«Bartomeu s'ha deixat influir per personatges que li han fet mal»

Amb Barto és fàcil portar-se bé, admeten els directius amb qui ha parlat aquest diari per traçar el seu perfil presidencial. És afable i predisposat a la ironia en les distàncies curtes. «Sempre tracta de fer sentir còmode amb aquells amb els que hi és», explica una persona que el tracta amb regularitat. «Jo només vaig tenir un desacord, evidentment important, i me’n vaig anar. Abans no vaig tenir cap fricció», certifica un dels 11 directius que van saltar de la llotja en els seus sis anys de comandament.

Onze directius, sis dels quals vicepresidents, són molts. Com ho són haver acumulat cinc directors esportius en cinc anys. O quatre entrenadors.  La inestabilitat ha marcat, sens dubte, la presidència d’aquest llicenciat en Econòmiques de 57 anys amb màster en ESADE. Les crisis o els escàndols han sigut freqüents. I ha acabat convertit en un personatge àmpliament injuriat. Fins i tot la caricatura de Nobita ha deixat de fer gràcia.

¿Com ha arribat a aquest punt? «El que s’ha de preguntar és com és possible que comencés amb una majoria absoluta aclaparadora el 2015, amb més vots que ningú en la història del club, i acabi amb una moció de censura tan imponent. El contrast és molt revelador», reflexiona en veu alta un d’aquests excompanys de junta, que com la resta dels consultats prefereix guardar l’anonimat.

Ell mateix aporta alguna resposta. «Ha pecat de manca de caràcter en la presa de decisions. L’última opinió que sent és la que pesa més. I mentre tingui gent potent al costat no és greu. Però el seu entorn s’ha anat degradant i els errors, en conseqüència, se li han anat acumulant».

Honest i treballador 

Aquest exdirectiu remarca que Bartomeu és «una persona intel·ligent, honesta i molt treballadora. Però li ha faltat lideratge, capacitat de cohesionar la gent del seu voltant, marcar un rumb i demostrar que té les idees clares. Hauria sigut un bon vicepresident, però a la llarga ha sigut un mal president».

Un altre exdirectiu indica que li costa prendre decisions. «Mai se sap què passa pel cap de Bartomeu. Acostuma a dir al seu interlocutor el que vol sentir, però el que diu i fa no sol coincidir. És una persona molt opaca», indica. 

En les reunions de junta, coincideixen els consultats, sol escoltar els que s'asseuen al voltant de la taula. Molt més que Sandro Rosell, que va ser el seu antecessor. Però les seves decisions sovint van per una altra banda. Com l’històric dia de l’1 d’octubre, quan la junta va apostar per suspendre el partit i tot va canviar una vegada va visitar el vestuari. O com després de la debacle d’Anfield, hi havia una decisió assumida d’acomiadar Ernesto Valverde i després de parlar amb ell el va mantenir en el càrrec.

Fitxatges imprudents

Cada exdirectiu és capaç de triar els seus moments, les seves pitjors decisions, els seus errors més flagrants. «Per mi –diu un– és que no ha sigut prudent amb els fitxatges i les renovacions de jugadors. Algunes decisions no les hauria pres en una empresa», denuncia. I no acaba encara de comprendre com va poder enfangar-se en un assumpte que considera tèrbol com l’anomenat Barçagate, l’escàndol de les xarxes socials. I malgrat criticar-li molts aspectes de la seva gestió, lamenta la crispació que ha patit pel carrer i que li ha comportat un fort desgast personal, en particular durant la crisi del burofax amb Leo Messi.

Precisament durant aquells tempestuosos dies, expliquen des del club que es va veure el Bartomeu més ferm. Des del principi va mantenir la línia que no s’havia de deixar escapar l’argentí. «L’he vist patir quan la família era objecte d’insults pel carrer. Una cosa és que et faltin a tu al respecte i una altra, als teus dos fills», rememora un altre exdirectiu, que admet sentir estima per l’expresident.

Un home desconfiat

«S’ha sigut molt injust amb Barto», assenyala. Malgrat aquesta estima admet que va acabar per perdre el rumb. «Ha estat mal envoltat. Va deixar escapar gent que li deien el que no li agradava. Ara es deixa influir per personatges que li han fet mal i amb el temps s’ha anat convertint en un home desconfiat».

Però aquest exdirectiu vol remarcar que «Barto és un tipus honest que s’ha deixat la vida pel club. Fins que no ets a dins no et creus la feina que comporta dirigir el Barça. I aquestes hores van en detriment de la feina que et dona de menjar». Bartomeu dirigeix una empresa de passarel·les per a barcos i avions, Adelte Group, que ha patit de forma dramàtica la crisi del turisme pel coronavirus. Durant la seva presidència també ha hagut de gestionar el divorci de la seva dona de 20 anys.

Notícies relacionades

Bartomeu es rendeix i dimiteix

Cronologia de Bartomeu: Berlín, 'Barçagate', Lisboa...

Els costosos fitxatges fallits, el 2-8 de Lisboa, el Barçagate, el pols desigual amb Messi i la precarietat econòmica han marcat els últims temps de la presidència, convulsos d’una forma insuportable. Però els exdirectius coincideixen a remarcar alguns èxits: la comercialització del club, que ha potenciat els ingressos des dels 473 milions als gairebé mil milions; l’impuls del futbol femení, i també la independència del Barça respecte a les pressions polítiques.

«Ha suportat pressions molt fortes d’instrumentalització del club i ha sabut mantenir la neutralitat política en un context de país molt complex» Jo això ho valoro», assenyala un exdirectiu molt crític. Bartomeu ha llançat la tovallola precisament després un dur pols amb la Generalitat. La seva famosa resiliència s’ha ensorrat, però a la fi perquè gairebé 20.000 socis van firmar en contra seu. «La qualitat de vida que guanyarà», diu un dels seus pròxims».