Messi comunica al Barça que se'n vol anar

El Barça va fer fora Luis Suárez dilluns i 24 hores després Leo Messi va enviar un burofax al Barça en què li comunicava el seu desig d’executar la clàusula que tenia al seu contracte per abandonar immediatament el Camp Nou. Ha començat la guerra, amb un inesperat primer pas de l’astre, dolgut com està, i des de fa molts mesos, amb Josep Maria Bartomeu, el president a qui responsabilitza del declivi esportiu del club.

Si al seu amic Luis li va anunciar Koeman per telèfon que no entrava en els seus plans, Messi va elegir una altra via, tan impersonal i freda o més encara, a l’enviar aquest document a les oficines del club, a més d’estar disposat a no presentar-se diumenge a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí per iniciar la nova temporada sotmetent-se a les proves PCR. 

Messi se’n vol anar. Si pogués, avui mateix, però no dependrà només d’ell. Després de la «perplexitat» inicial al rebre aquest burofax, anunciat prèviament a TyC Sports, el Barça va recordar que el capità no es pot acollir a aquesta clàusula. El club sosté que «va caducar el 10 de juny», per la qual cosa en una resposta immediata, a través també del burofax, li va contestar dient-li que desitja que continuï i acabi la seva carrera esportiva.

Però Messi no abandona la seva casa del Camp Nou perquè hagin acomiadat Suárez. No és només això. Ni de bon tros. La crisi és molt més profunda, larvada en anys de desacord amb Bartomeu, el president que li va firmar dues renovacions. Una el 2014, just abans d’anar al Mundial del Brasil i, una altra, l’última, el juliol del 2027, tot i que la foto es va acabar fent al novembre, símptoma de la desconfiança que ha mantingut el jugador cap al dirigent. I el 2-8 va despullar tothom.

A Quique Setién, que és a casa seva a l’atur; Éric Abidal, que va dimitir l’endemà de ser acomiadat el tècnic càntabre, i Messi, és clar. Bartomeu va girar el focus, de forma immediata, cap a Koeman, alguna cosa més que un entrenador. L’heroi de Wembley és un símbol d’un club que havia perdut el rumb, obligat ara a reconstruir un equip que va quedar enderrocat a Lisboa, executar la seva clàusula, disposat a anar-se’n, una cosa que no va fer en dues ocasions.

Va pensar a anar-se’n el 2013, però el va convèncer llavors Tito. Va pensar a anar-se’n el 2016 al City de Guardiola, però, finament, es va quedar. Ara, en canvi, com ja li va dir a Koeman en la seva reunió estava més fora que dins. I ell ja es veu fora. I és fora.

Messi, mentrestant, assistia en silenci, en un perillós silenci, al desmantellament del seu Barça. No va parlar després de la més gran de les derrotes rebudes per l’equip. Ni tampoc en els dies posteriors quan el club, que temia des de fa temps una sortida així, tot i que no potser per la via del burofax, començava a dissenyar el nou projecte amb Koeman.

La xerrada que va mantenir el tècnic amb el capità dijous no va servir per convèncer-lo. Estaven sols. Cara a cara. Sense ningú del club. Tot i que, en realitat, Messi ja feia mesos que es veia més fora que dins del Barça.

«Cicle complert»

Tenia la sensació, segons persones pròximes a ell, d’«un cicle complert». Sense tornada enrere. Ni ganes per fer-la. Un parell de paraules que li anaven rondant des de feia molt temps, assistint en primera persona a la caiguda de l’equip, incapaç de guanyar res aquesta temporada, cosa que l’emparentava amb els anys finals de l’autocomplaença de Rijkaard el 2008.

Ni tan sols ell, castigat pel pas del temps (33 anys, 16 temporades a un nivell estratosfèric), podia camuflar els errors que va emetre l’equip a Roma, va aprofundir després a Anfield i va acabar esclatant pels aires a Lisboa.

