ELS QUARTS DE FINAL

Juan Mata: "Creiem que ens podem classificar"

Entrevista al futbolista espanyol del Manchester United davant de l'eliminatòria contra el Barça

mata-united

mata-united / ROLAND HARRISON (AFP)

6
Es llegeix en minuts
Efe / Manuel Sánchez Gómez

Quan aquest dimecres el Manchester United i el Barcelona arrenquin la seva eliminatòria de quarts de final de la Lliga de Campions, en el bàndol dels ‘Diables Vermells’ hi haurà un jugador que fa set anys ja va experimentar el que és eliminar els blaugrana en la màxima competició europea. Juan Mata (Burgos, 1988) vestia llavors la samarreta del Chelsea i aquella eliminació de l’equip espanyol va significar el pas previ a aixecar la Champions que llueix al seu palmarès.

Després de cinc anys al Manchester United, després de sobreviure al miracle del Parc dels Prínceps i amb la convicció que es pot repetir el resultat d’aquella nit al Camp Nou, el centrecampista espanyol atén Efe en la prèvia d’aquests apassionants quarts de final.

-¿Quin és el seu primer record d’un partit contra el Barcelona?

-És un de molt bo, tot i que no sé si és el primer. És un partit que tinc gravat. Són les semifinals de Copa del Rei en la meva primera temporada al València, a Mestalla. És la primera nit memorable que recordo de la meva carrera, perquè vaig poder marcar dos gols, eliminar el Barcelona i classificar-nos per a la final. Després vam acabar guanyant la Copa del Rei. Encara recordo la celebració a Mestalla, al balcó, amb els aficionats... Va ser contra un Barcelona que tenia jugadors de primer nivell, com sempre, que estava lluitant per tot.

-Aquest Barcelona també està lluitant per tot. ¿Hi ha al vestidor el pensament que ells són superiors, que són favorits?

-Nosaltres creiem que ens podem classificar i afrontarem l’eliminatòria amb aquesta convicció. També és cert que fora del vestidor, i potser en la premsa, hi ha la sensació que el Barcelona és favorit per a l’eliminatòria i per guanyar la Champions. No necessàriament ha de ser una cosa negativa per a nosaltres. Tenir aquesta sensació que hi ha més a guanyar que a perdre pot ser positiva, i dins del vestuari tenim la convicció que, si fem les coses bé, tindrem possibilitats de passar.

-¿Com explicaria a l’aficionat com juga el Manchester United?

Som un equip que se sap adaptar bé a les diferents fases i estils de joc. Un equip que quan el rival té la pilota sap defensar bé i ser compacte, i té rapidesa a dalt per contraatacar i amb jugadors capaços d’associar-se, dominar amb la pilota i jugar a camp contrari. El primer que diria és que en tenim moltes ganes, barreja d’experiència i jugadors joves i que afrontem l’eliminatòria amb molta il·lusió i amb aquest orgull que et dona portar la samarreta del Manchester United, un equip que mai es rendeix.

Mata amb De Gea, en una imatge d’arxiu / Arxiu

-En aquesta eliminatòria, probablement, hagin d’estar molts minuts sense la possessió, amb un Barcelona que domini la pilota. Entenc que és una situació que fa temps que treballa.

-El que intentarem quan tinguem la pilota és expressar-nos i provar de jugar quan puguem. Sabem que la seva manera de jugar es basa a tenir la pilota, però intentarem també que no la tinguin perquè no se sentin còmodes, adaptar-nos a com va l’eliminatòria. L’important és obtenir un bon resultat per arribar a Barcelona amb possibilitats de passar. La veritat és que tinc un gran record de l’última eliminatòria europea que vaig jugar a Europa contra el Barcelona. Era al Chelsea i va ser la temporada que vam guanyar la Champions. És cert que hi haurà moments en l’eliminatòria en què patirem, perquè el Barcelona collarà, també cal patir per guanyar, els equips bons pateixen, s’adapten al partit i acaben superant-lo.

