per desequilibrar l’un contra un i la seva capacitat per desconcertar amb algunes de les seves decisions. Es passa la vida improvisant i de vegades no sap resoldre l’embolic que s’ha muntat ell sol.

Ocasions sense gol

Però el Barça el necessita. Necessita desbordament perquè abusa del joc al peu. Sense els desmarcatges de Fati no hi va haver profunditat i les ocasions del primer temps van néixer fruit de la inspiració o de l’error aliè. El de Demiral en el primer minut va originar tres rematades de Messi, Pjanic i Griezmann, l’últim repel·lit pel pal. Després les ocasions es van esponjar més. N’hi va haver suficients per sentenciar el duel amb comoditat i tancar un marcador rotund mentre Morata s’anava penalitzant a ell mateix.

La tornada a Torí va donar a Pjanic l’oportunitat de mostrar-se davant els seus excompanys amb la condició de ser titular en el Barça, tot i que fos per un dia. Dinàmic i intervencionista, va ser a prop del posseïdor de la pilota per brindar una sortida en la pressió avançada que va exercir la Juventus, però es va equivocar en algunes de les seves intervencions, sobretot, el que és més preocupant, a la zona defensiva blaugrana. Pèrdues inacceptables que van poder costar cares.

De Jong, de central

Pjanic va acabar jugant amb Busquets i De Jong. Van coincidir els tres per força major. Per la lesió d’Araujo, el tercer central que deixa orfe Lenglet, una mica atabalat davant la responsabilitat de treure passades des de darrere, amb molt pocs ajuts per la nul·la mobilitat dels davanters.

Notícies relacionades

Koeman es va fiar de De Jong per exercir de central dret per haver-lo vist en l’Ajax. L’equip va fer un pas enrere per inseguretat, però els de dalt no van baixar: a l’estirar-se al camp va enganxar perillosos contraatacs.

Les penúries defensives de la Juve són més grans que les del Barça, per molt més avesada que estigui en protegir-se. A l’equip d’Andrea Pirlo li faltaven quatre titulars (els centrals Chiellini i De Ligt, el lateral Sandro i Cristiano) i si els recupera per a la tornada serà una altra Juve. Aleshores, el Barça ja hauria d’estar classificat.