MESSI FIRMA EL SEU GOL 600

El monarca és Leo

L'estrella blaugrana firma un altre rècord a l'encadenar tres golassos de falta seguits en les tres últimes jornades

marcosl42394345 soccer football   la liga santander   fc barcelona vs atleti180304194755

marcosl42394345 soccer football la liga santander fc barcelona vs atleti180304194755 / ALBERT GEA

3
Es llegeix en minuts
Marcos López

Un cop arribat a aquest punt, el pròxim porter que s’enfronti a Messi quan la pilota estigui parada a la frontal de l’àrea no sabrà què fer. Això li devia passar ahir a Jan Oblak, el millor porter de la Lliga, si només es miren els números. Quan Thomas va fer caure el 10, una sensació de felicitat, gairebé plena, va inundar el Camp Nou. Era el pròleg del rutinari viatge al paradís que significa veure Messi bressolar la pilota més enllà dels 16,32 metres reglamentaris de l’àrea. Va bressolar la pilota, va detectar la composició i, sobretot, l’altura de la barrera, i va tramar la falta impossible. Impossible per a Oblak, malgrat que va arribar a tocar sense èxit la pilota.

A Bono el va batre de forma burleta per sota de la barrera, a Chichizola al seu pal i a Oblak el va enganyar per l'altra escaire

Impossible perquè Oblak, encara que no ho digui, va pensar primer en Bono, el seu col·lega del Girona, que va sentir idèntica sensació de por fa tot just una setmana. Llavors, el porter marroquí, que va néixer al Canadà, no sabia què li vindria després. Va ser quan Messi es va inventar una falta que no havia fet abans, almenys amb la samarreta blaugrana. Amb l’Argentina, sí. La pilota, burleta ella, juganera i fins i tot capritxosa, va viatjar dolçament per sota de la barrera de l’equip de Machín. Capítol u d’una setmana única per a Messi en el llançament de faltes. El capítol dos va ser a Las Palmas quan Chichizola, el meta del conjunt canari, va descobrir que el 10 va triar l’escaire del seu pal. Més a prop no va poder passar la pilota. Més a prop i, alhora, més lluny. ¿I Oblak? Ho vulgui o no, no sabia a què s’enfrontava. No en tenia ni idea.

Fúria i potència

La dolçor amb què va despullar Bono es va convertir en violència per a sacsejar Chichizola, preàmbul de la sacsejada a què s’enfrontaria el guardià de l’Atlètic. Potser, només potser, estava massa enganxat al seu pal dret, com si no volgués imitar el seu col·lega del Las Palmas. Fins i tot va témer que la pilota, col·locada a l’altre pic de l’àrea, repetís el camí de la setmana passada. Quan Oblak es va adonar del pla del 10 va assistir, com a espectador privilegiat, al gol 600 de Messi en la seva carrera professional, potser fins i tot un honor. Poc importa contra qui xuta. I tampoc resulta transcendent el lloc on diposita la pilota. Ni tan sols si està gaire a prop la barrera. O gaire lluny.

En aquest gol, el que fa 600, Messi va reunir l’inimitable i original catàleg que l’ha encimbellat a un tron on cap altre futbolista es pot acostar. No, no és qüestió de tenir més o menys Pilotes d’Or. És, en realitat, molt més senzill. «Si li traiem la samarreta a Messi i li posem la de l’Atlètic potser hauríem guanyat 1-0», va dir Simeone, intentant simplificar el partit sense reparar, per exemple, que el seu Messi (Griezmann) no va aparèixer pel Camp Nou.

"Si li traiem la samarreta a Messi i li posem la de l'Atlètic potserhauríem guanyat 1-0. És com al barri, el millor anava amb ells" (Simeone)

Notícies relacionades

«És com al barri, el millor anava amb ells», va afegir, mentre Leo, amb un toc ple de potència i bellesa va certificar un gol que potser val mitja Lliga. El del barri, com diu el Cholo, tenia un equip que el protegia, conscient que la màgia apareix, com recorda Valverde, quan existeix la «solidaritat». Es podria dir, a més, que va ser la tarda en què Messi va córrer més que mai. No tan sols endavant sinó també enrere, compromès com està amb aquest refundat Barça de Valverde.

I això que a l’astre li va faltar el seu millor soci. Quan Iniesta se’n va anar, lesionat, Messi ho va passar malament, com tot el Barça, però va saber construir-se un entramat defensiu que fins i tot va fer empal·lidir el mateix Atlètic. A Leo li van fer, i això ja no és notícia, la falta. I Leo, també ha deixat de ser novetat, va marcar un gol monumental. El tercer en una setmana. En una setmana, tot s’ha de dir, mai vista fins i tot per al mateix 10. Tres partits (Girona, Las Palmas, Atlètic), tres grans gols de falta. Tots tres diferents. Cada un, millor. Aviat n’hi haurà un altre totalment nou.