Coutinho, l'enyorat

Només s’enyora els grans futbolistes. Els bons de veritat. Els que són diferents. Els decisius. A tots aquells que sobresurten de la mitjana. Els genis. En algunes d’aquestes categories es podria enquadrarPhilippe Coutinho. Així va ser el sentiment d’orfandat que va generar l’absència del brasiler en el partit contra la Reial Societat. Una sensació que quedava reforçada després de la influència que va exercir la seva entrada al camp. El Barça, amb la seva ajuda, va remuntar el gol d’Elustondo i va guanyar el partit.

No va fer falta que marqués cap gol. Tampoc va participar activament en la seva gènesi. Aquesta és una altra virtut dels bons. Igual que el seu antecessor al lloc, malgrat que juguessin junts cinc mesos. Van coincidir en 15 partits. Es van substituir mútuament quatre vegades.

AAndrés Iniesta també se'l trobava a faltar quan no era al camp. Ja no estarà més al del Barça, i potser hi haurà episodis en el futur que se’l recordarà amb pena. Sobretot, quan el joc es quedi embussat com en diversos passatges d’aquesta temporada. Sant Sebastià va ser l’últim exemple.

“Iniesta és un geni i ser comparat amb ell és una mica difícil, cada un té la seva manera de jugar. Ser comparat amb un geni com ell per a mi és un elogi, però jo intentaré ser jo mateix i conquistar moltes coses aquí”. L’anàlisi de Coutinho  

El substitut investit

Ningú com Coutinho, de moment, com per fer oblidar el de Fuentealbilla. Se li va atribuir la condició de substitut, tot i que sigui Arthur qui ha heretat el 8. Coutinho s’ha apropiat aquest estiu del 7 que tant va denigrar Arda Turan.

“Iniesta és un geni i ser comparat amb ell és una mica difícil, cada un té la seva manera de jugar. Ser comparat amb un geni com ell per a mi és un elogi, però jo intentaré ser jo mateix i conquistar moltes coses aquí”, va relatar Coutinho. Ja s’ha vist que vol ser ell mateix i que les seves millors virtuts són molt diferents a les d’Iniesta. En el xut, per exemple, no hi ha color. Però Felipe, com l’anomenen al vestidor, mira més a la porteria que als seus companys, cosa que Iniesta no es permetia a si mateix.

A Coutinho, no ho oculta, li agrada més jugar de davanter. O ser considerat com a tal. “Quan jugo al mig haig d’assegurar més i de fals extrem puc arriscar més en l’última jugada”, va dir. També, segurament, perquè es deslliura dels serveis del treball defensiu. “Intento treballar per aprendre cada posició. Em sento més còmode quan estic una mica més per l’esquerra, perquè sempre he jugat allà, més enrere o més endavant. Per semblar-me a Iniesta he de millorar moltíssim en tot”, va confessar. Messi el veu molt més lluny: “És el millor jugador del món, si no de la història”.

Una dada “difícil d’explicar”

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Però el millor de la història només ha besat una de les cinc últimes Champions. “És difícil explicar això”, va admetre Coutinho. Amb Messi es va entreveure la tragèdia de Roma,la tragèdia de Roma una cosa que el mateix Leo s’ha conjurat reparar aquesta temporada. Coutinho la va veure des de la grada, inelegible per haver-la disputat amb el Liverpool. “Va ser una eliminació molt dura”, va reconèixer.

“Fa ja una mica de temps que el Barça no guanya. Aquest any tenim grans ganes de guanyar”, concedia el brasiler la vigília de l’estrena contra elPSV Eindhoven, tot i que no va voler menysprear la Lliga ni la Copa, el doblet que va lligar l’equip la temporada anterior. Coutinho sí que es va confessar “ansiós” per poder intervenir en la Champions des del primer dia. “És el campionat europeu més gran”, va dir, i ell no el té.