La Champions examina el Barça

En la seva ja cèlebre filípica de Getafe, Gerard Piqué va incloure una frase que si es va interpretar com una amenaça deu ser perquè, en efecte, era una amenaça: «No ens volem enfadar». Sense que el central de la Bonanova fos molt conscient d’això, la seva advertència retratava amb bastanta precisió el sentiment més estès entre el barcelonisme en aquest desconcertant inici de temporada. Els jugadors no es volen enfadar amb la directiva i l’afició, que assisteix una mica perplexa a la guerra de poder desencadenada dins del club; no es vol enfadar amb un equip que en aquest primer mes i mig del curs només en comptats moments ha estat a l’altura de la jerarquia que se li suposa. La visita de l’Inter de Milà (dimecres, 21.00 hores), en la segona jornada de la fase de grups de la Champions, posarà a prova l’autoritat de la plantilla blaugrana davant un Camp Nou recelós i expectant.

L’equip dirigit per Antonio Conte arriba al feu barcelonista després d’haver patit una ensopegada en el partit inaugural de la competició europea (empat a casa davant l’Slavia de Praga), però avalat per un inici devastador en la Lliga italiana: sis jornades, sis victòries. L’última vegada que l’Inter va guanyar els sis primers partits de la Sèrie A, en la temporada 1966-67, a les ordres d’Helenio Herrera, va acabar plantant-se a la final de la Copa d’Europa (per al club ‘nerazzurro’ no és aquell un bon record: va perdre a Lisboa davant el Celtic de Glasgow pocs dies després d’haver deixat escapar l’‘Scudetto’ i d’haver caigut eliminat a la Copa d’Itàlia).

Ansu Fati, fora

El repte per als blaugrana és especialment exigent perquè a les tensions internes i a l’entitat del rival s’han d’afegir les lesions que en les últimes setmanes s’han acarnissat particularment en la línia de davanters. Messi i Ousmane Dembélé van rebre a última hora l’alta mèdica i van entrar pels pèls en la llista de convocats per al partit. Una llista en la qual no hi ha Ansu Fati, que es recupera d’unes molèsties al tendó rotular, i en la qual Ernesto Valverde va incloure 20 futbolistes i no els 18 de rigor per si a última hora algun dels recuperats dona senyals de no estar en condicions òptimes per afrontar el partit.

 «No correrem cap risc», va remarcar el tècnic, que fins ara ha actuat amb summa cautela davant dels problemes físics de Messi i podria repetir el plantejament de Dortmund, on el capità va sortir des de la banqueta per jugar l’última mitja hora. Això deixaria l’atac titular en mans de Antoine Griezmann, Luis Suárez i Carles Pérez, que podria fer el seu debut en la competició europea.    

A Griezmann, que va comparèixer ahir en roda de premsa amb aspecte d’haver acabat d’aixecar-se de la migdiada, li tocarà mesurar-se sobre la gespa amb el seu excompany i amic (és padrí de la seva filla) Diego Godín, a qui el francès va qualificar com «un gran exemple» i del qual va dir conèixer algunes debilitats que poden facilitar-li la feina. «Sé alguns trucs per enxampar-lo», va assenyalar. Bastant menys amistosa sembla ser, de moment, la seva relació amb Leo Messi. «No és algú que parli gaire i jo tampoc –va admetre Grizou’–. A més, ha estat molts dies lesionat i així és difícil millorar la connexió. Però ja li he preparat algun mate i estem en la bona direcció».

La posició de Griezmann

Notícies relacionades

Valverde suggereix a Piqué i Bartomeu «anar tots pel mateix camí» en el Barça

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Està bé que es preparin mútuament el mate, però el barcelonisme espera alguna cosa més de la seva societat. Griezmann creu que està progressant adequadament però és molt conscient que necessita millorar. «Em falten coses per ser el millor Griezmann possible. [...] Acabo d’arribar i he d’adaptar-me a una altra filosofia de joc, a una altra posició al camp...». ¡Ah, la posició! Se li va preguntar per què ha jugat fins ara a la banda esquerra i al centre quan es diria que rendeix més jugant per la dreta. «Bona pregunta –va contestar–. Jo soc aquí per ajudar els companys. ¡Quina resposta més avorrida! No ho sé, hi ha un míster, hi ha una tàctica i m’he de posar allà i ja està».

Posar-se allà i ja està. No sembla un mal pla per anar foragitant els fantasmes europeus. L’última vegada que l’afició del Barça va veure el seu equip en la Champions al Camp Nou, els blaugrana guanyaven 3-0 el Liverpool i tenien més de mig bitllet per a la final de Madrid. Poc després començava un malson del qual avui toca començar a despertar-nos.