Respeto y admiración, Leo. Todo mi apoyo, amigo.

— Carles Puyol (@Carles5puyol) 25 de agosto de 2020

«Nous aires»

Messi ha vist menystingut el seu millor amic de la plantilla, i 24 hores més tard enviava el burofax per desvincular-se del Barça, el club on va arribar quan tenia 13 anys. No havia vestit cap altra samarreta en la seva carrera professional i ara lliura un pols descomunal amb la junta. No vol tornar al Camp Nou aferrant-se al fet que si no segueix l’uruguaià, ell tampoc. 

Enfrontat amb la junta, vivint i patint un equip en decadència en els tres últims anys (no va saber detectar aquesta tendència, com sí que van fer al seu dia Xavi, marxant a Qatar, o Iniesta, en el seu viatge al Japó), Messi ha comprès finalment la necessitat de buscar «nous aires» en els dies finals de la seva carrera esportiva fugint de la ciutat a la qual va arribar quan tenia 13 anys.

Ja no té res que l’uneixi sentimentalment al Camp Nou, el jardí on va aixecar una carrera monumental, i ara li agradaria anar-se’n sense tornar a trepitjar-lo mai més. Ien silenci, tancat com està per la pandèmia des de fa mesos. I esportivament menys encara, considera perquè tanta caiguda europea l’ha acabat arrossegant a ell, el líder del Barça.

Cuando acorralas a un tigre el no se rinde, el pelea!!!💪🏽👑😉👍🏽🐯 pic.twitter.com/UnZsLNzI9S

— Arturo Vidal (@kingarturo23) 25 de agosto de 2020

El drama de Lisboa

Amb aquesta mesura, Jorge Messi, pare i agent del davanter, haurà ara de trobar una sortida contractual, convençuts com estan tots dos que els assisteix la raó a l’espera d’acollir-se a aquesta clàusula. Però el Barça reitera, una vegada i una altra, que ja va caducar aquell termini. 

L’estrella no ho veu així. I potser l’última postal culer de Messi, el segon jugador amb més partits en la història del club (731), per darrere de Xavi, amb el Barça sigui la imatge d’un drama. El drama de Lisboa que hauria de posar el punt final a la seva vida culer. El millor futbolista del món, amo de sis Pilotes d’Or, posseïdor de 10 Lligues i quatre Champions, a més de dos triplets i un sextet, no vol seguir a casa seva.

Ell vol anar-se’n lliure; el Barça recorda els 700 milions que fixa la seva clàusula de rescissió. La figura de Bartomeu, ja debilitada per la sortida de Neymar fa tres anys, l’origen de tot, queda ara encara sota més sospita davant la batalla legal que li planteja Messi, retratant al fred burofax la degradació de les seves relacions.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Va guanyar el dirigent les eleccions amb un lema: triplet i trident. Ara es va quedar amb les mans buides perquè el Barça no va guanyar ni un títol i el trident ja no existeix. Neymar se’n va anar, Suárez és acomiadat i Messi va enviar un burofax per dir fins aviat. «Més enllà del que digui un contracte, el que sento jo per aquest club va més enllà de qualsevol firma i de qualsevol paper», va dir el gener passat al rebre la sisena Pilota d’Or

«Més enllà del que digui un contracte, el que sento jo per aquest club va més enllà de qualsevol firma i de qualsevol paper» (Messi, gener del 2020)

Però aquest missatge també va ser desatès per la junta, segons sosté l’encara capità del Barça. ¿On anirà? És el següent pas si aconsegueix desbloquejar la seva sortida. L’Inter, on la millor fiscalitat italiana l’afavoreix, el City, que ha estudiat des de fa setmanes un pla econòmic per a una operació d’aquest nivell en la qual li permetria retrobar-se amb Guardiola, i el PSG, on es reuniria amb el seu vell amic Ney. Al Barça ja no vol tornar-hi.