la tornada de champions

Anfield, l'últim pas

El Barça es disposa a rematar el pas a la final de la Champions amb l'avantatge del marcador del Camp Nou i afavorit per les destacades absències del Liverpool

aguasch48039036 epa3423  liverpool  reino unido   06 05 2019   los delantero190506201853

aguasch48039036 epa3423 liverpool reino unido 06 05 2019 los delantero190506201853 / PETER POWELL

6
Es llegeix en minuts
Albert Guasch
Albert Guasch

Periodista

ver +

La complaença s’hauria assegut a l’avió que va desplaçar ahir l’expedició del Barça a Liverpool si no hi hagués hagut el record d’un fantasma. La desfeta de Roma es corporifica fins i tot en les situacions més avantatjoses. El vent bufa molt a favor en la tornada de semifinals de la Champions aquest dimarts a Anfield i, tot i així, el ressò de la tragèdia romana resulta audible.

La complaença, doncs, no va facturar les maletes malgrat el 3-0 del Camp Nou. Ni es va colar a l’autobús quan l’expedició barcelonina va aterrar a l’aeroport John Lennon, tot i que, mentre l’avió creuava el canal de la Mànega, Jürgen Klopp confirmava als mitjans que Mohamed Salah no disputaria el partit.

Sota els protocols de la FIFA, un futbolista amb una contusió al cap ha de reposar com a mínim sis dies. Arribarà a temps de jugar l’últim partit de la Premier, el cap de setmana vinent, però es perdrà el que presumiblement serà l’últim partit de la Champions. Tampoc ho farà el brasiler Firmino, que no s’ha recuperat de la lesió muscular que pateix. Ni Keita, que va caure a Barcelona. I falta per veure què passa amb el central Van Dijk, absent de l’entrenament d’ahir a Melwood.

Ernesto Valverde entra al terreny de joc d’Anfield per dirigir l’últim entrenament. / reuters

Massa adversitats concentrades en el bàndol dels anglesos i que Klopp va assumir amb el riure de la fatalitat. Riure abans que plorar. “Això és futbol, i hi ha esperança”, va dir posant-se seriós, en un intent d’encoratjar l’esperit amb què convé als seus afrontar aquesta desigual resolució de la semifinal europea. Ernesto Valverde, fidel al seu estil sobri, va adoptar l’obligada actitud que no se’n refia gens i que Anfield és molt Anfield. “Els partits s’han de jugar. Res està escrit. Cal escriure-ho”.

Klopp va anunciar que no podrà comptar en atac ni amb Salah ni Firmino, però tampoc amb Keita, i falta veure si Van Dijk podrà jugar

Fixades les posicions, cadascun al seu lloc, un entrenador intentant esgarrapar optimisme i l’altre promovent cautela, la realitat és que el FC Barcelona es troba en una posició immillorable per repetir una final a què no accedeix des de la temporada 2014-2015, quan va alçar la copa orelluda al derrotar la Juventus (3-1).

Mentre el Liverpool contraposa Anfield, el Barcelona exhibeix un Leo Messi imponent, que suma 26 gols davant els equips anglesos i el seu tercer gol en l’anada es recorda com el paradigma de les seves infinites possibilitats d’apaivagar l’afició més sorollosa. La il·lusió pot transportar qualsevol equip molt lluny. Però, amb un Messi inspirat davant, ni el natural optimisme de Klopp es projecta aquesta vegada pels marges del riu Mersey.

Amb el seu caràcter afable i lleuger, Klopp no ho va deixar d’intentar a la seva manera ahir al matí. “Hem de marcar quatre gols sense dos dels millors golejadors del món”, va començar dient el tècnic ‘red’. “No ens ho posa fàcil, però mentre disposem d’11 jugadors sobre la gespa ho intentarem durant els 90 minuts”.

