El Barça s'enfonsa

3

Es llegeix en minuts

Marcos López

Per què confiar en El Periódico

Granada 21 de de setembre del 2019. Actualitzada 22 de de setembre del 2019 a les 12:33

0 Comentaris

El caos per sistema. El caos fora de casa. No és una mala nit. Ni de bon tros. És una tendència autodestructiva d’un Barça caòtic que va embrutar el seu nom en la nit granadina perquè no només va perdre un partit, sinó que va arribar a perdre fins i tot la dignitat. Bilbao, Pamplona, Dortmund, Granada... 

No hi ha pitjor manera de començar un partit. El Barça sabia on venia. Suposadament, és clar. La teoria estava apresa. Fins i tot Messi es va quedar a la banqueta. A la pràctica va ser un autèntic desastre. Encara estaven arribant aficionats a les grades del modernitzat estadi Nuevo Los Cármenes quan dos àrbitres no van veure la falta d’Antonio Puertas sobre Lenglet. Ni Cuadra Fernández a la gespa ni Mateu Lahoz en el VAR van entendre res il·legal en aquesta acció prèvia al gol andalús. El central francès es va quedar adolorit, mentre Junior, en el seu primer minut de titular com a blaugrana, tot i que vestís de turquesa a Granada, va cometre un error monumental que va obrir una onada d’entusiasme entre els milers de seguidors que gairebé omplien el camp que es fregaven els ulls. ¡Per llogar-hi cadires! Als dos minuts de partit el Granada ja estava superant un Barça trist i apocat.

Vadillo transforma el penal que va acabar de condemnar el Barça. / marcelo del pozo

Va començar trist i apocat. I va acabar depressiu i patètic, sense capacitat de reacció després d’aquest cop inicial. Valverde, a més, havia ficat mà a l’equip, sobretot al centre del camp amb la primera titularitat de Rakitic, però exercint d’interior esquerrà, perquè a Sergi Roberto li van atorgar la funció d’interior dret. A De Jong li va tocar assumir el rol de migcentre amb Busquets establert a la banqueta amb disfressa de suplent. El joc era cada vegada pitjor. I això que l’arrencada va resultar dramàtica. Però aquesta pel·lícula de terror en què es converteix cada viatge blaugrana lluny del Camp Nou no s’aturava.

El Granada tenia el domini del partit. No només pel gol sinó pel control escènic, portant el Barça al seu territori, fent-lo sentir tan incòmode que no tenia recursos ni alternatives, transformat, una setmana més, en un parrac. O sigui, roba o tros de tela que està trencada, bruta i molt gastada.

Incapaç de generar perill

Així va acabar una primera part desastrosa. Incapaç de xutar a la porteria de Rui Silva. Incapaç de transmetre cap sensació de perill a un ordenat, treballat i solvent Granada, que va viure la primera fase del partit com si estigués passejant tranquil·lament i alegrement pel passeig de los Tristes granadí, al peu de l’Alhambra. Ahir, la ciutat estava assolellada i lluminosa, plena de milers de turistes. I el Barça era un d’aquests.

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Tan malament ho va veure Valverde que quan l’equip es retirava al vestidor abatut, conscient que la vergonyosa imatge oferta en aquells 45 minuts era intolerable va ordenar escalfar Messi i Ansu Fati. El 10, que encara no està per jugar 90 minuts, i menys al ritme que proposava i ordenava el Granada, havia de sortir al rescat. Però el drama és que, a més, el Barça hagi d’estar vivint de l’esperança juvenil que projecta aquest descarat i atrevit Ansu. El mal, no obstant, ja estava fet. Mal a la imatge. Mal al futbol. Mal també a Valverde perquè la seva elecció inicial a la pissarra va ser errònia.

Tant que en el descans va assenyalar Junior, el responsable de l’1-0, deixant-lo a la dutxa, canviant tota l’estructura del Barça, amb Semedo de lateral esquerrà, mentre Sergi Roberto es vestiria de lateral dret. A Griezmann, que no se l’havia vist en tota la primera part, tampoc se’l va veure a la segona jugant a l’esquerra. A aquest costat va arribar Ansu, que va cavalcar amb més perill que les vaques sagrades. Fins que va arribar el moment d’Arturo Vidal. Va sortir al camp i al minut va cometre un penal innecessari. El drama sí que podia ser més gran. La primera rematada a porta va ser, de qui si no, de Messi. Minut 82. Abans, el no-res; després, el no-res.