La setmana de Griezmann

Semiocult rere la cortina de filtracions i rumors interessats desplegada a compte del possible retorn de Neymar al FC Barcelona, Antoine Griezmann contempla el pas dels dies a l’espera que arribi el primer de juliol i, amb aquest, la nova clàusula de rescissió de 120 milions d’euros que ha de propiciar la seva mudança al Camp Nou. L’acord entre el club blaugrana i el jugador francès està tancat des de fa temps, i la previsió a Can Barça és que l’anunci de la contractació es produeixi a finals d’aquesta mateixa setmana, en uns dies en què també tindrà lloc, excepte si hi ha contratemps d’última hora, la presentació oficial de l’holandès Frenkie de Jong (la data més probable és divendres).

Així ho apunten fonts de l’entitat barcelonista, els representants de la qual han mantingut en els últims dies contactes amb l’Atlètic de Madrid en els quals s’ha explorat la possibilitat de convertir el fitxatge de Griezmann en un traspàs negociat. Per això, el Barça hauria de donar pel futbolista una mica més del que està estipulat en la clàusula (una quantitat pròxima als 126 milions d’euros, que és el que l’Atlètic haurà de desemborsar per la jove estrella del Benfica Joao Felix) i, a canvi, podria fraccionar el pagament.

Així mateix, hi ha una altra circumstància que pot dilatar les negociacions per, a la llarga, facilitar l’acord, i és la pretensió del club madrileny d’incloure en l’operació el lateral portuguès Nelson Semedo, pretès pel ‘Cholo’ Simeone i que té com a actual clàusula de rescissió la xifra de 100 milions, quantitat que l’Atlètic pretén rebaixar de forma molt considerable.

Cinc temporades, 17 milions

D’una manera o una altra, Grizou està cridat a ser jugador del Barça en els pròxims dies. Segons va revelar el diari francès 'L’Équipe', el davanter de Mâcon firmarà un contracte per cinc temporades amb un sou anual de 17 milions d’euros; això és, sis milions menys dels que va arrencar a l’Atlètic de Madrid en la seva última renovació, segellada l’estiu passat després de descartar a última hora un acord amb el club blaugrana que els mandataris d’aquesta entitat donaven ja per fet.

El desenllaç frustrat d’aquestes negociacions, retransmès, a més, a través d’un documental de gust dubtós concebut amb la col·laboració necessària de Gerard Piqué, va deixar un sentiment de greuge en la directiva i l’afició barcelonistes. Però les necessitats esportives de l’equip –més encara després de la catàstrofe d’Anfield– han acabat passant per sobre de la sensació de dignitat trepitjada, i tant els responsables de l’àrea tècnica com Ernesto Valverde han apostat per la incorporació d’un crac contrastat, campió del món, que no només garanteix gols i assistències sinó que coneix a la perfecció la Lliga espanyola i que, després de passar cinc anys a les ordres de Simeone, arriba amb un màster en disciplina i rigor tàctic sota el braç.

Empassar-se l’orgull

En tota aquesta operació, també Griezmann ha hagut d’empassar-se la seva part d’orgull (a més d’accedir a una rebaixa salarial). Tot just vuit mesos després d’anunciar a so de bombo i platerets la seva decisió de quedar-se a l’Atlètic (“vull demostrar a tothom que confio en aquest club i aquests companys”), el davanter estava trucant a les portes del Barça per fer saber que n’estava penedit i explorar la possibilitat d’una segona oportunitat.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Les raons eren diverses. En primer lloc, la constatació que els reforços en què Grizou confiava perquè l’equip pugés un esglaó i pogués fer-se amb els grans d’Europa no havien donat el resultat esperat. A més, l’esforç que el club matalasser va haver de fer per apujar el sou a la seva estrella va provocar tensions a la tresoreria de l’entitat i, arribat el moment, va fer que no es poguessin atendre les demandes d’altres jugadors, que van optar per negociar la seva sortida. Entre ells, i no deixa de ser paradoxal, l’uruguaià Godín i el francès Lucas Hernández, dos dels millors amics de Griezmann al vestidor blanc-i-roig.

L’interès dels uns i de l’altre s’ha imposat, doncs, finalment als sentiments per acabar desembocant en un matrimoni de conveniència que haurà ara de superar el comprensible recel de l’afició. El soroll generat entorn de Neymar hi pot contribuir. Passi el que passi amb el brasiler.