La mirada fixa

Aquest Liverpool té ara mateix la mirada estràbica. Un ull pendent de la Champions i l’altre, l’ull director, en la Premier, sospirant per una ensopegada del Manchester City, que no succeeix. No se sap quin dels dos reptes sembla més improbable. A Barcelona, la mirada està fixada al Wanda Metropolitano, seu de la final l’1 de juny. No es mira a cap altre lloc des que l’equip va realitzar el primer entrenament de la temporada; des que Messi va agafar el micròfon i va parlar, des que Valverde va contestar en la primera de les infinites rodes de premsa. Es diria que el club blaugrana i el seu entorn només bateguen per al trofeu continental. Exagerant, ha semblat a estones que la resta de competicions servien en essència per mantenir l’equip a punt, i l’opinió crítica, esquivada i en repòs.

La plantilla blaugrana, iniciant els exercicis d’escalfament a Anfield aquest dilluns. / AFP

Ara l’equip es troba una Lliga segellada, la final de Copa l’espera a Sevilla i és a un petit pas de plantar-se a Madrid per a la final de les finals. ¿Com se sent?, li van preguntar. I Valverde s’ho va prendre com una palanca per exhibir tranquil·litat, humor i l’aire de relativitat que el vesteix sempre. “Estic igual que fa una setmana. Em toco i no em noto diferent. M’agradaria dir que estic levitant, però, no... A veure què passa demà”.

“Les experiències serveixen de molt. El futbol té l’avantatge que sovint et dona una altra oportunitat”.

Ernesto Valverde

Tècnic blaugrana

En la roda de premsa prèvia, Luis Suárez va esmentar fins i tot en quatre ocasions la destrossa de Roma. Valverde, no tantes. Però aquest fantasma no va deixar de planar en la seva compareixença. Aquell 4-1 en l’anada, demolit amb el 3-0 en la tornada. ¿Pot tornar a passar? Va ser la pregunta formulada de diferents maneres. “Les experiències serveixen per a molt. El futbol té l’avantatge que sovint et dona una altra oportunitat. Sabem el que ens estem jugant i venim molt mentalitzats”, va afirmar l’entrenador barcelonista.

La carta de l’experiència, exposada per Valverde, el va portar a assegurar que el seu equip encararà el partit d’Anfield com si no existís el 3-0 aconseguit al temple de Barcelona. L’experiència li diu també que s’ha d’"atacar i sortir a guanyar". Res de contemporitzar. “Com si no existís el partit del Camp Nou, altrament seria un error”, va asseverar. Frenar les fogonades adverses, intentar marcar. El mantra de Valverde a Anfield. El control és el que menys importa.

Incògnites en l’alineació

L’absència de Dembélé, la musculatura del qual no para d’emetre senyals de fragilitat al llarg de la temporada, sembla un comunicat mèdic minúscul en comparació amb la competència. La seva participació inicial semblava improbable, tot i que Valverde possiblement l’hauria utilitzat en la segona part per aprofitar els espais.

Coutinho i Suárez, exjugadors del Liverpool, a punt de trepitjar una gespa que coneixen, aquest dilluns. / AFP

La incògnita és si juga des del principi amb el discutit Coutinho, per qui el Barça, curiosament, haurà de pagar uns cinc milions al Liverpool si aixeca la Champions com a part dels extres del seu fitxatge, o si, per contra, aposta per Semedo i Sergi Roberto, en una alineació similar a la de Roma. Variaria Arturo Vidal al lloc d’Iniesta. Més múscul que mai.

El miracle més gran

Notícies relacionades

Del seu prestigiós trident, Klopp només podrà disposar de Mané. Shakiri i Origi, l’heroi de l’últim partit de lliga davant del Newcastle, es presumeixen com els futbolistes cridats a intentar l’heroïcitat en què pocs creuen. “Ens trobem al terreny dels miracles”, escrivia un periodista local, evocant la gesta d’Istanbul, aquella Copa d’Europa arrabassada al Milan després d’haver remuntat un 3-0 en la segona part. "Seria el miracle més gran de la història del club", va assegurar Mark Lawrence, llegenda 'red'.

“S’ha d’anar pas a pas, crear un ambient propici, utilitzar aquesta atmosfera i celebrar la situació amb bon futbol. Hauria de ser una festa del futbol”, va reivindicar Klopp. “És possible que sigui el nostre últim partit de Champions d’aquesta temporada i ho hauríem de celebrar amb les nostres cames i els nostres pulmons”.