Anar al contingut

DERROTA MERESCUDA

L'anàlisi tàctica del Llevant-Barça: la crua realitat copera

Sense joc ni intensitat, l'equip de Valverde cau davant de la primera dificultat, tot i que el gol de Coutinho alleuja el marcador

Joan Domènech

L'anàlisi tàctica del Llevant-Barça: la crua realitat copera

MANUEL BRUQUE

1. Tres defenses fixos, dos desapareixen

Semedo, Chumi i Miranda són els tres defenses fixos del Barça a la Copa. Han disputat els tres partits com a titulars. Només variava la identitat d’un dels dos centrals en cada partit: Cuenca va tenir el privilegi de jugar a Lleó contra la Cultural; Vermaelen, lesionat, va participar en el partit de tornada i el debutant Jeison Murillo va ocupar aquesta vacant de l’última línia. Cillessen va defensar la porteria de la Copa com sempre.

Malgrat que el Llevant és un equip de Primera, Valverde va reforçar la confiança de Chumi i Miranda, tot i que també és cert que són les úniques oportunitats que té, a la Copa, per donar descans a Piqué i Alba.

Chumi intenta frenar Mayoral. / ALBERTO SAIZ (AP)

Els dos van notar la diferència de categoria del rival, d’un Segona B a un Primera; en particular Miranda, que va tolerar una colada de Coke, un defensa com ell, i va fallar la passada que va originar el 2-0. Murillo, el més expert de tots malgrat ser debutant, en va veure una de groga als 21 minuts en un inici de partit per oblidar. Chumi, l’altre central del filial, la va veure en el 42 per frenar una escapada de Boateng. Els dos van ser substituïts. No hi va haver marcatges ferris ni intensitat fins al 2-0. 

2. Dembélé, el fals nou, arriba tard

Malcom, Dembelé i Coutinho van compondre la davantera del Barça. Cap és un nou, entès com un referent de l’àrea, un rematador. Potser podien exercir, els tres, de fals nou, amb mobilitat i generant espais.

Valverde va escollir Dembélé per ser el més hàbil en el driblatge i en espais reduïts. El francès va donar senyals de vida tard, com en els entrenaments. En el primer temps tot just se’l va veure, en una única aparició poc després que el Llevant marqués el segon gol i després ja no va enfocar el marc rival fins als últims deu minuts a l’encadenar tres rematades seguides.

Dembélé demana un penal al costat d’Aitor Fernández.  / HEINO KALIS (reuters)

Més tard va arribar Coutinho, el rendiment del qual va ser pobríssim fins que va anotar de penal per alleujar el marcador i reforçar les esperances de classificació. Malcom va completar la nefasta nit de la davantera: una escapada de les seves, l’única, va xocar contra el porter.

3. Arturo Vidal decideix organitzar

Sergio Buquets, titular i capità, referent, a més, del joc del Barça, havia de ser l’home que iniciés el joc. I així va ser al principi, quan es convertia en el tercer central per iniciar la cadena de passades des d’enrere. Busquets, no va tenir pes i l’equip va perdre un dels seus pilars. Per experiència. No va saber inculcar el to d’intensitat exigible ni donant exemple al cedir un espai vital a Chema perquè obrís el marcador en el minut 3.

Vidal davant Prcic. / MANUEL BRUQUE (EFE)

La funció de Busquets la va usurpar Arturo Vidal a la seva manera. Fidel al seu estil, recorrent camp, atacant les pilotes amb força, provant de multiplicar-se malgrat que perdés la posició i provoqués una mica de desordre. A l’equip li faltava foc i l’hi va donar el futbolista xilè.

La falta de futbol no la va compensar ningú amb tanta personalitat. Les pèrdues van ser contínues en el primer temps i més possessió blaugrana no significa que l’onze de Valverde fos fluid en el seu joc. Al contrari. L’excés de novetats (nou respecte a la Copa) a l’equip va eliminar totes les connexions habituals. I sense joc ni intensitat ni titulars, l’equip va sucumbir merescudament.