24 set 2020

Anar al contingut

TORNA LA CHAMPIONS

Setién-Gattuso: un duel d'estils

El Barça-Nàpols de dissabte és un partit per no perdre-se'l, amb dos equips i dos tècnics que defensen postulats diferents

Joan Domènech

Setién-Gattuso: un duel d'estils

QUIQUE SETIÉN

Quan l’equip és el mirall de l’entrenador

Passejar al costat de les vaques suggereix una actitud tranquil·la en la vida. I dir-ho desprèn humilitat. La senzillesa amb què Quique Setién va descriure el moment en què va rebre la trucada del Barça al gener pot ser un argument perfecte per injuriar l’entrenador quan els resultats no són bons. I no ho han sigut, per més que compti 14 victòries en 23 partits des que agafés les regnes de l’equip: el 60% mai és satisfactori per a l’exigència del club, sobretot quan pel camí s’han perdut dos títols: la Copa i la Lliga.

«Mai vaig pensar que seria fàcil», ha repetit Setién sobre la gran oportunitat que se li ha presentat a la tardor de la seva vida. Dirigir futbolistes que admirava ha resultat més complex del que podia suposar i ha ampliat l’esclavatge que imposa el Barça. Tan poc fàcil és, que s’intueix que el seu lloc perilla si no elimina el Nàpols i apunta l’equip a la prometedora estada de Lisboa de la setmana vinent.

Demanant calma a l’equip en el Barça-Reial Societat. / jORdi cotrina

Si l’equip és el mirall de l’entrenador, el Barça transmet la quietud (la paciència, la lentitud, l’elaboració, l’esbalaïment, com es vulgui) d’aquell passejant que veia pastar els remugants sense sospitar que el seu nom es va pronunciar, després d’altres, als despatxos del Camp Nou, més o menys a 717 quilòmetres de Liencres (Cantàbria). «No soc absolutament conscient de tot el que significa», va confessar el mateix dia de la presentació. Ja ho ha de saber, per més que no llegeixi premsa esportiva i dediqui el seu temps a la família, els escacs i els vídeos dels rivals.

L’antítesi 

Setién representa l’antítesi de Gattuso, de la mateixa manera que el Barça és molt diferent del Nàpols. Els entrenadors només coincideixen en els modestos inicis abans d’arribar a unes banquetes tan reputades. Fora d’això, no tenen res a veure un amb l’altre: Setién és del nord i Gattuso del sud. Era un centrecampista tècnic i cerebral i el seu rival era enèrgic i intempestiu. L’historial de Setién està gairebé per estrenar (només una Supercopa Espanyola amb l’Atlètic), i el de Gattuso presenta peces envejables (més el Mundial del 2006 amb Itàlia). El Barça juga a poc a poc, té la pilota fins a l’exasperació i el Nàpols, quan la té –la tindrà poc al Camp Nou–, és vertiginós.

Setién i Sarabia, el seu ajudant, en el Barça-Athletic. / JORDI COTRINA

El joc blaugrana reprodueix la idea cerebral de Setién, però avui està subjecte com mai a la tirania del resultat

Per distingir-se encara més, el nom de Setién és a l’última fila dels noms amb partits en la Champions. Només en té un: el de l’anada de Nàpols, allà per febrer. Sis mesos després s’apuntarà el segon.

Sis mesos en què ha tingut temps per analitzar del dret i del revés al quadro italià, tot i que amb prou feines ha disfrutat de la quietud cantàbrica. Sol en el confinament. Es va refugiar a casa amb l’equip líder, sa i estalvi de les crítiques, amb dos punts d’avantatge sobre el Madrid malgrat que el pas pel clàssic del Bernabéu es va saldar amb una derrota i un incendi per la gesticulació d’Eder Sarabia, el seu ajudant.

No ha sigut l’únic disgust de la seva etapa barcelonista després d’arribar avalat pels seus conceptes futbolístics que la junta es va afanyar a connectar-los amb el cruyffisme per evitar més explicacions. Esperava Dembélé  i el va perdre, va creure que milloraria el Barça i el manté àton, va imaginar que disfrutaria Messi i ha patit el desaire públic del capità. Es va pactar una treva en el club que només s’allargarà amb cada resultat.

