L'apassionat 'míster Víctor Valdés'

Porta temps amb el verí d’entrenador inoculat. No només a través de les classes que ha rebut aquests últims mesos, compartint curs, entre altres, amb il·lustres excompanys com Xavi, ara nou tècnic de l’Al Sadd de Qatar; Xabi Alonso, que ara dirigirà el Sanse, filial de la Reial Societat, i Raúl, nou preparador de Castella, filial del Madrid, Capdevila, Marcos Senna.

Ja fa temps que Víctor Valdés se sent entrenador, però va voler començar des de molt més avall. L’any passat compaginava estudis per obtenir el títol d’entrenador amb la direcció del juvenil del Moratalaz madrileny, al qual ha fet un equip exitosament reconeixible després d’aconseguir la Copa de Campions de la Comunitat de Madrid, a més de guanyar prèviament la Lliga del seu grup.

L’exporter del Barça no només s’ha preparat per a aquest nou rol sinó que també l’ha interioritzat. Pensa com un entrenador. El 14 de juny va rebre el diploma d’entrenador amb llicència UEFA Pro, i aquesta setmana, després d’haver rebutjat algunes ofertes per asseure’s a la banqueta, acudia a la seu de la Federació Catalana de Futbol per oferir una conferència on va desgranar les línies mestres de la seva metodologia de treball.

El Barça fins i tot s’està plantejant d’oferir-li que s’integri en la seva estructura tècnica, però encara no s’ha concretat res. Mentrestant, Valdés no deixa de formar-se i compartir noves experiències. Va parlar a la Federació amb l’expressivitat i vehemència de sempre en una llarga xerrada. Gairebé quatre hores en què l’exporter blaugrana va documentar el pla que ha anat dissenyant en els últims mesos.

“Nosaltres somiàvem amb la pilota, i jo pertanyo a aquesta generació que va néixer amb una bona pilota. Em vaig criar i vaig créixer en un futbol de grava i calç. Era calç, era grava, eren ferides, era haver de tirar-te al fang...”, va començar dient als futurs entrenadors que l’escoltaven amb atenció en una sala plena de gom a gom.

“Un nou futbol”

 

Però aquest futbol, com sosté Valdés, ja no existeix. “El futbol d’ara és completament diferent. És un altre futbol. Un altre futbol causat per moltes coses. Entrarem en un futbol molt més massificat i, sobretot, molt més tecnològic i diferent quant als individus que hem de gestionar dins dels grups. Arriba una nova era tecnològica, intel·lectual, aquesta revolució crearà el futbolista del demà i la gestió del talent individual serà clau”, va comptar el porter, explicant que la tasca de l’entrenador va molt més enllà del pla esportiu.

“Arriba una nova era tecnològica, intel·lectual, aquesta revolució crearà el futbolista del demà i la gestió del talent individual serà clau” (Valdés)  

“Hem de ser líders no només d’un grup de jugadors sinó també d’un ampli grup de treball”, va explicar Valdés, que ha dissenyat ‘Futtack’, la seva bíblia. “És el futbol d’atac, dinàmic, de camp a camp, utilitzant molta amplitud amb el joc de banda a banda”. Així els va definir Valdés a la seu de la Federació Catalana, acompanyat de gràfics en els quals detallava minuciosament cada una de les tasques. “Futtack és la meva forma de gamificar els objectius que han de complir els meus jugadors en competició”, va remarcar l’exporter del Barça, que en el seu viatge al futur com a entrenador no va voler oblidar-se del passat i aquells nou anys a La Masia que li van canviar la vida.

 

“Sense un porter com Pepe Reina i un entrenador com Jordi Castel al meu costat no hauria sigut el porter que vaig ser” (Valdés)

Notícies relacionades

Víctor Valdés vol iniciar la seva carrera com a tècnic professional

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

“Sense un porter com Pepe Reina i un entrenador com Jordi Castel al meu costat, no hauria sigut el porter que vaig ser. Sense el meu màxim rival no hauria arribat a ser el porter que vaig ser. Ell m’afegia un plus de feina diària. Entre els dos intentàvem superar-nos diàriament. Sense aquest gran porter al meu costat”, va dir referint-se a Reina, “segurament no hauria arribat al meu objectiu”.

Talent, confiança i passió

Ara, la seva meta és asseure’s en una banqueta per efectuar les línies mestres del seu estil com a entrenador. Encara no sap on, però sí té clar el camí. “El talent serà la condició, la confiança serà la nostra fermesa i, per descomptat, per a mi el treball serà la passió. Si vostès no venen cada dia a treballar amb passió a aquest vestuari, jo no tinc res a fer com a entrenador”.