Iniesta: "No hauria pogut ser més feliç del que ho he sigut al Barça"

A la mateixa hora que el Barça enviava un correu anunciant una roda de premsa, Andrés Iniesta Luján escrivia a la pissarra del vestidor: “A les 11, reunió.” Les dues convocatòries tenien el mateix trist motiu.

El capità va esgotar les llàgrimes. Les seves i les dels altres. Si a l'atapeïda sala de premsa de Sant Joan Despí el món del futbol es va poder fer una idea de l'emotivitat del moment, amb un Iniesta amb els ulls envermellits embastant un discurs contínuament entretallat, els que van escoltar allà dins el que mai no haurien volgut sentir ho van passar molt pitjor. Un nus a la gola impedia a l'emblema de la plantilla, del Barça, del futbol espanyol, articular cinc lletres. “Me'n vaig”. 

El comiat somiat   

Andrés Iniesta se'n va. Se’n va gaudint del comiat somiat, el més bonic que ningú pugui desitjar. Sent titular, capità d'un equip que conquerirà un doblet, Lliga i Copa, i acompanyat amb la presència de les persones més significatives del Barça i de la seva família.

Marxa emocionat i en pau amb si mateix l'autor d'una carrera envejable, plena de "moments màgics" i altres de difícils, que van tenir més a veure amb els inicis, amb els sacrificis humans i personals que va fer i van fer els Iniesta Luján per aconseguir l'obsessió que tenia "entre cella i cella" el nen: ser futbolista professional.

"No hauria pogut ser més feliç del que ho he sigut al Barça", proclama Iniesta en el seu comiat fent un cop d'ull cap al passat amb els ulls humits. Més de 30 títols conformen un palmarès extraordinari i, no obstant, el moment que va destacar i li va passar pel cap era de l'època en què li deien Andresito. "El dia que vaig debutar amb el primer equip a Bruges".

ESTE momento... 😭😭😭#Infinit8Iniesta pic.twitter.com/zIEDfA9ODr

— FC Barcelona (@FCBarcelona_es) 27 de abril de 2018

Del somni a la realitat

Aquell 29 d'octubre del 2002 no va passar res d’especial, tot i que, tractant-se del seu debut, va ser titular i va disputar els 90 minuts. Era la cinquena jornada de la lligueta de la Champions i l'equip ja estava virtualment classificat. El Barça va guanyar per 0-1 amb un gol de Riquelme. El record era més íntim i simbòlic que material. "Tot el que havia passat fins aleshores era un somni i a partir d'aquell dia es va convertir en realitat".

Transcorreguts 16 anys, havent fet els 34, creu que ha arribat l’hora de passar un altre moment difícil: dir adeu a la que considera casa seva i la seva segona família. "El club que em va acollir amb 12 anys es mereix el millor de mi, com he fet fins ara, i entenc que en el futur més proper no podré donar el millor de mi en tots els sentits, personal i futbolístic", confessava el jugador de Fuentealbilla després d'un breu parlament de nou minuts entretallat per l'emoció.

Messi i Suárez, absents

Iniesta entén que no podia trair el Barça ni a si mateix i ha necessitat unes quantes setmanes, mesos fins i tot, per fer el pas que verbalitzava aquest divendres davant de l'atapeïda sala de premsa de Sant Joan Despí. No es veia a si mateix iniciant una altra exigent campanya al club i es refugiarà en el futbol xinès, tot i que no ha volgut revelar on serà el seu futur.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Lluny d'Europa, per evitar que un dia s'hagi d'enfrontar amb el club de la seva vida. Però ni perdrà el contacte ni l'interès per conèixer les vicissituds del Barça, ara que cedeix el braçal a Leo Messi, absent, igual que Luis Suárez, en el sentit acte de comiat. "Se n'han anat altres jugadors, se n'anirà Iniesta i el Barça continuarà jugant bé i continuarà guanyant", augurava. 

Enfilant la porta de sortida, va rebre una petició de perdó de France Football, que s'ha adonat de l'anomalia que suposa que Andrés Iniesta Luján, Don Andrés, no figuri en el palmarès de la Pilota d'Or. Naturalment, va acceptar les disculpes. "No és cap espina clavada el fet de no haver guanyat la Pilota d'Or. La meva percepció del futbol o de la felicitat no canvia pel fet de tenir o no una Pilota d'Or. Participar en el moment en què hi érem el Xavi, el Leo i jo va ser una cosa màgica" El millor retrat del que va arribar a ser el Barça.