CHAMPIONS FEMENINA

El Barça femení, a tres finals de la glòria europea

A partir d'aquest divendres la fase final de la Lliga de Campions femenina reuneix els vuit millors equips del continent

marcosl49752143 graf7932  barcelona  17 09 2019   la jugadora del fc barcelo190907185014

marcosl49752143 graf7932 barcelona 17 09 2019 la jugadora del fc barcelo190907185014 / Alberto Estevez

3
Es llegeix en minuts
Irati Vidal / Barcelona

Ha costat que la pilota es posi a rodar però després de mesos a l’estacada, el futbol femení torna amb magnificència. Els vuit millors equips del continent ja són a Euskadi, on des d’aquest divendres fins al 30 d’agost es disputarà una atípica fase final de la Lliga de Campions femenina. Vuit equips, dos estadis i un sol anhel, alçar la Champions al cel de Sant Sebastià.

El FC Barcelona, l’Atlètic de Madrid, el Glasgow City, el Wolfsburg, l’Arsenal, el París Saint-Germain i el Bayern de Munic arriben a San Mamés i Anoeta amb la intenció de posar fi a la dinastia de l’Olympique de Lió. Les franceses, que van superar amb rotunditat el Barcelona en la final passada (4-1), continuen sent les grans favorites del torneig, ja que de les sis edicions disputades han conquistat les quatre últimes.

Però la revolució del futbol femení ha arribat per quedar-se i en una edició tan fora del comú com l’actual, les sorpreses estan garantides. Sense públic i a partit únic pot passar de tot, explicava la portera blaugrana Sandra Paños. Bé saben les catalanes que són millor equip que la campanya passada i que tot i que defugin del favoritisme estan a prop de tornar a repetir la història. Les de Lluís Cortés comencen l’etapa europea contra un minvat Atlètic de Madrid (divendres, 18.00 h, GOL).

Baixes sensibles

Les matalasseres, que es van classificar per primera vegada en la seva història per a uns quarts de final, han hagut de fer malabars per completar la llista de convocades. Silvia Meseguer, Laia Aleixandri, Deyna Castellanos, Charlyn Corran i Leicy Santos s’han quedat a Madrid després de donar positiu en Covid-19. Però les seves baixes, ja de per si sensibles, no són les úniques. Contra l’equip català tampoc hi haurà Ludmila da Silva per sanció i amb ella ja són cinc les titulars que no formaran contra el Barcelona. De fet, Dani González ha completat la seva convocatòria amb sis fitxatges i tres jugadores del filial.

Però confiar-se no forma part del vocabulari culer. Les blaugrana han repetit moltes vegades que l’Atlètic és un animal ferit que pot acabar sorprenent. Per això, tot són precaucions al si d’un vestidor que ha viatjat amb tot a Bilbao. Marta Torrejón i Ana Crnogorcevic han rebut l’alta mèdica i Lluís Cortés només tindrà la baixa d’Andrea Falcón per als tres partits que l’expedició blaugrana espera disputar en terres basques.

Wolfsburg i Lió, els favorits

El representant espanyol que arribi a les semifinals es trobarà amb Glasgow o Wolfsburg, el conjunt alemany és un altre dels seriosos aspirants a alçar el títol. El seu doblet de Copa i Lliga alemanyes és el principal aval d’un equip que arriba amb el talent de Pernille Harder com a principal arma.

Notícies relacionades

El costat oposat de l’equip arrenca amb la repetició de l’Olympique de Lió – Bayern de Munic però amb la truita girada. En la competició femenina les franceses són les que disposen de més números per arribar a la final. Mai han perdut uns quarts en competició europea i s’aferren al talent d’estrelles com Ada Hegerberg (que torna d’una greu lesió), Dzsenifer Marozsan o Eugenie Le Sommer per continuar amb el seu idil·li europeu.  Els altres dos rivals a batre són el París Saint-Germain de l’espanyola Irene Paredes i l’Arsenal, que necessita alçar el títol per assegurar la seva presència en la pròxima edició de la Lliga de Campions.

Amb favoritismes o sense, els vuit millors equips del continent veuen la Champions més a prop que mai. Tres partits els separen de la glòria, la que el Barcelona pot tastar per primera vegada en la seva història. Les catalanes ja han provat l’amargor d’una final perduda. Ara, viatgen convençudes que el seu estil pot marcar el final d’una era.