Gattuso dona ordres quan dirigia el Milan. / marc bertorello (aFp)

GENNARO GATTUSO

Amb el ganivet entre les dents, com sempre

Amb un ganivet entre les dents juga el Nàpols. Amb un ganivet entre les dents jugava qui és el seu entrenador. Gennaro Gattuso s’enorgulleix del seu equip, per més que ha acabat setè, en la mateixa posició en la qual el va recollir, però li ha donat la Copa d’Itàlia, vencent la Juventus a la final el passat 17 de juny.

El primer títol del Nàpols en sis anys i el primer de Gattuso com a tècnic. Vuit mesos porta a Nàpols. Va substituir, al desembre, Carlo Ancelotti, que havia sigut el seu entrenador al Milan i amb qui va guanyar 10 trofeus, entre els quals dues Champions (2003 i 2007). Ha imprès un altre estil, el seu estil, més industriós, el mateix que el caracteritzava de jugador i havia d’escombrar el saló pel qual ballaven gent exquisida com Andrea Pirlo, Clarence Seedorf o Rui Costa.

Gattuso, anomenat Rino, sempre va exercir el paper de busca-raons al Milan, perquè se sentia acomplexat per haver arribat al cim del futbol italià després d’un periple que va començar a la Perugia i va continuar al Salernitana amb una breu aventura al Glasgow Rangers que es va clausurar amb l’arribada de l’holandès Dick Advocaat. Potser aquest aire busca-raons i agressiu el va adoptar de forma autoprotectora davant les bromes dels seus companys, que li van fer les mil i una abusant de la seva simplicitat. A San Paolo va arribar via Sió, Palerm, OFI Creta, Pisa i Milan, on va durar any i mig.

Gattuso davant Ancelotti, el seu entrenador al Milan. / TORRECILLA (eFE)

Brama el Vesubi

Com diuen a Nàpols, el Vesubi brama des de l’arribada de Gattuso. El tècnic ha encès el volcà per si no hagués estat prou activat per la gestió d’Aurelio De Laurentiis, el president de l’entitat. La vehement personalitat de tots dos indica una futura ruptura digna de fulletó. 

El cap de setmana passat Gattuso va muntar una picabaralla amb la banqueta del Lazio a l’intranscendent final de la Serie A. «Terrone di merda», li van dir, en un menyspreu per als italians del sud (va néixer a Corigliano Calabro, Calàbria, el 1978), mil vegades escoltat abans.

El tècnic ha imprès caràcter al Nàpols, el seu caràcter, i li ha donat el primer títol en sis anys

«Mereixia l’expulsió», va reconèixer després, quan s’havia vessat una mica de magma. La setmana anterior, en la derrota davant l’Inter, només va deixar anar uns gasos d’avís. «Vam començar amb molt baixa intensitat i davant l’Inter no t’ho pots permetre. Ens falta una mica d’ànima», va dir per despertar als seus futbolistes. Hirving Lozano està despert des que el tècnic el va fer fora de l’entrenament.

Mantejat després de conquistar la Copa sobre la Juventus. / ALBERTO LINGRIA (REUTERS)

«Qui no en té ganes, pot quedar-se al vestidor. Els jugadors saben que quan surten al camp, quan xiulet, han d’anar a mil. No deixo que ningú arruïni un entrenament», va argumentar Gattuso de qui ha sigut el fitxatge més car de la història del Nàpols. Els 42 milions de l’estiu passat poden haver quedat superats pels 50 que, sembla ser, ha costat el davanter nigerià Victor Osimhen (procedent del Lilla).

Osimhen no jugarà. I Lorenzo Insigne és dubtós per lesió. El Nàpols necessita guanyar o empatar amb gols. Molt organitzat enrere, alternant el 4-4-2 i el 4-1-4-1, l’equip de Gattuso ha sigut el que ha obtingut l’índex més gran de possessió de la Serie A. L’entrenador va demanar als seus jugadors jugar «amb el cap clar» al Camp Nou.

S’ha de veure... S’haurà de veure...