Wagué, un defensa amb història

El procés de selecció que ha passat Moussa Wagué per trepitjar el camp número dos de Sant Joan Despí, on es va entrenar el primer equip del Barça en la tornada al treball, és 20 vegades més exigent que per entrar a la universitat de Harvard. Un dels tècnics que ha seguit el seu camí no recorda on ho ha llegit.

Aquest camí va començar el 2011. És la història d’un nen africà de 13 anys que arriba finalment al Barça amb la perspectiva d’un immediat debut a les ordres d’Ernesto Valverde. L’altre reforç per al nou any alcostat del colombià Jeison Murillo.Jeison Murillo

Wagué es va presentar davant d’un dels quatre caçatalents en les proves convocades per Aspire Football Dreams, que van examinar els milers de nens senegalesos que volien ser futbolistes. Els 50 millors van ser seleccionats per a l’última tria nacional. A tots ells se’ls va pagar el transport i l’allotjament. Després de 4 dies, només van quedar tres nois.

Ni tan sols federats

Aquest fabulós projecte afavorit per Aspire Qatar, humanitari i esportiu, es desenvolupa des de fa deu anys paral·lelament a diversos països de l’Àfrica (Senegal, Mali, Guinea Bissau, Guinea Konacry, Ghana, Nigèria, Camerun, Ruanda, Kenya, Tanzània i Uganda), d’Amèrica (Costa Rica, Guatemala, Paraguai) i d’Àsia (Thailandia i Vietnam).

“Són milions de nens, la majoria sortits del carrer, no estan ni federats. Als elegits se’ls ha donat escolarització, educació, ajuts a les famílies, era un projecte solidari espectacular”, compta un executiu que ha col·laborat amb Aspire Qatar. El càsting del 2018 busca promeses futbolístiques nascudes el 2003.

Classes i dos entrenaments

Wagué i els dos joves senegalesos que van superar la tria van viatjar convidats a Doha, la capital de Qatar, on van coincidir amb els millors de cada país. Allà es van entrenar i van jugar durant 21 dies davant de la mirada d’un nou plafó d’entrenadors, que va reduir el grup fins que quedaven entre 16 i 20 futbolistes. Nens. “No han estat mai deixats de la mà de Déu ni se’ls ha abandonat”, insisteixen.

Aquesta simbòlica plantilla, amb totes les demarcacions cobertes, des de porters a davanters, es va traslladar a una residència del Senegal que van ajudar a construir l’exporter Bernard Lama i l’excentrecampistaPatrick Vieira, excampions del món amb França el 1998 i de l’Eurocopa el 2000: el centre esportiu Institut Diambars, situat a Saly Portudal, una ciutat turística costanera a 90 quilòmetres al sud de Dakar. Tenien dos entrenaments (a les 7 del matí i a les 5 de la tarda) i acudien a les classes entre les 9 i les 4 a una escola.

Informació privilegiada

El Barça sempre ha tingut informació privilegiada sobre les condicions dels talents més destacats. La societat Bonificació Sports Marketing (BSM) de Sandro Rosell va deixar serveis a la matriu d’Aspire a Qatar i algun d’aquests contractes ha sigut examinat per la Guàrdia Civil arran de l’empresonament i el processament de l’expresident blaugrana. El director era Josep Colomer, que va ser al planter (2003-05) i el director de l’acadèmia del Senegal és Jordi Rovira. Amb tots dos van treballar diversos col·laboradors catalans. Pere Gratacós, tècnic del planter, per exemple, va observar la selecció final del 2012 i el 2013.

Wagué, tot i que senegalès, no era a casa. Era un intern més, com la resta de companys d’altres països. El defensa va néixer el 4 d’octubre de 1998 a Bignona, una població pròxima a Ziguinchor, la capital del departament del mateix nom més al sud de la llengua de Gàmbia que travessa el Senegal. Ziguinchor, a la vora del riu Kasamance, té aeroport. L’avió permet escurçar les 7 hores de trajecte de carretera fins a Dakar, la capital. El recorregut que haurà fet si ha vist la família abans de tornar a Barcelona.

