Ressaca a Eivissa

3

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet / Eivissa

Per què confiar en El Periódico

22 de de gener del 2020. Actualitzada 23 de de gener del 2020 a les 10:48

0 Comentaris

Una eliminatòria de Copa a partit únic davant un equip de Segona B disputada sota la pluja en un camp municipal amb gespa falsa no sembla l’escenari més idoni per extreure conclusions sobre l’aposta futbolística de Quique Setién. Però el ridícul que durant 70 minuts va fer el FC Barcelona a l’estadi de Can Misses d’Eivissa, on va estar a punt de caure amb estrèpit davant del conjunt local, compromet com a mínim les expectatives generades per l’arribada del nou entrenador i obliga a moderar l’entusiasme. Al final, dos gols de Griezmann (el segon i definitiu, en l’últim minut) van salvar del naufragi els blaugranes i els van donar el pas als vuitens de final enmig d’una sensació generalitzada de certa injustícia.  

En un xoc que la premsa local havia qualificat, pleonasme inclòs, com «el duel futbolístic més transcendental i mediàtic de tots els temps que mai s’ha viscut en terres eivissenques», el tècnic cantàbric es va allunyar del llibret ja des de l’onze inicial, una barreja (un Eivissa Mix, podria dir-se) de titulars consolidats, suplents habituals i futbolistes amb fitxa del filial en què el més nou va ser el dibuix, amb una defensa de tres formada per Sergi Roberto, Lenglet i Junior; De Jong al mig centre; Rakitic i Riqui Puig com a interiors; Semedo i Ansu Fati estirant les bandes, i Griezmann i Carles Pérez al centre de l’atac.

Passades sense sentit

El que a la pissarra de Setién potser tenia sentit, sobre la gespa artificial de Can Misses no va funcionar en absolut, perquè el Barça va sortir al partit amb cara de ressaca i en mode ‘F*** me I’m famous’, com aquestes sonades festes que capitaneja David Guetta a l’illa. Retratats en la seva indolència per l’entusiasme local, els blaugranes es van ofegar en un mar de passades sense sentit: ni els centrecampistes superaven línies ni els carrilers encaraven les seves parelles de ball ni els defenses tancaven amb seguretat cada vegada que els eivissencs sortien al contraatac, cosa que feien amb inesperada facilitat.

I d’una aquestes contres va néixer el gol dels de les Pitiüses, en una acció que va deixar molt assenyalat Riqui Puig, a qui, pel que sembla, ningú havia advertit que a Eivissa no s’hi va a dormir. La seva passivitat davant de la centrada de Raí va permetre a Javi Pérez rematar molt còmode a l’àrea per batre Neto i provocar primer l’alegria i després la burla de la grada, que va començar a cantar «¿On és Leo Messi? ¿Leo Messi on és?».

El sainet s’hauria pogut convertir en tragèdia si en el minut 17 l’àrbitre no arriba a anul·lar un gol de Rodado per falta a Lenglet en una disputa prèvia, però ni aquest nou avís va fer que el Barça reaccionés, que va continuar més perdut que un bisbe a Amnèsia, incapaç de trobar la manera d’obrir un forat a l’aplicada muralla celeste, la solidesa de la qual va deixar sense estrenar els guants de Germán en tota la primera part. Neto, per contra, sí que va haver d’anar a totes en un xut gairebé a boca de canó de Rodado després que Oliveira enviés la pilota al pal. Un drama.

Els gols de la salvació

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Setién no va canviar res en el descans, de manera que tampoc va canviar res en el joc del Barça després de la represa. No, almenys, fins que un inoperant Carles Pérez va deixar el seu lloc al camp a Jordi Alba, i Arthur va substituir un desencertadíssim Riqui Puig. Un minut després d’entrar el brasiler, De Jong va trobar la pausa i l’espai per filtrar una formidable passada que va deixar Griezmann cara a cara amb el porter Germán, a qui va batre per sota.

L’equip blaugrana va créixer una mica després del gol, i els pitiüsos, desgastats per l’esforç, van començar a recórrer a la duresa per intentar frenar el desplegament ofensiu del Barça, tan desesperat com infructuós fins que, ja en el temps afegit, quan el joiós públic de Can Misses es preparava per a la pròrroga, Griezmann va caçar una bona passada en profunditat d’Alba i va restablir l’equilibri a la galàxia, fet que va dinamitar les il·lusions locals i va donar alguna cosa més que un respir al seu entrenador.