Dembélé i Messi segellen passar a quarts en un partit enrarit

4

Es llegeix en minuts

Rafael Tapounet

Per què confiar en El Periódico

Barcelona 17 de de gener del 2019. Actualitzada 18 de de gener del 2019 a les 00:09

0 Comentaris

En un partit estrany, marcat per la polèmica sobre l’alineació de Chumi en el partit d’anada i pel fred ambient d’una grada despoblada, el Barça, aferrat al talent sempre fiable de Leo Messi i al geni descurat i indesxifrabled’Ousmane Dembélé, es va desfer del Llevant amb més facilitat de l’esperada (3-0) per superar una nova eliminatòria de la Copa del Rei (ja en porta 22 de consecutives) i plantar-se en els quarts de final.

Les hores prèvies al partit ens van portar a la memòria aquesta escena de ‘El jove Frankenstein’ en què Igor i el doctor desenterren un cadàver amb penes i treballs i el primer diu allò de “podria ser pitjor: podria ploure”, moment en què, inevitablement, comença el xàfec. Atribolat el barcelonisme per les possibles conseqüències del ‘Chumigate’ (aquesta presumpta alineació indeguda respecte a la qual el criteri de la Federació és canviant com ploma al vent), el partit davant del Llevant es presentava com un glop eixut que no semblava venir massa de gust a ningú. No al públic, sens dubte, que va deixar l’equip una mica orfe de recolzament (el Camp Nou va registrar la pitjor entrada de la temporada) malgrat les insistents cridesd’Ernesto Valverde. I sí, va acabar plovent (tot i que poc).

El tècnic blaugrana havia anunciat des de la llista de convocats la seva intenció d’aparcar els experiments i recuperar figures importants per no fer més concessions del compte, però sí va introduir l’onze inicial algunes petites modificacions a fi de donar minuts de descans a alguns futbolistes que acumulen molt desgast (Piqué, Busquets, Suárez) i, de passada, integrar en la dinàmica del primer equip a jugadors menys utilitzats, com Jeison Murillo.

Dos gols estrafolaris

Al model híbrid li va costar uns 20 minuts adaptar-se al que requeria el partit. El Barça controlava bé la pilota però es veia incapaç de donar-li al joc la velocitat necessària per fer mal a la defensa ‘granota’, dirigida pel gallec Róber Pier, un futbolista el nom del qual, pronunciat en veu alta, evoca escenes truculentes de guillotines i caps en cistelles de vímet. La revolució francesa estava per caure, sí, però va ser el blaugrana Dembélé l’encarregat de desencadenar el terror. En tot just tres minuts, el Mosquito va aprofitar dues assistències de Leo Messi per marcar dos gols estrafolaris que bé hagués firmat Julio Salinas en un dels seus dies més despentinats.

En el primer, el desallotjament desesperat de Cabaco va rebotar a la tíbia del davanter francès i es va colar a la porteria d’Aitor Fernández. En el segon, va ser precisament el porter del Llevant el que va canviar la direcció de la pilota per convertir en gol una rematada en semierror de Dembélé amb destinació incerta. El 2-0 va alliberar els locals, que encara van estar a punt d’augmentar el compte abans del descans en un parell d’ocasions que van topar amb la bona respostad’Aitor Fernández.

Rècord de Samitier

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Però tal com estava el partit, amb el Barça rialler i el Llevant deprimit, el tercer havia d’arribar abans o després. I va arribar al minut 53, després que una formidable jugada trenada per Dembélé i Semedo a la banda dreta brindés a Messi la possibilitat d’empatar amb Ladislao Kubala com el segon màxim golejador històric del club a la Copa amb 49 dianes (el rècord, en poder de Samitier, amb 69 gols, encara queda lluny).

A partir d’aquí, va fer la sensació que els dos equips donaven per liquidada l’eliminatòria i els entrenadors van posar en marxa la roda de canvis gairebé pensant més a administrar l’esforç dels seus jugadors de cara al pròxim compromís de lliga que a canviar-li la cara al partit. Valverde, sempre atent als detalls, va voler reconèixer el paper de Denis Suárez en l’eliminatòria donant-li els últims minuts d’un partit que aleshores ja ho havia dit tot i el duel va morir sense més sobresalt que una rematada al pal de Boateng en el minut 90.