-Hi ha moltes similituds entre aquella eliminatòria el 2012 amb el Chelsea i aquesta...

-Hi ha certes similituds. Aquell any vam tenir canvi d’entrenador, com aquest, aquella temporada el Barcelona era favorit, com aquesta vegada. És veritat que llavors vam jugar primer a casa i després al Camp Nou, però cada eliminatòria és un món, malgrat que hi hagi similituds quant a les circumstàncies en què s’arriba al partit. Bé, aquella eliminatòria va ser una mica inesperada, confiàvem que podíem passar, però recordo que l’altre encreuament era Bayern Munic-Reial Madrid i la gent ja anticipava una final Madrid-Barça i la final va ser Chelsea-Bayern... En el futbol no es pot anticipar el que pot passar. Si el resultat és el mateix que aquella vegada, no podria estar més content.

-Una victòria aniria d’acord amb l’idil·li o màgia que acompanya Ole Gnnaar Solskjaer. Va arribar amb l’etiqueta d’entrenador interí –ara ja ha renovat–, però li van millor les coses del que potser s’esperava.

-La veritat és que amb el nou míster els resultats han sigut molt bons, tret d’un parell de partits les últimes setmanes. Ell té gran part de responsabilitat en tot això, sobretot per la manera com va arribar, la manera de comunicar-se amb els jugadors, amb els mitjans, la manera d’entendre el club... No ens podem oblidar que ell és una llegenda a l’equip per gols com el de la final al Camp Nou. Sens dubte entén el que és l’ADN del Manchester United. El que destacaria és que en aquest poc temps que fa que treballo amb ell em sembla una bona persona, i això em sembla important a l’hora de liderar un grup.

-La sensació que fa és que aquest és el primer Manchester United que s’assembla al d’Alex Ferguson. Els de David Moyes, Louis van Gaal o José Mourinho no s’hi assemblaven tant...

-Havent sigut jugador seu segur que va aprendre moltes coses per al seu rol d’entrenador. És cert que, com entén la cultura d’aquest club, sempre ens està dient que hem d’anar a buscar els rivals, que hem de mirar no només de mantenir el resultat, sinó també de continuar marcant. Aquesta mentalitat de mai concedir i de mai estar content amb el que un ha aconseguit és una cosa que Ferguson va instal·lar a l’ADN d’aquest club i segur que l’Ole el té dins, perquè en cada xerrada abans del partit ens ho recorda.

-En els cinc anys que fa que és al United, ¿quants partits posa al nivell d’aquesta eliminatòria?

-Hem jugat finals com la de la Lliga Europa, que va ser important perquè és un títol europeu i perquè ens va donar la classificació per a la Champions. Més enllà de la final de la FA Cup o de la Supercopa anglesa, és cert que aquesta eliminatòria és una de les més importants i de les més boniques. És una cosa en què tots els nens que juguen a futbol somien.

-A més, hi arriben envalentits, després d’eliminar el PSG quan pràcticament ningú donava un duro pel United. Devien estar pels núvols després d’aquell partit.

-Per desgràcia jo no vaig ser a París aquell dia, ni jo ni deu companys més. Potser això ho va fer una mica més místic i històric. Resultat en contra, baixes... semblava que era impossible i al final una mica la mística que envolta el nostre club va aparèixer. Va ser una nit que tots tenim en la memòria.

Notícies relacionades

-¿Què té el Barcelona que li falta al United? ¿I viceversa?

-És bastant difícil comparar. Ells tenen jugadors de molta experiència, futbolistes que fa molt temps que juguen junts i tenen una manera de jugar clara, un estil que utilitzen des de fa molts anys i que els ha portat grans èxits. Per tant, no el canviaran. En els últims anys hem tingut diferents entrenadors de diferents estils i jo crec que aquesta situació és diferent en els dos clubs, nosaltres també tenim una plantilla amb grans jugadors, amb la capacitat de competir i no seria just comparar.