anàlisi tàctica

El trident, més a prop que mai

Messi, Suárez i Griezmann exhibeixen per fi la compenetració esperada des del començament de Lliga coincidint amb el canvi de sistema

Setién va ajuntar els tres davanters al centre, cedint les bandes per als interiors i els laterals, i el Barça va trobar l'encert davant del gol

El trident, més a prop que mai

JOSE JORDAN

2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El plantejament inicial (de Valverde i de Setién) era que Messi partís de la banda dreta, Suárez ocupés el centre de l’atac i Griezmann jugués obert a l’esquerra. La cohabitació del trident versió 2020 no ha arrelat fins a la visita a Vila-real, jornada 34, 11 mesos després de començada la Lliga.

Bàsicament per un parell de raons. La primera: les lesions ho han impedit. La ruptura muscular de Messi (al soli) va retardar un mes la seva participació i la muscular de Suárez (soli) més la del genoll ha tingut l’uruguaià cinc mesos absent dels terrenys de joc. La segona, i més fonamental: ha existit un canvi de sistema perquè es retrobin.

Més a prop que mai estan Messi, Suárez i Griezmann en el camp, potser també a fora, com a trident. Setién els va reunir al centre formant un triangle, amb Messi al darrere de Suárez i Griezmann en atac. La fórmula del 4-4-2 en rombe, utilitzada un parell de vegades abans, es va assajar davant de l’Atlètic amb Riqui Puig assistint Messi i Suárez al davant, i a la Ceràmica.

Luis Suárez, després de firmar l’1-2 per al Barça. / maria josé segovia (europa press)

La teoria i la pràctica

El resultat, més enllà del contundent 1-4, més un gol anul·lat a Messi en el VAR i un xut al travesser del capità, va ser que el Barça va firmar davant del segon millor equip de la represa (després del Madrid, amb sis de sis victòries) el quart partit amb més xuts a porteria després dels 23 al Mallorca (5-2) i al Llevant (2-1) i els 20 al Betis al començament de la Lliga (5-2), però el segon amb rematades ben dirigides: 14 dels 18 intents van volar entre els tres pals.

La teoria de la pissarra requereix la pràctica a la gespa. Les instruccions de Setién eren clares. Els tres no podien estar a la mateixa altura, sinó en diferents. Si un d’ells es prestava a rebre al peu, l’altre havia de buscar la profunditat o l’esquena dels defenses, donant per descomptat que l’origen de la juguada estaria, normalment, als peus i al cap de Messi.

Tenir els tres al centre «va comprometre», en paraules de Setién, un mínim de quatre jugadors del Vila-real: els dos migcampistes (Anguisa i Iborra) i els dos centrals (Albiol i Torres). Tot i que els barcelonistes eren menys, la inferioritat numèrica es transformava en superioritat individual per la capacitat de desbordament de Messi en el driblatge i la passada. Estar envoltat de contraris no és un problema per a ell.

Messi i Griezmann festegen l’1-3 abans del descans. / MARIA JOSÉ SEGOVIA (EUROPA PRESS)

Atreure i alliberar

Notícies relacionades

Atreure el Vila-real al centre, requerint també l’atenció dels laterals i els interiors, va significar alliberar les bandes per a la progressió dels interiors i els laterals del Barça. El funcionament va ser asimètric: per la dreta arribava Arturo Vidal com a segona línia, mentre que Semedo es quedava en els tres quarts; per l’esquerra, Sergi Roberto generava passades, de vegades retrocedint fins a l’altura de Piqué i Lenglet i Alba el doblava en profunditat.

«Hem buscat solucions per al que ens planteja el rival», va explicar Setién al final del partit, com si la fórmula davant del Vila-real fos exclusiva per a aquest partit. El temps ho dirà. L’entrenador va reconèixer que al Barça li havia sortit «tot bé». Començant pels gols. Començant per la connexió del trident.