El Barça reneix a Vigo

2

Es llegeix en minuts

Joan Domènech / Barcelona

Per què confiar en El Periódico

01 de d’octubre del 2020. Actualitzada 02 de d’octubre del 2020 a les 08:50

0 Comentaris

Victòria de caire heroic, adjectiu en desús per descriure les actuacions del Barça. Señal que l’opulent equip de l’última dècada és avui un conjunt mundà, sota sospita encara per la mala pinta que feia tot i que ha recuperat el color amb Ronald Koeman, i que les condicions del triomf van exigir un sobreesforç.

Guanyar fora de casa jugant amb un menys des del minut 42, en un camp on no ho feia des del 2015, justifica l’elogi. Especialment quan l’equip va saber ampliar el marcador en la segona meitat després d’haver perdut a Lenglet, amb l’amenaça de la severitat de Del Cerro Grande, que va expulsar abans a Piqué en una jugada amb fora de joc previ que va anul·lar aquesta vermella directa i amb un nit de gossos per la borrasca ‘Álex’.

Les situacions delicades per al Barça les defugia sovint el geni d’un Messi pletòric i ara és el seu hereu, que aprèn al seu costat, que no l’ha deposat del comandament encara, qui il·lumina el camí del triomf.

Fati, a la primera

Fati va clavar al fons de la xarxa la primera pilota que li va caure dins l’àrea per edificar un bon refugi davant la torbonada que s’acostava. Messi, quan ja s’havia escalfat, i no per la gèlida nit, sinó pel to reptador de l’àrbitre, va cobrir la casa per evitar goteres quan creixia la pluja i el Celta s’havia llançat a la desesperada amb tota la col·lecció de davanters.

Era tard. Amb el 0-2. Havia sortit una hora abans a neutralitzar el Barça més que a buscar-li les pessigolles. Cada jugador blau cel tenia instruccions (Veiga sobre De Jong, Denis a prop de Busquets, Hugo Mallo saltant a la pressió sobre Alba...) i tots les van complir; estaven tan pendents dels altres que es van descuidar de si mateixos. Va haver de ser Iago Aspas qui activés el despertador amb el xut d’una falta: el procediment pel qual va anotar el 2-2 fa tres mesos. El recordatori que tenien opcions, per molt que aquest Barça s’assemblava poc al del juliol.

Més rapidesa

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Va dominar, sí, com aquell; va tenir la pilota, i va envair la parcel·la aliena, igual que gairebé sempre, però la velocitat de la bola era molt diferent. La rapidesa va provocar més imprecisions, però les pèrdues solien produir-se als voltants de l’àrea de Vigo. La recuperada voluntat del Barça de pressionar immediatament va mantenir el perill lluny de Neto, tot i que en una sortida local, Lenglet va deixar anar el braç i es va emportar la segona groga.

Coutinho fa anar ara els fils, amb Messi esperant a la punta, i el joc blaugrana s’ha diversificat, tot i que continua atacant preferentment per l’esquerra: on hi ha Fati i un Alba millorat. Per la dreta, potser Sergiño Dest, que serà presentat avui, reanimi Griezmann, sacrificat per Koeman per donar entrada a Araujo i mantenir el quartet defensiu. Pragmatisme irrebatible per defensar un gran resultat que Sergi Roberto encara va millorar més.