Petroli a Getafe (0-2)

La millor assistència del Barça a la Lliga l’ha donat Marc-André Ter Stegen. Així camina l’equip de Valverde, depenent que el seu porter faci les passades de gol. El que podria ser un signe d’opulència en altres èpoques, reflecteix ara les penúries del campió, queva poder tancar la seva mala ratxa de visitant(sense guanyar fora des d’abril) gràcies a la defensa, tan criticada per la seva recent vulnerabilitat.

Gràcies al pou de petroli que va trobar a l’àrid sud de Getafe. El va detectar Ter Stegen, amb una excel·lent passada en profunditat–passada, sí, no un vulgar rebuig–a Luis Suárez, i ho va aprofitar Junior per dutxar-se en la glòria que tancava un pèssim partit particular. Agraciats tots dos, i el Barça, pelsgreus errors de David Soria. Mentre un porter donava punts al seu equip, l’altre els en restava.

I així va recuperar el somriure el Barça. A Getafe, en un lloc gens propici. Ni l’escenari és amable ni l’adversari és cordial, d’aquells que et facin sentir com a casa, més aviat al contrari. La severitat en el tracte és la característica del Getafe i potser per això, per no haver-se deixat dominar mai, està durant tant temps entre taurons.

Amb l’ullal afilat i les ungles llargues el Getafe va proposar una tarda calenta, que no calorosa, que el Barça va aguantar amb enteresa. Tot i que ple de blaus, iacabant amb 10 per l’expulsió de Lenglet, va saber conservar la paciència per assestar el cop quan es presentés l’oportunitat. La constància en el treball i la fredor d’ànim van ser de les millors virtuts blaugrana. Més l’encert, és clar, tot i que les ocasions van ser claríssimes. Infal·libles.

Líder en faltes i targetes grogues, una mitjana que voreja les 20 per partit (11 a la mitja hora portava), el Barça estava advertit del que li esperava en un coliseu de lleons. I va comprovar, molt aviat, queel Getafe el pressionaria molt a dalt per obstaculitzar la sortida de pilota. Pel camí llarg, el Barça mai va arribar a Sòria; a David Soria, el porter. Per la drecera (una connexió Sergi Roberto-Carles Pérez), va rematar als 10 minuts i per una altra drecera que només va veure Ter Stegen va trobar el camí cap a la victòria.

Getafe, un difícil camp de mines

Al camp sembrat de mines enterrades per José Bordalás, es compleix la vella màxima que passa la pilota o el jugador, però mai els dos alhora. La solució no és competir en testosterona –el Barça era inferior, tot i que Lenglet semblés un destraler–, sinó en la velocitat d’execució. Aquest sempre és el mètode més ràpid per arribar a la meta.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Paralitzat com a visitant al menor contratemps,l’equip també acusava el baix nivell d’alguns jugadors. Luis Suárez va ser un clar exponent a l’intentar desafiar Djene o Bruno, a qui no va superar ni per força ni per velocitat. A camp obert, va ser més ràpid que Soria a sortir de la seva porteria. Junior, en el lateral esquerre, encara no s’ha tret de sobre el complex de ser l’últim. Entre Damián i Jason el van sacsejar de valent –com Arambarri va amargar la tarda a Arthur– i el principiant blaugrana va cometre sis de les primeres set faltes. En una picada d’ullet enmig de la crisi, Suárez i Junior van ser els autors dels gols.

Les dues aturades per la calor van ajudar Valverde a refrescar conceptes durant el partit, sobretot a la sortida de pilota. Gairebé totes per la dreta, mitjançant Sergi Roberto, que es va retrobar amb un desconegut Cucurella per l’agressivitat que li han injectat a Getafe. Contrarestat el de Reus, va haver d’activar altres opcions. ¿Quines? La passada llarga a l’esquena dels defenses blaus: si no hi havia espais a prop per la pressió local, serien lluny. Mirant lluny, el Barça va arribar lluny.