Messi trenca el bloqueig blaugrana davant el Celta (4-1)

4

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet

Periodista

Especialista en música, cinema, llibres, futbol, críquet i subcultures

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 09 de de novembre del 2019. Actualitzada 10 de de novembre del 2019 a les 00:42

0 Comentaris

En l’anomenada jornada de reflexió, a l’hora delsopar, el FC Barcelona va abandonar el racó de pensar al qual havia sigut condemnat pel seu mal comportament en els dos últims partits i es va plantar a la gespa del Camp Nou amb el gest crispat de qui sap que està sota la lupa. El partit contra el Celta era un examen exigent, més per les circumstàncies que envolten l’equip que per l’entitat del rival, i si el Barça el va aprovar còmodament va ser perquè té a les seves files un jugador que sap les respostes a gairebé totes les preguntes. Leo Messi, amb un ‘hat-trick’ a pilota aturada (un penal i dues faltes descomunals) i una comprensió clarivident del que demanava el partit en cada moment, va acabar amb els titubejos inicials, va desbloquejar el joc blaugrana i va permetre que els seus recuperessin el camí de la victòria (4-1) i arribessin líders a l’aturada de lliga.

Els jugadors del Barça celebren un dels tres gols de Messi. / toni albir

El Barça va comparèixer en el partit amb diverses notícies destacades a l’onze: la tornada d’Umtiti a l’eix de la defensa (en el partit número 100 del francès amb la samarreta blaugrana), l’aparició de Junior Firpo al lateral esquerre, la presència de Sergi Roberto a la medul·lar, la inclusió d’Ansu Fati en el trio d’atac i la posició de Griezmann com a fals nou (al final, més fals que nou, tot s’ha de dir).

Pla ambiciós d’Òscar García

La inesperada titularitat de Sergi Roberto com a migcentre es podia llegir com un regal de Valverde al de Reus per la seva paternitat recent (un detall bonic, Ernesto) o com un intent de deixar volar la parella d’interiors De Jong-Arthur cobrint-los l’esquena amb un jugador amb un desplegament físic més dotat que el de Busquets a l’hora de córrer cap enrere. El que dins el cap del tècnic extremeny potser sonava raonable, sobre el camp va resultar una mala idea, perquè el plantejament ambiciós d’Òscar García, que va enviar els seus a pressionar els blaugranes molt amunt, va provocar un curtcircuit en la sortida de pilota dels locals, que, sense els fars antiboira de Busquets, no eren capaços de veure-hi més enllà del primer terç de camp.

En aquest punt, Valverde bé podia estar repetint dins seu aquella frase memorable de l’entrenador argentí Alfio ‘Coco’ Basile: «Jo als meus equips els col·loco bé al camp, el que passa és que quan comença el partit els jugadors es mouen». Els jugadors del Barça es movien, però sense trobar mai el seu lloc, ben negats per un Celta amb una pinta molt millorada respecte a les seves últimes actuacions. De fet el duel es va anar tenyint de color blau cel fins que, en el minut 20, Aidoo va tocar la pilota amb el braç dins de l’àrea en una arribada de Junior i Messi, sense parpellejar, va treure els seus del fangar des dels 11 metres.

Lesió de Semedo

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

El gol va coincidir amb la sortida al camp de Busquets, després que una lesió de Semedo obligués a Roberto a moure’s al lateral, i el canvi de peces li va provar a l’equip blaugrana, que no va poder, no obstant, treure partit del seu millor joc perquè, amb Messi desplaçat a la zona de creació, Griezmann i Ansu Fati no aconseguien donar consistència al joc d’atac. El Celta es va mantenir dins el partit esperant una oportunitat i la va trobar en un robatori net de pilota de l’astre de Rosario que l’àrbitre va interpretar com una falta i que Lucas Olaza va transformar en gol amb un llançament superb.

Cinc minuts va tardar Messi a començar a revenjar-se’n. I ho va fer no amb un sinó amb dos golassos de xut lliure. Minuts 45 i 48. Pam, pam. Dues obres d’art que van acabar amb la resistència del Celta i van deixar el partit sentenciat. Amb 3-1 al marcador, el Barça, beneficiat a més per l’entrada d’un Dembélé efervescent, va manejar la situació amb bastanta més claredat d’idees que en la primera part i va ampliar l’avantatge amb un xut de Sergio Busquets, el que mai marca, per acabar arrodonint una golejada que parla més de la capacitat del 10 per desbloquejar el seu equip en situacions compromeses que de l’excel·lència del joc col·lectiu.