Les claus tàctiques de l'Espanyol-Barça: La sàvia orquestra del '10'

1.- El 10 dirigeix; el ‘9’ lluita; l’‘11’ remata

No es recorden precedents d’una primera part així de contundent. Així d’enlluernadora per al Barcelona perquè Valverde, que havia enviat Coutinho a la banqueta, va recuperar la figura del nou amb el retorn de Luis Suárez a l’onze inicial. Escortat l’uruguaià, que no va deixar d’empipar la feble defensa de l’Espanyol, per Messi al costat dret, tot i que era mentida, i Dembélé al costat esquerre.

Era mentida que Leo exercís de fals extrem perquè es va moureper tot el front d’atac amb una autoritat dictatorial sobre el joc, deixant registres inèdits del seu joc. Recursos que no se li havien vist com en l’acció del 0-1, una falta monumental, pròleg d’una jugada meravellosa. Va oferir el 10 un increïble catàleg de driblatges en la frontal de l’àrea periquita, caient en un parell d’ocasions, abans de detectar Dembélé.

Tan superba acció mereixia un altre superb gol, el 0-2 d’Ousmane. L’orquestra, sàvia orquestra de l’atac del Barcelona, va completar 45 minuts impecables amb el 0-3 de Suárez, que va retratar, de nou, la debilitat defensiva del tendre equip de Rubi.

2.- L’equilibri i la solvència del ‘nou’ Rakitic

Sense Arthur, que encara està lesionat sense haver-se recuperat de les seves molèsties musculars, Valverde va repetir el centre del camp que ja comença a ser habitual. O sigui: Busquets, Rakitic i Arturo Vidal. Però amb papers intercanviats perquè el croat va assumir el rol de volant esquerre. En realitat, estava jugant pràcticament en paral·lel a Busi per garantir la solvència defensiva.

Era, per tant, el xilè qui estirava la pressió per intimidar un Espanyol que va sortir atemorit al derbi. No només tenia el Barça la xarxa de seguretat teixida per Busquets i Rakitic sinó que, alhora, li permetia arribar fins i tot a l’àrea de Diego López. Seu va ser un cop de cap en la frontal de l’àrea petita, seu va ser el control que va exhibir l’equip blaugrana en el centre del camp.

Habitualment, el croat exerceix el paper de volant dret per equilibrar el Barça per aquest costat. En el derbi, no obstant, es va moure pel costat esquerre protegint les internades de Jordi Alba, que no va pujar tant com de costum. Entre la pressió d’Arturo Vidal i el govern de Rakitic, Busquets va viure molt més tranquil.

3.- L’Espanyol es va desfigurar des de la pissarra

3.- L’Espanyol es va desfigurar des de la pissarra

Notícies relacionades

El Barça de Flick treu bona nota

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Va canviar de pla Rubi. I li va sortir malament. Va canviar de pla el tècnic de l’Espanyol perquè va abandonar el 4-3-3 i va planejar començar el derbi amb un 4-4-2, tenint Víctor Sánchez com a motor de pressió per desactivar el Barça. Però no ho va aconseguir perquè el seu equip va quedar desfigurat des de la pissarra, malgrat que en el primer quart d’hora no havia patit gaire. El pitjor estava per arribar. No en va tenir prou amb tenir quatre centrecampistes: Darder, Marc Roca, Hernán Pérez, més pendent de frenar Jordi Alba que d’atacar-lo, i Melendo, massa endarrerit.

Ni tan sols li va anar bé a l’Espanyol replegar-se a prop de Diego López perquè no va tenir prou armes per descobrir la tempesta Messi que li queia al damunt. Arribava tard a les pilotes dividides, no tancava els espais i Rubi, que venia dolgut per tres derrotes consecutives, no va trobar alternatives per governar el partit. Tampoc va ser resolutiu en accions a pilota aturada. Va quedar tan desfigurat des de la pissarra el plantejament periquito que després no va poder reaccionar. No va tenir la pilota, no va tenir presència en atac, va resultar previsible i, sobretot, el més greu: va perdre la seva identitat.