Cillessen para, Lenglet marca

3

Es llegeix en minuts

Per què confiar en El Periódico

31 de d’octubre del 2018. Actualitzada 01 de de novembre del 2018 a les 09:46

0 Comentaris

Amb un excel·lent porter i un bon central, el Barça en va tenir prou. Amb un exquisit Cillessen, un porter fiable cada nit que es posa a protegir el seu temple, i un sobri Lenglet, que va marcar el gol en l’últim sospir d’un partit mediocre, l’equip de Valverde va aconseguir un triomf que ni imaginava contra una més que digna Cultural i Esportiva Lleonesa.

El Barça de la segona unitat no va tenir a Lleó el pes que s’esperava. Ni pes ni influència en el joc ofensiu, intimidat com va quedar per l’agressiva posada en escena del rival. El partit va començar de mala manera per a l’equip coper que va ordenar Valverde, amb una defensa importada pràcticament en la seva totalitat del Mini: Chumi i Cuenca van sortir com a parella de centrals, escortats per Miranda al flanc esquerre. Semedo era l’únic del primer equip en aquesta defensa que té un guardià de luxe.

És Jasper Cillessen, un porter que mai es rovella. És igual el temps que faci que no juga. Hi ha una cosa especial en el porter holandès, que mai es desconnecta dels partits. Ni tan sols quan els seus defenses, com va passar en el cas de Semedo, el deixen en una situació terriblement delicada. L’errada del portuguès va provocar una parada espectacular de Cillessen, que va repetir després en la segona meitat.

Però ni així es va despertar el Barça, malgrat que Arturo Vidal no parava d’esbroncar tot aquell que passava pel seu costat, a Chumi, a Miranda o a qui fos... Valverde feia minuts que havia perdut la paciència veient la passivitat de Melero López, el col·legiat andalús, permissiu en les accions dures dels defenses de la Cultu. Feia molt temps que no es veia el ‘Txingurri’ tan fora de si. En tenia motius. Molts.

Primer, perquè l’àrbitre deixava que l’equip de Víctor Cea, un tècnic jove (34 anys), portés el partit al seu territori. Segon, perquè el Barça no generava perill, enredat en les imprecisions de Dembélé –promet molt, però no compleix amb tot– i inquiet perquè encara no ha vist aparèixer Malcom, aquest davanter per qui el club va pagar 41 milions d’euros, voluntariós a Lleó però poc encertat.

Lesió de Samper

Passats els primers 45 minuts, amb la desgraciada lesió de Samper (no hi ha manera que aquest jove centrecampista abandoni aquesta maledicció que el tortura), l’equip blaugrana havia fet dues rematades, però cap entre els tres pals. Samper va sortir del camp entre llàgrimes, i tant Valverde com Carles Naval, el delegat de l’equip, el van intentar consolar, però no van tenir èxit. No hi ha, però, cap consol per a un jugador de músculs fràgils (el club va informar que té molèsties al soli de la cama dreta), que el fan viure més temps a la infermeria que al camp.

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Malament va acabar la primera meitat per al Barça, malament va començar la segona. No tenia la pilota i es veia superat en tots els duels individuals per l’equip lleonès. Vivia tranquil·lament lluny de la seva àrea sense que els blaugrana descobrissin ni tan sols el color de la samarreta de Palatsí, el porter de la Cultu. I això que anava d’un groc estrident. Valverde ho intentava tot canviant els extrems de banda. Dembélé va començar a la dreta, se’n va anar a l’esquerra i va retornar a la dreta. Malcom va acabar a l’esquerra després de transitar per l’altre flanc. ¿Munir? Ni rastre.

El Barça va necessitar 70 minuts per xutar a porteria per primera vegada. Va ser en una conducció d’Aleñá que va acabar amb un xut plàcid. Però almenys es va veure Palatsí.  No obstant, el més decisiu va ser Cillessen, juntament amb Lenglet, un noi que no entén de nits irrellevants. Dembélé va treure una falta al cor de l’àrea i la va rematar de cap amb astúcia l’excentral del Sevilla per silenciar el Reine de León. El futbol, capritxós com és, té aquests misteris. Una victòria que no oculta el pobríssim partit del Barça.