Diagne no va passar del filial

Malgrat els contactes del Barça, Wagné no és un endollat. Tampoc és el primer integrant d’Aspire i del Senegal en vestir la samarreta blaugrana. El va precedir Diawandou Diagne (1994), que el 2014 va firmar per tres temporades amb el filial. Només va complir la primera i va tornar al KAS Eupen, de la Primera Divisió belga, i la porta d’entrada a Europa de les promeses de l’acadèmia. El mateix trajecte que ha seguit Moussa, el nou aspirant, el futur del qual serà el mateix si no convenç Valverde.

L’ascens del lateral dret estava més o menys previst quan va firmar el seu contracte el 8 d’agost. Les cinc temporades i els 100 milions de clàusula delata que es tracta d’una aposta convençuda del Barça, que va pagar 5 milions a l’Eupen. Tot just ha jugat els dos últims mesos amb Francisco García Pimienta, després d’esperar els dos primers a què arribessin uns papers per tramitar la fitxa.

“Quan em van dir que hi havia la possibilitat de fitxar-lo, em vaig interessar, vaig veure vídeos i i vaig veure que té nivell”, va dir Pimi a l’agost. La seva favorable impressió ha millorat per l’excel·lent comportament de Wagué.

"No és un ‘empanat’"

“No és un ‘empanat’, mai ha arribat tard”, diuen altres veus del Mini, com si la puntualitat fos un exemple de serietat. “I va a tota llet en els entrenaments: és ràpid, és intens i rasca”, eufemisme per explicar que es fa respectar malgrat el seu físic aparentment feble. Un altre eufemisme.

Les aparences enganyen.L’1,77 metres que fa Wagué (70 quilos) tanca un cos petri, forjat en milers d’hores d’entrenament. Per als qui no hagin anat al Mini, Wagué ve a ser un encreuament entre Albert Ferrer i Dani Alves. El distingeix una virtut respecte a ells.

“Té un potencial enorme. És un lateral molt ofensiu i molt poderós: té centre, té driblatge, té criteri... És un defensa que acaba sent un extrem. A nosaltres ens va aportar molt”, explica Manel Expósito, el segon entrenador de l’Eupen, privilegiat espectador de la progressió de Wagué des que arribés a Bèlgica.

“Té un potencial enorme. És un lateral molt ofensiu i molt poderós: té centre, té driblatge, té criteri... És un defensa que acaba sent un extrem. A nosaltres ens va aportar molt”. Manel Expósito, segon entrenador de l’Eupen

Va ser l’octubre del 2016, tot just quan va fer 18 anys. Quan va obtenir el permís de treball, es va incorporar al primer equip el gener del 2017. El jove senegalès, com els nois acadèmics, salten al professionalisme sense haver competit mai. Només en tornejos.

Va debutar el 21 de gener contra el Genk. A l’onze titular de l’Eupen hi havia només dos futbolistes belgues (el porter Van Crombrugge i el central Blondelle), l’exespanyolista Luis García i set africans acompanyant Wagué: els seus compatriotes Diagne i Sylla; Diallo (Mali), Fahad Al-Abdulrahman (Qatar), Amani (Costa de Marfil), Onyekuru (Nigèria) i Ocansey (Ghana).

“Som un equip de formació i ajudem molt els joves. Venen amb unes qualitats tècniques extraordinàries, per això són uns elegits, i els polim perquè es converteixin en professionals a nivell tàctic, d’alimentació, etcètera”, explica Expósito (Vic, 1981), llavors ajudant de Jordi Condom (Palamós, 1969) i ara del francès Claude Makelele.

El gol al Japó

Wagué va jugar 14 partits a la seva primera campanya i 26 en la segona. Tot just dos mesos després d’arribar a Bèlgica va debutar amb l’absoluta del Senegal davant Nigèria. L’estiu passat era un dels 23 que va participar en el Mundial de Rússia. Va marcar un gol contra el Japó i es va convertir en el futbolista africà més jove (19 anys i 263 dies) en marcar, superant el ghanès Draman Haminu (20 anys i 82 dies) contra els Estats Units el 2006.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Ha fet història amb el Senegal i ha fet història amb Aspire a l’haver sigut el primer en disputar un Mundial. Falta per veure si serà l’alumne que arribi més lluny. Diagne no va passar del Barça B. El nigerià Henry Onyekuru, excompany el dia del debut, va ser el màxim golejador de la Lliga belga amb 18 anys, el va fitxar l’Everton, va ser cedit a l’Anderlecht i ara milita al Galatasaray.

Wagué ha entrat a Harvard. Comença el curs.