El Barcelona encarrila la Lliga contra l'Atlètic amb un altre golàs de Messi

La Lliga és de Messi. I per extensió, del Barca. Un breu període de foscor de l'astre més lluminós havia alentit la marxa de l'equip. Va estar cinc partits (tres de Lliga) sense marcar i quan va reprendre la marxa (cinc gols en quatre partits), el Barça s'ha disparat cap al campionat i ha arraconat a la cuneta el seu màxim perseguidor.

Una genialitat de Messi va marcar diferències, més evidents a la gespa que al marcador, encara que el fet d'haver transformat la seva tercera diana de falta consecutiva nega que fos un acte extraordinari. Però ho és, per més que Messi perpetri coses inversemblants.

Simeone es va oblidar de Torres

Va impartir justícia en el cara a cara amb l'Atlètic, que el dia de la veritat es va arronsar, per més que Simeone volgués tenir una coartada al fer sortir tots els davanters que tenia. Gairebé tots. Tan sols es va oblidar voluntàriament de Fernando Torres. L'únic futbolista que havia celebrat l'última victòria de l'Atleti al Camp Nou, que ja té 12 anys d'antiguitat. Va ser el febrer del 2006.

Messi encara segueix traient les castanyes del foc 12 anys després, convertit ja en un futbolista llegendari, inoblidable, el dia en què el Barça va recordar l'entranyable Quini. Leo està molt lluny del recordat 9 barcelonista. És un 10, que va pintar un 8 en la diferència que torna a distanciar el Barça, que podrà disfrutar el triomf durant una setmana de relax després de l'esforç que ha fet.

No poden amb Messi

Si l'Atlètic havia de demostrar que pretén ser campió, no va reivindicar la seva candidatura, l'única que s'oposava a la del Barça. A la de Messi. Són molts, però no podran amb ell. L'equip de Simeone va fer el ronso com sempre, potser més que mai perquè ni tan sols va pressionar en els primers deu minuts amb una tensió alta per avançar-se en el marcador o, en el pitjor dels casos, crear dubtes o por en el rival.

Ho havia fet altres vegades en el passat. No en aquesta ocasió quan exhauria, potser, l'última oportunitat. L'actitud no va ser la d'un aspirant que va a buscar els punts que li falten. Va esperar que quedés mitja hora. Llavors va anar carregant de mica en mica l'atac, amb l'entrada de Correa per Vrsaljko (un davanter pel lateral dret) i la de Gameiro per Gabi (un altre davanter pel migcentre).

Aposta per Coutinho

Vestits amb l'impermeable havien sortit Valverde i Simeone, amb el 4-4-2 més confortable, encara que Txingurri, aquesta vegada, va apostar per Coutinho en lloc de Paulinho. Un senyal il·lusionant que es va confirmar en el joc: el Barça, sense necessitar-ho, va sortir a matar contra l'Atlètic. Va acabar firmant una primera mitja hora magnifica, aclaparant el rival, dominant-lo, per deixar clar que l'accident de Las Palmas havia quedat curat.

Aquella mitja hora va coincidir amb la presència d'Iniesta. Tan bon punt va marxar el capità víctima del duel tens que va plantejar Simeone, amb diverses faltes traïdores que només pretenien tallar el ritme local, el Barça va perdre tranquil·litat i, sobretot, va perdre qualitat. Va entrar André Gomes, davant el qual l'afició encara reprimeix les seves reaccions més íntimes. Coutinho va passar de la dreta a l'esquerra, en lloc d'Iniesta i l'equip va ser més vertical que pacient.

Sense xuts a porta de l'Atlètic

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Això no li va permetre ser més ofensiu ni més ràpid ni disposar de més ocasions de gol. Sense l'elaboració necessària, l'equip va facilitar l'anada i tornada desesperada que va plantejar l'Atlètic que, no obstant, moria a l'àrea de Ter Stegen. Si poc va xutar el Barça a Oblak, menys l'Atlètic al meta alemany.

Al Barça li va faltar la intel·ligència per explotar els espais que va anar deixant el quadro madrileny i, lluny de sentenciar el marcador, va acabar patint per conservar una Lliga que era seva abans de començar i que ningú li prendrà llevat que la regali.