20 febr 2020

Anar al contingut

L'actualitat blaugrana

Els grans desafiaments de Setién

Malgrat el lideratge a la Lliga, el nou tècnic del Barça haurà d'actuar a diversos fronts de manera més o menys immediata

Rafael Tapounet

Els grans desafiaments de Setién

Amb l’equip líder a la Lliga i classificat folgadament per als vuitens de final de la Champions, es podria pensar que Quique Setién no té tasques urgents per atendre al FC Barcelona més enllà de mantenir el rumb de l’equip i, potser, afinar la proposta futbolística per fer-la més atractiva. I no obstant, els fronts que requereixen una actuació decidida i més o menys immediata del nou entrenador blaugrana són diversos i de summa importància per al futur de l’equip. Aquests són alguns d’ells.

Leo Messi /waleed ali (reuters)

Entendre Messi

O entendre’s amb Messi, que no sempre és el mateix. Setién no és, sens dubte, sospitós de qüestionar l’enorme transcendència de l’astre argentí en l’univers blaugrana. El mateix tècnic càntabre ha reconegut que un dia en què va assistir com a convidat a un entrenament del Barça durant l’època de Pep Guardiola, es va acostar a Messi per demanar-li que continués jugant «fins als 60 anys». Ara li toca canviar-se la samarreta de fan per la gorra de cap. «Ja saps l’admiració que sento per tu, però cada un ha de ser al seu lloc», li va dir l’entrenador al capità el seu primer dia de feina, segons va revelar ell mateix. Involucrar el de Rosario en el nou projecte futbolístic és el primer requisit per emprendre el camí amb expectatives d’èxit, i Setién concedeix prioritat absoluta a aquesta tasca. Però combinar la devoció i el mim amb l’exigència no sempre és un exercici senzill.

Atacar sense Suárez

Amb els seus 14 gols i 11 assistències, el davanter uruguaià ha resultat determinant en més del 40% dels gols que ha anotat el Barça en el que va de temporada, de manera que resulta d’importància capital encertar amb la fórmula per cobrir la seva absència durant els pròxims tres o quatre mesos. Paradoxalment, la baixa de Suárez pot ajudar Setién a introduir noves variants a l’equip, no només a l’hora d’atacar sinó, sobretot, a l’hora d’activar la pressió en la fase defensiva per recuperar la pilota com més amunt millor. La decisió de fitxar o no fitxar un substitut per al 9 en aquest mercat d’hivern es prendrà previsiblement la setmana que ve, tot i que el club ja ha comunicat al tècnic que les seves possibilitats de despesa són ara molt limitades. Centrar la posició de Griezmann o de Messi i donar entrada a Ansu Fati o Carles Pérez (almenys fins que es reincorpori Dembélé, que està escurçant els terminis de la seva recuperació) sembla l’opció més viable, tot i que no s’ha de descartar el concurs de l’ariet del filial Abel Ruiz, que Setién va convocar ahir per entrenar-se amb el primer equip.

Luis Suárez / juanjo martín (efe)

Estirar la plantilla

Després de la marxa d’Aleñà i Todibo, Setién té a les seves ordres només 19 jugadors amb fitxa del primer equip, més el reforç d’Ansu Fati i Carles Pérez, que per contracte continuen pertanyent al Barça B. Les lesions de Suárez i Dembélé han deixat la plantilla en 17+2, per la qual cosa en cas de sumar noves baixes (com la de De Jong aquest diumenge, per sanció), el tècnic de Santander haurà de recórrer als futbolistes del filial per completar les convocatòries. No hauria de ser un problema. Als seus anteriors equips, Setién s’ha distingit per donar oportunitats als joves del planter i, d’acord amb el que ell mateix va avançar el dia de la seva presentació, la idea és mantenir aquesta política al club blaugrana. La seva presència dimecres a la grada de l’Estadi Johan Cruyff per veure el filial i els seus primers contactes amb l’entrenador del B, Francesc Xavier Garcia Pimienta, apunten en aquesta direcció. Riqui Puig té totes les paperetes per ser el primer a fer el salt, però no serà l’últim.

Millorar el físic

Potser el senyal més inquietant que va enviar el Barça en la semifinal de la Supercopa davant l’Atlètic de Madrid va ser la cridanera davallada física dels jugadors en l’últim tram del partit, que va acabar tirant per terra la formidable posada en escena de l’equip fins aquell moment. És una circumstància que ja s’havia donat en anteriors xocs. Als blaugrana els han faltat cames i algunes veus en el club alertaven que això era la conseqüència d’una preparació física més complaent que rigorosa. Incrementar l’exigència en els entrenaments sense perdre el suport i la implicació dels pesos pesants del vestidor és un repte delicat que Setién ha començat a afrontar suprimint, d’entrada, el dia de festa programat per dimecres i augmentant la càrrega física de les sessions.    

Encaixar menys gols

Vint-i-tres gols encaixats en 19 jornades de Lliga és un saldo difícil de gestionar en un equip que aspira a conquerir el títol. És el pitjor balanç defensiu del Barça en una primera volta des de la temporada 2003-2004. Setién no és precisament un entrenador que hagi destacat per la solidesa dels seus equips darrere; tant el Betis com Las Palmas veien la seva porteria profanada amb certa facilitat. En aquest terreny, el primer objectiu del tècnic haurà de ser minimitzar les ocasions del rival, una cosa que provarà d’aconseguir amb possessions més llargues i evitant aquelles fases d’anada i tornada que en l’última etapa de Valverde es repetien amb alarmant freqüència.

Competir a Europa

El principal dèficit al currículum de Quique Setién com a entrenador és la seva absoluta inexperiència en la màxima competició continental. En la seva segona temporada al Betis, el càntabre va dirigir l’equip verd-i-blanc a l’Europa league i, després de brodar el futbol en alguns partits de la fase de grups (com la victòria per 1-2 a San Siro davant del Milan), va caure de manera bastant inexplicable davant del modest Rennes en la primera ronda d’eliminatòries. En un bagatge més aviat pobre per encapçalar un equip que, abans que res, ha de superar el trauma de les seves últimes participacions a la Champions, un desafiament que requerirà un treball tant psicològic com futbolístic.