L'ANÀLISI TÀCTICA

Les claus tàctiques del Barça-Madrid: El 'coet' Jordi Alba

El verinós lateral esquerrà blaugrana ha esquinçat amb la seva velocitat, profunditat i precisió el Madrid

marcosl45663776 graf7005  barcelona  spain   28 10 2018   fc barcelona s lui181028203942

marcosl45663776 graf7005 barcelona spain 28 10 2018 fc barcelona s lui181028203942 / Toni Albir

1
Es llegeix en minuts
Marcos López

1.- Jugada del vell i inoblidable Barça

La jugada va resultar meravellosa. Meravellosa perquè va tenir tot el que emparenta al Barça de Valverde amb el vell i inoblidable Barça de Guardiola. Va teixir el gol, l’1-0, amb extrema paciència, guiant-se per aquest llenguatge universal que suposa la passada, fent-hi participar tots els jugadors. Inclòs Ter Stegen. A poc a poc, anaven eliminant els jugadors del Madrid, transformats en estàtues, esperant que Rakitic, tal si fos Messi en la passada, atalaiés el vol d’un coet. Sí, era Jordi Alba.

2.- Un equip ple de centrecampistes

En la primera part, i després de l’1-0, Valverde es va sentir orgullós al comprovar com el seu equip, atapeït de centrecampistes, sotmetia el Madrid a una pallissa que anava molt més enllà d’aquest 2-0, amb el penal de Suárez, que rubricava el marcador. El Barça governava la pilota amb Busquets, Rakitic i Arthur, però no se sentien sols en cap moment.

Eren, en realitat, cinc centrecampistes, perquè tant Rafinha com Coutinho venien enrere per associar-se i generar superioritat contra un Madrid que no tenia respostes. Veia passar la pilota, arribava tard i va acabar demanant l’hora en la primera part. Lopetegui va apostar en el descans amb tres centrals, laterals llargs, però Valverde va reaccionar en gran.

Alba felicita Arturo Vidal i Semedo, dos dels tres canvis que va fer Valverde. / AFP / GABRIEL BOUYS

3.- Valverde va reaccionar amb canvis decisius

Notícies relacionades

Estava el Barça una mica atordit a l’inici de la segona part amb aquest nou model tàctic que va plantejar Lopetegui. Havia perdut fins i tot el control de la pilota, però llavors va intervenir Txingurri. Va intervenir amb tres canvis que van alterar el paisatge d’un clàssic que se li havia complicat.

Va treure Semedo, va treure Rafinha i, sobretot, va avançar a Sergi Roberto, que va servir dues assistències de gol a Suárez. Premi per a Valverde perquè va trobar or a l’esquena de Marcelo. Després va treure Dembélé perquè Coutinho, que havia tingut una posada en escena impressionant, venint cap a dins per generar-li espais a Jordi Alba. Però a poc a poc es va anar apagant el brasiler. Tot va quedar resumit en el cinquè i últim gol. Va centrar Ousmane, va marcar Vidal.