L'actualitat blaugrana

L'ascensor del planter del Barça s'encalla

Malgrat les promeses del primer dia, Setién no ha acabat d'obrir la porta als joves del filial

zentauroepp52691288 barcelona      07 03 2020      deportes    ansu fati durante200308203446

zentauroepp52691288 barcelona 07 03 2020 deportes ansu fati durante200308203446 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Rafael Tapounet
Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

És ben sabut que les promeses que fan els entrenadors quan arriben a un club nou s’han d’agafar amb pinces perquè solen tenir tanta credibilitat com l’historial d’un cotxe utilitzat. I tot i així sembla pertinent recordar, ara que està a punt de complir-se el segon mes de Quique Setién al FC Barcelona, les paraules que el tècnic càntabre va dirigir als joves del planter el dia en què va aterrar al Camp Nou (i és pertinent perquè aquest missatge, i la filosofia que presumptament l’inspirava, va ser venut al seu dia com un dels arguments que justificaven el relleu a la banqueta). «El Barcelona té un planter extraordinari, tot i que encara no el conec amb profunditat –va declarar Setién el 14 de gener–. Molts futbolistes del filial aniran venint a entrenar-se i a participar. El talent, si s’obre pas, és perquè s’ho mereix, i això els jugadors del primer equip ho hauran de tenir clar».

Doncs bé, 55 dies després d’aquest discurs, els fets s’entossudeixen a apuntar que o bé el planter no és tan extraordinari i hi ha poc talent que es pugui obrir pas o potser Quique Setién ha canviat la seva manera de pensar. Perquè l’aportació dels jugadors del filial a un equip amb una plantilla que, a més, és ridículament curta, està resultant molt escassa, per no dir gairebé nul·la. I va a menys amb el temps.

La foto de la nova etapa

El cas més paradigmàtic és el de Riqui Puig. El dia de la presentació del nou tècnic, el Barça va difondre àmpliament a les xarxes socials una fotografia de Setién conversant amb el migcampista de Matadepera en el seu primer entrenament. Era, se suggeria, la imatge que representava una nova etapa. El relat va quedar reforçat quan en el debut del de Santander com a entrenador blaugrana, en un duel de lliga amb el Granada, Riqui Puig, beneficiat per l’absència obligada de De Jong, va figurar en la llista de convocats, va jugar 19 minuts i va participar en l’acció del gol de la victòria.

Però pocs dies després va arribar el xoc de Copa contra l’Eivissa, en què el jove del planter, que va entrar a l’onze titular, va quedar assenyalat per una desatenció defensiva que va propiciar el gol de l’equip illenc. A partir d’aquí, la seva presència en el primer equip va disminuir de manera alarmant. En els 10 últims partits del Barça, Riqui Puig només ha anat convocat en quatre ocasions i ha jugat un total de tres minuts (en la victòria davant el Llevant). En diverses entrevistes, Setién ha comentat que el del planter ha de millorar encara el treball sense pilota.

L’eclipsi d’Ansu Fati

Notícies relacionades

També ha anat a menys (a molt menys, en realitat) la participació d’Ansu Fati. Titular indiscutible en els primers partits del nou entrenador (molt condicionat pel seu afany a mantenir el 4-3-3 malgrat les absències de Suárez i Dembélé i la marxa de Carles Pérez), l’adolescent guineà s’ha quedat a la banqueta en els quatre últims partits, en què només ha sumat 17 minuts de joc. Ansu Fati ha sigut la peça sacrificada per Setién quan ha canviat el dibuix a un 4-4-2 i també quan ha donat entrada a l’equip a Martin Braithwaite.

Dels altres jugadors del filial hi ha ben poc a dir. Amb Setién, només Álex Collado ha tingut minuts amb els grans. Cinc, concretament, en la derrota davant el València. Uns altres quatre futbolistes -Araújo, Iñaki Peña, Akieme i Rey Manaj– han entrat en alguna convocatòria, però més per completar la llista per la falta d’efectius que per una aposta real de l’entrenador. Setién es justifica al·legant que en els seus anteriors equips va pujar molts joves però sempre després d’un període en què els jugadors del primer equip havien de demostrar si estaven en condicions de reclamar la plaça com a seva. Però a falta d’11 jornades de Lliga que seran 11 finals, s’intueix que, almenys aquesta temporada, hi haurà poc marge per complir les promeses del dia de la presentació.