El Barça firma un altre desastre contra el Milà

Poc o gens ha durat el cant a la fe llançat per Sito Alonso la prèvia del matx contra l’Olimpia Milà, quan el tècnic blaugrana va apel·lar a la fe per continuar creient en la classificació per al play-off de l’Eurolliga, un repte que malgrat l’arenga ja s’endevinava com una quimera. A l’hora de la veritat, el Barça Lassa es va estampar amb la crua realitat, la que aquesta temporada diu que a Europa molts equips, gairebé tots, li tenen la mida presa, tant a casa com lluny del Palau. I ahir no en va ser una excepció. El Barça va segellar una altra trista actuació contra els italians, penúltims classificats, i van evidenciar totes les mancances, tant de joc com anímiques, deixant clar que necessita una profunda reestructuració.

El partit va seguir un guió ja repetit i tristament conegut aquesta campanya. El Barça va dominar el joc i el marcador els dos primers quarts i a poc a poc va dilapidar l’avantatge en els dos següents, sense poder de convicció ni de reacció quan el rival s’avança encara que l’avantatge sigui curt, una història ja vista aquesta temporada i que l’equip de Sito no aconsegueix combatre per més que s’ho proposi.

Inici esperançador

Tomic i Ribas, molt entonats des de bon principi, van permetre als blaugranes dominar per 10 punts al final del primer quart (25-15), encara que les sensacions ja evidenciaven que tocaria patir, especialment perquè els blaugranes no aconseguien dominar el seu rebot defensiu, perjudicats també per les tres faltes personals que va veure Hanga en només cinc minuts de joc.

L’avantatge va animar els aficionats del Palau, agafats a un clau roent, i Sanders es va apuntar a aixecar l’ànim amb dues esmaixades estratosfèriques. Fins i tot Koponen va contribuir amb gran eficàcia en el tir llunyà (va aconseguir 11 punts en aquest període) per mantenir el Barça per davant en el marcador, encara que l’avantatge al descans ja s’havia reduït (48-42).  

La sagnia del rebot

Notícies relacionades

La Pilota d'Or es concedirà el 22 de setembre

Un Barça de Champions però amb rotacions

El Barça va semblar que recuperava les bones vibracions quan es va tornar a posar 10 punts per davant en el tercer període (54-44), però el Milà seguia sagnant els blaugranes a prop del cèrcol, especialment Gudaitis i Pascolo, i quan els italians es van avançar (58-60), el Barça es va ennuegar definitivament, sense que ningú, ni el nou fitxatge Edwin Jackson (va jugar només 4 minuts i no va anotar) aconseguís redreçar el rumb.

Claver, autor de 10 punts, es va carregar llavors l’equip a l’esquena per mantenir la igualtat i, de fet, el Barça va arribar amb opció de guanyar o forçar la pròrroga, però Claver i Moerman van fallar i el Milà es va endur la victòria, que consumava la 14a derrota blaugrana a l’Eurolliga, uns pèssims registres que no es poden tolerar en un conjunt que, per pressupost, hauria d’estar, almenys, entre els vuit millors d’Europa.