28 d’oct 2020

Anar al contingut

UNA REVOLUCIÓ INELUDIBLE

El deshonor sepulta el millor Barça de sempre

El resultat de Lisboa exigeix decisions dràstiques per regenerar un vestidor caduc i car

Joan Domènech

El deshonor sepulta el millor Barça de sempre

Valenti Enrich

Haver encaixat la pitjor derrota a Europa de tota la història (era un 0-4, diverses vegades) i la pitjor derrota del club des de 1946 (0-8 contra el Sevilla) dona compte de la magnitud de la tragèdia que es va produir a Lisboa. El declivi que apuntava l’equip era evident; la degeneració ha arribat a cotes absolutes tan indiscutibles com el resultat. El 2-8 davant el Bayern dessagna els culers mentre taca amb el negre deshonor un final de cicle. 

El marcador urgeix a la presa de decisions immediates alhora que contundents. El panorama és desolador. Per l’estat decrèpit del vestuari i per la situació. El moment requereix una gran inversió i el Barça està en una situació ruïnosa. No pels deutes, sinó per la falta de diners. Tots els milions que tenia (els 222 que va deixar Neymar en caixa, 180 de reals) i els que no tenia els ha invertit en tres jugadors que no han triomfat: Ousmane Dembélé per les lesions, Phillipe Coutinho per la seva inconsistència anímica que li va portar a ser cedit i Antoine Griezmann per la seva inadaptació.

Sense diners per fitxar

Hipotecat pel cost en fitxes i amortitzacions, el Barça topa amb la crisi del coronavirus que ha tancat l’aixeta dels ingressos. Els cinc futbolistes que incorporarà (Miralem Pjanic, un altre jugador de trenta anys, més Francisco Trincao, Pedri, Matheus Fernandes i Gustavo Maia, que són a la vintena) no seran suficients per elevar el nivell.

El futur de Messi, que no va fer ni una passada a Suárez, és la incògnita del futur més preocupant

Altres noms demanarà l’entrenador que substitueixi Quique Setién. Malgrat que Josep Maria Bartomeu va assegurar que seguiria un any més (té contracte fins al 2021), el resultat li nega la continuïtat. El president va insinuar que pensava destituir-lo a l’afirmar després de la trobada que «algunes decisions ja estaven pensades i seran executades».

Setién serà el primer, però no l’únic que s’endurà el candau de la taquilla perquè l’ocupi un altre. El nom del nou entrenador serà una d’aquestes decisions. L’elegit sap que té data de caducitat: el 30 de juny del 2021. El president que guanyi les eleccions, quan siguin convocades, no estimarà l’últim aliat de Bartomeu.

Decisió d’impacte

El substitut de Setién, sigui qui sigui, tindrà la responsabilitat de dirigir la intervenció que requereix el vestuari, caduc per veterà (els 29 anys i 320 dies de l’alineació va ser l’edat més gran mai vista a la Champions) i car. Gerard Piqué va deixar el seu cap per a la guillotina. Va arribar el 2008, l’últim any en què no s’havia guanyat cap títol, i s’ofereix a marxar el 2020, amb un altre zero.

Del cap de Lionel Messi res pot deduir-se fins que parli. Sol fer-ho amb claredat. L’astre, que va fer de la Champions una qüestió d’honor des que la va qualificar de «maca i desitjada», està fora de perill. El 10 acaba contracte el 2021, i la seva permanència depèn d’ell. Per al club, la decisió que adopti és crucial per la importància que té al camp i l’impacte de la seva fitxa. Les imatges que poden prendre de l’equip revelen que Messi només s’acompanya de Suárez, sempre, i Alba, Vidal i Piqué. Ningú més.

Per això ressalta la curiositat que Messi no fes un sol passi a Suárez durant els 90 minuts de Lisboa. En va rebre quatre de l’uruguaià. Els números de la UEFA diuen que Suárez va fer 26 passis, però només 18 van ser bons. D’aquests 18, 9, la meitat, van ser per treure de centre. El gol que va marcar, gràcies a un patètic venciment de Boateng girant el cos abans de temps –menys risible que el que va perpetrar davant Messi el 2015– no suavitza la mala temporada de l’uruguaià, cada vegada pitjor que l’anterior.

