El Barça encarrega un títol per Sant Jordi

La victòria del FC Barcelona sobre l’Atlètic de Madrid que dissabte a la nit va posar el Camp Nou a cantar aquest enganxós hit que diu «Campions, campions» ha portat nombrosos aficionats culers a consultar les seves agendes i els seus calendaris Myrga per provar d’aclarir en quina data pot caure de forma matemàtica el 26è títol de Lliga en la història del club blaugrana. I són dos els dies que el barcelonisme ha assenyalat en vermell: el dimarts 23 d’abril, diada de Sant Jordi, festa del llibre i la rosa, i el dissabte 27, jornada de reflexió en la vigília de les eleccions generals.

A falta de set partits, són 11 els punts que separen l’equip d’Ernesto Valverde del conjunt matalasser, segon classificat. Si els dos resolen amb victòries els compromisos que tenen per endavant, la victòria blaugrana es produiria a la jornada 35, en la qual el Barça rep al Camp Nou el Llevant (el 27 d’abril, a partir de les 20.45 hores). Però si abans d’aquesta data l’Atlètic es deixés algun punt, l’equip barcelonista podria celebrar el campionat el dia 23 (juga a Mendizorroza amb l’Alabès) o fins i tot el 24 (quan els de Simeone s’enfronten al València al Wanda Metropolitano).

Victòria sense encant

Si conquerir un títol amb un triomf fora de casa ja té alguna cosa d’anticlimàtic, fer-ho sense ni tan sols jugar, com a conseqüència d’un mal resultat de l’equip perseguidor, és la manera de guanyar amb menys encant. Però a hores d’ara al Barça només li interessa tancar del tot la Lliga com més aviat millor, i de la manera que sigui, a fi de poder centrar tots els seus esforços en la preparació dels partits de Champions.

A priori, el calendari sembla propici als interessos de l’equip blaugrana (i per blaugrana entengui’s aquí barcelonista; es pot consignar, com a dada, curiós que tres dels set equips als quals s’ha d’enfrontar el Barça en el que queda de campionat vesteixen de blau i grana). Només un dels rivals que l’esperen, el Getafe, està situat en la part alta de la classificació, i dos, el Celta i l’Osca, estan involucrats en la lluita per la permanència.

L’equip d’Osca, actual fanalet vermell, rebrà el pròxim dissabte els de Valverde a El Alcoraz, en un duel que agafa al Barça entre el partit d’anada i el de tornada dels quarts de final de la Champions, el que fa preveure rotacions i un onze omplert de dorsals poc habituals. A continuació, el 20 d’abril, tocarà atendre la visita de la Reial Societat, que, a sis punts de la sisena plaça, prova d’esgotar les seves escassíssimes opcions d’aconseguir un bitllet per a Europa. Per la seva part, en aquelles dues setmanes l’Atlètic ha de rebre un Celta que es juga la vida i viatjar a Eibar.

Les dates decisives

A partir d’allà arriben les dates decisives. Jornada 34 (la mateixa en què el Barça va cantar la victòria l’any passat després de vèncer el Deportivo): l’equip blaugrana juga el dimarts 23 d’abril (21.30 hores) amb l’Alabès a Vitòria. Un dia després, els blanc-i-vermells s’enfronten al Wanda al València, que es troba en plena disputa per la quarta posició que dona accés a la Lliga de Campions. Jornada 35: l’Atlètic rep el Valladolid el dissabte 27 a les 16.15 i, tres hores i mitja més tard, el Barça s’enfronta al Llevant al Camp Nou.

Si en aquest punt es manté l’actual diferència, els de Valverde seran campions, ja que, a falta de tres partits, ja només quedaran nou punts per disputar. De fet, el Barça podria permetre’s fins i tot concedir un empat perquè el ‘goal average’ el beneficia en cas d’igualtat de punts amb l’Atlètic. No seria la primera vegada que els culers festegen un títol de Lliga davant l’equip granota, una circumstància que, al segle XXI, ja es va donar en les temporades 2004-05 i 2010-11, tot i que en els dos precedents el partit decisiu va tenir lloc al Ciutat de València.

I Messi, al seu món

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Li convé al Barça poder deixar ja aparcada allà la Lliga perquè immediatament després arriba l’eleminatoria de semifinals de la Champions (en cas d’haver superat el Manchester United en els quarts, per descomptat). D’aquesta manera, les últimes jornades de la competició domèstica, davant el Celta, el Getafe i l’Eibar, per aquest ordre, servirien a Valverde per fer proves, donar minuts als futbolistes del primer equip que han gaudit de menys oportunitats (Murillo, Todibo, Vermaelen, Aleñá, Malcom, Boateng...) i refrescar els habituals.

I després, en un món a part, viu Leo Messi. El 10, que està a punt d’aconseguir el seu desè títol de lliga en 15 temporades, continuarà sumant xifres al seu rècord de victòries en la la competició (en porta 335, més que ningú) i avança amb pas decidit cap a la seva sisena Bota d’Or (amb 33 gols, avantatja en sis el francès Mbappé, segon classificat). A això se li diu fer història.