El Barça s'agafa a Ansu Fati

Delmat en els seus efectius per una gestió pintoresca del mercat d’hivern que havia de servir per reforçar l’equip i ha acabat adquirint les formes d’un expedient de regulació d’ocupació, el FC Barcelona es va aferrar a la societat formada per Leo Messi i Ansu Fati per despatxar el Llevant en un partit que va començar molt bé i va acabar només regular (2-1). Els dos gols del nen, premi a una actuació que ja no es pot adjectivar com a prometedora perquè va ser la d’un jugador fet i amb estrella, acapararan amb justícia els titulars, però no han de fer oblidar (i segur que a Quique Setién no se li oblida) que el Barça va estar a un pèl de llançar als porcs un partit que tenia perfectament lligat després d’un primer acte molt estimable. 

Tan escàs és el marge de maniobra de Setién pel nombre de futbolistes disponibles que les alineacions es comencen a repetir partit rere partit, sense la possibilitat d’atendre a criteris de rotacions o descans en una jornada intersetmanal. Davant el Llevant, amb només 14 jugadors del primer equip amb l’alta mèdica, van sortir els mateixos homes que dijous es van enfrontar al Leganés en el duel coper amb l’única absència del lesionat Arturo Vidal, que va ser substituït per Rakitic.

També van ser similars el dibuix, amb aquest 4-3-3 en què el Barça es reconeix com si es contemplés en un mirall, i la posada en escena inicial, amb un equip intens, compacte i atent a les segones jugades que sembla tenir cada vegada més interioritzats els conceptes aportats pel nou entrenador. La gran notícia del primer acte, no per esperada menys joiosa, va ser la impactant eclosió de la parella Messi-Fati, que en tot just 18 minuts, els que van anar del 13 al 31, es van conjurar per armar almenys cinc jugades d’atac de gran mèrit i perversa intenció, dues de les quals van acabar al fons de la xarxa de la porteria defensada per Aitor Fernández.  

17 anys i 94 dies

I els dos gols van tenir com a autor el jove del planter de 17 anys i 94 dies, que va brillar amb particular intensitat en la jugada del primer gol, en què va rebre una sensacional passada a l’espai de Messi, li va guanyar el duel a Miramón i va superar Aitor per sota les cames. Un ‘killer’ amb cara de ‘boy scout’. Poc abans, Ansu Fati ja s’havia inventat una assistència d’esperó deliciosa per al seu capità que aquest no va convertir en diana per molt poc.

Però el rei Leo Messi i el seu jove pupil no van estar sols en la seva aventura emocionant, en la qual els va secundar un repartiment molt entonat en què va destacar l’actuació exuberant de Semedo, que sembla haver crescut dos pams des de l’arribada de Setién i que en els primers 45 minuts es va apropiar de la banda dreta amb l’autoritat d’un Cafú o un Dani Alves.

No obstant, el futbol blaugrana es va desdibuixar en la segona meitat, més pendents els locals de buscar el tercer gol amb una certa celeritat que de lligar el joc, i això li va concedir al Llevant, ben corregit per Paco López, l’oportunitat d’acostar-se amb perill a l’àrea de Ter Stegen, cosa que va fer amb una facilitat preocupant i escàs encert. Amb el pas dels minuts, el Barça va anar perdent consistència i, malgrat gaudir d’ocasions per augmentar el compte (Messi tenia aquesta vegada el punt de mira una mica extraviat), va acabar vivint gràcies a les intervencions de Ter Stegen.

El Llevant ho intenta fins al final

Notícies relacionades

El Barça abandona la Superlliga de Florentino a dos dies que Laporta dimiteixi com a president

Una incidència en l’app del Barça deixa 2.000 socis fora del Camp Nou

Al final, i ja en el temps de descompte, el conjunt granota va trobar el gol amb un xut de Rochina que va tocar lleugerament Hernani i va despistar Ter Stegen, el que va convertir els dos últims minuts del duel en una imitació d’aquells finals de partit de l’última era Valverde en què el Barça acabava atrinxerat a la seva àrea treient pilotes fora. Que no per res el 2 de febrer és el dia de la marmota, en què tot el que és dolent sembla que està condemnat a repetir-se. 

Per cert, diuen les cròniques que la marmota Phil de Punxsutawney, Pennsilvània, no va veure aquesta vegada la seva ombra i va sortir del cau, auguri, segons els experts, que aquest any la primavera s’avançarà. Veurem si això també val per a Quique Setién i el seu equip minvant, necessitats com estan de bones notícies que escalfin el clima enrarit en què s’ha instal·lat el barcelonisme. El floriment d’Ansu Fati és, en aquest sentit, un senyal immillorable.