Sort de Ter Stegen

Hi ha porters que sí que guanyen partits. Hi ha porters com Ter Stegen que sostenen el Barça, que va començar amb energia a Valladolid, i va acabar suplicant el final d’un partit en què el gol d’Arturo Vidal no li va servir de res. Continua enganxat a la lluita per la Lliga, però emet diàriament enormes senyals de preocupació. Penjat de les mans d’un porter que es resisteix a claudicar, tot i que el futbol de la segona meitat –¿era futbol això?– convida a la depressió.

I això que Setién sembla un altre Setién. Potser l’autèntic. No el tècnic trist i cohibit de les últimes setmanes. Potser ofegat pel corrent d’aigua que inundava el seu despatx, el tècnic ha decidit ser qui era. A Valladolid, per exemple, va tornar a la línia de tres centrals que va fer servir al començament, abandonant el rombe que va sorprendre el Vila-real, tot i que després no va funcionar davant l’Espanyol. Va intervenir Setién, va remenar l’equip (va fer seure Suárez i va apostar per Riqui Puig) i dibuixa nous plans a la pissarra.

El Barça va aparèixer amb tres centrals en l’assolellada i estiuenca tarda val·lisoletana, amb 33 graus al termòmetre. I va triar Sergi Roberto, el noi per tot, per formar la línia de tres defenses amb Piqué i Lenglet, deixant volar així els laterals: Semedo va ser molt més profund, vertical i verinós per la dreta que Jordi Alba, tímid i apocat, tot i que sembli estrany, al flanc esquerre.

Control sense punteria

El Barça va tenir el control del partit des del xiulet inicial. I Sergio González, el tècnic del Valladolid, que havia canviat la fisonomia tàctica del seu equip, es va veure sorprès pel gir setienista. Però a l’encara campió de Lliga li va faltar tenir la punteria que tant reclama el seu entrenador. A la primera mitja hora, el partit havia d’estar més que liquidat. Però entre els errors de Griezmann (la seva cama dreta li va jugar tan mala passada que el va deixar en ridícul amb un xut a l’aire, amb la pilota burlant-se’n) i la falta de precisió en l’última decisió, al Barça se li va escapar tant domini.

Va tenir sort que Arturo Vidal és un tio que no espera ningú. Quan arriba a l’àrea, primer xuta i després pregunta. A més, en la jugada del 0-1, el xilè va oferir un clínic de control i rematada, tot de manera gairebé immediata, que va deixar sense resposta Masip, el porter format al planter blaugrana. Semedo, Messi i el xilè es van ajuntar al caire de l’àrea com si estiguessin de xerrameca, amb tot el Valladolid defensant i creient-se immune al perill.

20 assistències de Leo

Llavors, Leo Messi es va inventar una subtil i delicada assistència de gol (en porta 20 a la Lliga, ¡una autèntica bogeria!) perquè el seu amic Arturo Vidal rubriqués un gol digne d’un davanter d’una altra època. El Barça se sentia l’amo, deixant breus detalls com la connexió entre Messi i Riqui Puig. I l’equip, a diferència del que va passar en el derbi, es va sentir més segur amb els tres darrere, ja que Ter Stegen no va rebre ni un xut a porteria en la primera part.

Semedo, a més, disfrutava feliç de les seves galopades per la banda dreta, sabent que tenia Sergi Roberto a l’esquena, triant bé el moment i, sobretot, la centrada. Però ni Riqui ni després Griezmann, que va ser substituït per Suárez en el descans, van premiar aquesta bona primera meitat del lateral portuguès. I, de passada, a Setién, disposat a trencar velles rutines de sistemes de joc per agitar el seu equip. D’aquí, que tragués el francès del camp. I el Barça va tornar a caure en els vells problemes permetent que el Valladolid tingués energia per espantar. Se’ls fan eterns els partits perquè la gasolina desapareix.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Hi va haver, com ja és habitual també, la parada salvadora de Ter Stegen, mentre Setién va rescatar el rombe enviant-li a Sergi Roberto la disfressa d’interior esquerrà. Van ser, en realitat, dues aturades. Dos cops de cap d’Ünal, dues aparicions decisives del porter alemany. I Setién, més intervencionista que mai, va treure Junior per retornar als tres centrals amb l’equip apagat.

Va acabar demanant l’hora, angoixat, sense tenir la pilota, penjat del travesser com si fos un equip menor. Que, realment, ho és. No li durava la pilota ni 10 segons, deixant, un partit més, un rastre tan preocupant que espanta pensar en la Champions exprés de Lisboa. I, al final, Ter Stegen va evitar l’empat amb una altra mà d’acer.