El lideratge més barat dels últims 13 anys

El 17 de març del 2007, el FC Barcelona va guanyar el Recreativo de Huelva a l’estadi Nuevo Colombino per 0-4 (amb dos gols d’Eto’o, un de Zambrotta i un altre d’un tal Leo Messi) i va retenir, així, el lideratge de la Lliga al final de la jornada 27 amb 53 punts (empatat amb el Sevilla, però amb un més bon coeficient de gols). Des d’aleshores i fins ara, el primer classificat mai havia tingut una puntuació tan baixa a aquestes altures de la competició. O, dit d’una altra manera, els 58 punts que permeten al Barça de Quique Setién encapçalar la taula a falta d’11 partits constitueixen el lideratge més barat dels últims 13 anys.

En aquell curs 2006-07, el primer del bienni negre amb què es va tancar l’etapa de Frank Rijkaard al Barça, el Reial Madrid de Fabio Capello ocupava la tercera plaça després de la jornada 27, a cinc punts dels dos colíders. L’equip blanc va protagonitzar un tram final molt meritori, amb nou victòries en 11 partits, i es va aprofitar del declivi blaugrana per emportar-se el títol al sumar 76 punts (els mateixos que el Barça, però amb un millor coeficient de gols).

Aquests 76 punts són, així mateix, el registre més pobre obtingut per un campió de Lliga en els últims 18 anys i contrasten amb l’exuberància que es va viure, especialment entre el 2009 i el 2018, temporades en les quals el primer classificat no va baixar mai dels 90 punts. En el curs 2011-12, el Reial Madrid, dirigit per José Mourinho, va assolir l’estratosfèrica xifra de 100 punts, un èxit que va repetir, només un any després, el Barça de Tito Vilanova.

Assumir la possibilitat de la derrota

En la temporada actual, el Barça podria sumar com a màxim 91 punts, tot i que per a això hauria de guanyar els 11 partits que li falten. Un horitzó que, tenint en compte els senyals de debilitat que transmet l’equip, sembla poc realista, com s’ha encarregat de reconèixer el mateix Setién. «És molt difícil que tant el Reial Madrid com nosaltres guanyem tots els partits fins al final, perquè la Lliga és molt complicada i costa molt guanyar els partits», va admetre el tècnic blaugrana divendres, abans de la trobada davant la Reial Societat. Els blancs li van donar la raó per la via dels fets: dos dies després, queien al Benito Villamarín davant del Betis.

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Setién considera molt probable que aquest any hagin d’esperar-se fins a la jornada 38 per saber qui s’emporta el títol. «Moltes lligues s’han decidit per detalls, en els últims partits i en l’últim minut, i és possible que torni a passar», va apuntar. L’últim campionat que es va resoldre en el partit final va ser el de la temporada 2016-17, quan el Reial Madrid va arribar a la jornada decisiva amb tres punts d’avantatge sobre el Barça, però amb una mitjana de gols adversa, i per això estava obligat a puntuar en el seu desplaçament al camp del Màlaga (va guanyar 0-2 i va aixecar el trofeu). Un any abans, van ser els blaugrana els que van conquerir el títol en la jornada 38, amb una victòria davant del Granada a Los Cármenes (0-3), que els va permetre mantenir el punt de diferència amb els blancs.

Sigui com sigui, el Barça té possibilitats reals de proclamar-se campió i protagonitzar, alhora, el pitjor curs de lliga de l’última dècada. De fet, ens hem de remuntar a la temporada 2007-08, l’última abans de l’adveniment de Pep Guardiola, per trobar un any en què l’equip blaugrana hagués sumat menys de 60 punts en la jornada 27. Llavors en tenia 54 i va acabar en tercera posició, per darrere del Vila-real i a 18 punts del Madrid. Ara en té 58 i aspira, amb plena legitimitat, al triomf final. El que hem dit: barat, barat.