El Barça xoca amb el primer obstacle

L’endemà que Quique Setién aventurés que el Barça era capaç de guanyar els nou partits fins al final per garantir-se el títol, l’equip va cedir un empat. Sevilla era una de les places més delicades que quedaven, per ser el tercer, i va tornar el campió a la realitat. La Lliga és això, un camí ple de dificultats, tot i que sigui curt, i la mínima errada dona pàbul perquè el Madrid somiï recuperar el lideratge. Ho farà si guanya la Reial Societat.

Després de despatxar dos rivals en descens (Mallorca i Leganés), el Barça es va quedar sec. Malgrat Messi, que visitava el rival que més excita el seu encert (37 gols en 38 enfrontaments) i malgrat tenir al costat Luis Suárez, que va tornar a l’onze titular. Cinc mesos després d’abandonar l’equip per lesió, i després d’aquests dos partits d’escalfament, va entrar perquè malgrat la seva llarga absència encara és el segon realitzador del Barça. Va marcar els 11 gols a la primera volta.

Puja Ter Stegen

El Barça al final va apel·lar a Ter Stegen, que va pujar a rematar un córner en l’últim minut, per trencar el zero de la porteria. L’onze blaugrana va buscar fins i tot l’opció més utòpica. Així d’escàs va, Messi a part, amb Suárez sense el greixatge necessari per a l’intens esprint i sense resposta dels altres.

El Barça va punxar amb l’equip més titular possible –en tot cas era el més veterà possible, amb vuit jugadors de més de trenta anys dels onze triats–, amb les absències de Sergi Roberto i De Jong, que no s’han pogut recuperar en tres dies. Suárez ja està llest per rendir segons el parer de Setién. La necessitat de rendiment immediat va desplaçar Griezmann a la banqueta en favor de Braithwaite.

Primer, Arthur

L’excusa de les rotacions camufla la dimensió de la suplència de Griezmann, el segon fitxatge més car de la història (135 milions), en el partit més complicat de la represa. Contra el tercer de la Lliga, es va asseure. Tampoc va ser el primer canvi. Arthur, un centrecampista, va entrar abans, amb el 0-0. Faltava gol, però, sobretot, faltava futbol (el mitjà) per arribar al gol (el fi). Van acabar els tres titulars junts, amb Griezmann d’extrem esquerre. Setién no va esgotar els cinc canvis. 

No es produiria una transformació substancial en el joc pels relleus en la davantera. El to el va marcar l’elecció dels interiors que van córrer al costat de Busquets. Rakitic i Vidal, més proclius a estirar l’equip, van proposar un anar i venir físic per corregir la construcció pacient –i abusiva– edificada contra el Leganés.

Koundé, al seu lloc

El Sevilla va ser tan defensiu com l’onze madrileny perquè el va empènyer el Barça, però va patir tan poc com el cuer. Només alarma la pilota en poder de Messi. Va trigar un món a arribar a l’àrea de Ter Stegen de tan endarrerit que estava, tot i que va obrir l’estadística de les rematades en un rebuig de la defensa blaugrana en una falta. El problema és que la pilota va caure als peus d’un defensa com Koundé. El central sevillista després va ser al seu lloc més propi: sota els pals, retrocedint des de la barrera, en una falta llançada per Messi.

Aquesta jugada va animar el Barça, que va xutar tres vegades en quatre minuts. Com un oasi en un desert, no ho va fer més en la fase inicial, que va concloure amb una baralla que va iniciar Messi i de què va sortir indemne. El vestidor va refredar els ànims. Messi va reprendre el segon temps abraçat a Ever Banega, que ingressava llavors. Un altre futbolista que ha perdut crèdit a ulls del seu entrenador. Amb raó: va fer un regal que va poder costar car i va veure una targeta per arribar tard a un encreuament amb Busquets.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

La millora del Sevilla va venir per un retoc tàctic. Lopetegui va fer endarrerir Fernando perquè Navas i Reguilón, els laterals, es poguessin estirar. L’enginy de Navas va permetre a Ocampos xutar a Ter Stegen, que no va girar la cara a un cop de pilota a boca de canó. Després es va colar Munir per l’altre costat i el porter va mantenir forts els braços. Va assegurar el 0 de la seva porteria i va provar d’esborrar el 0 de la de Vaclik.

[if IE 9]>