Arthur ja se n’ha anat

No ha sigut l’únic. Piqué ha vist el triple de targetes a la Lliga, i va al seu fora del camp. Busquets és el mateix futbolista de fa deu anys, sense imposar els galons merescudament guanyats. Alba accentua la seva deriva negativa, tampoc frenada per la presumpta competència que li havia de generar Junior Firpo.

El declivi de l’equip va quedar en evidència i només va faltar Coutinho: dos gols i assistència en 15 minuts

Ivan Rakitic fa anys que no se sent volgut perquè l’han volgut traspassar. El que ha sigut traspassat és Arthur Melo, que s’incorpora a la Juventus després de firmar la liquidació amb una multa per la seva incompareixença. Samuel Umtiti hauria de ser una altra de les baixes. La gestió de la plantilla és delicada, ja que hi ha només 17 jugadors i necessita ser reforçada, sense diners, per a la pròxima campanya, que serà tan intensa com el postconfinament. 

Els nou de Liverpool

Marc-André ter Stegen, el més cotitzat del grup, també va fallar. Va regalar vuit pilotes amb els peus malgrat ser el menys pressionat tractant-se del porter. La seva demostrada tècnica va desaparèixer quan tot Alemanya examinava si mereix substituir d’una vegada Manuel Neuer. I va suspendre l’examen encaixant els 8 gols.

Igual que va encaixar els 4 de Liverpool, els 3 de Roma, els 3 de Torí i els 4 de París. El van acompanyar Piqué, Sergi Roberto, Messi i Suárez en totes. Busquets i Alba van faltar en una d’aquestes hecatombes. Lenglet i Vidal, fitxat per donar múscul i aportar agressivitat que evités altres enrojolaments, van completar la llista de 9 jugadors que, presumptament, havien tocat fons a Anfield.

«Sento una mica de pena pel Marc», va dir Neuer, sense que puguin mesurar-se els grams d’ironia que contenien les paraules respecte a qui vol enderrocar-lo del lloc. Més sincer va ser Thomas Müller al comparar el 8-2 amb el 7-1 amb què Alemanya va aixafar el Brasil al seu Mundial (2014). «Ha sigut millor el 8-2. Al Brasil mai vam tenir el mateix control del partit», va valorar el davanter, autor de dos gols.

Només passades enrere

La combinació més repetida del Barça a Lisboa van ser els passis de Piqué a Ter Stegen (14) –central a porter–, seguida dels de Busquets a Lenglet (11), migcampista a central; és a dir, cap enrere. La més constant en el Bayern va ser la de Thiago a Goretzka (14), Goretzka a Thiago (11) i Alaba a Thiago (11). 

Per rematar la grotesca nit davant el televisor, només va faltar la cirereta de l’aportació de Philippe Coutinho. Va entrar al minut 75 amb el 2-5 i va donar una assistència a Lewandowski i va marcar dos gols. Abans de tornar de la cessió, va reblar els claus del taüt.

Quatre xifres

9 de les 18 passades bones que va fer Luis Suárez en tot el partit van ser les sacades de centre. El jugador amb pitjor índex d’encert i el que menys va intervenir de l’onze.

100 milions va costar al Bayern l’onze titular. Els més cars van ser Neuer (30) i Thiago (25). Menys del que van valer Griezmann, Dembélé o Coutinho, tots suplents.

26 xuts (13 de ben dirigits) va fer el Bayern, superant els 23 de mitjana que portava. El Barça mai havia patit un bombardeig així ni en les pitjors debacles.

5 milions hauria de pagar el Barçava fer el Bayern, superant els 23 de mitjana que portava. El Barça mai havia patit un bombardeig així ni en les pitjors debacles.