I Ruschel va tornar a sentir-se futbolista

Segurament va ser el millor de la nit. La sentida i emocionada ovació que l’afició del Camp Nou, malgrat la poc més de mitja entrada (64.705 espectadors), va dedicar al Chapecoense, sacsejat per la tragèdia aèria del novembre passat, i en especial als tres supervivents d’aquell desastre: Alan Ruschel, el capità i símbol del renaixement del modest club brasiler; el central Helio Neto, que tornarà a jugar l’any que ve, i el porter Follmann, a qui van haver d’amputar la cama dreta.

A molts se’ls va fer un nus a l’estómac amb el merescut reconeixement al Chape, que va jugar d’entrada amb tots els suplents perquè els titulars havien disputat la nit del diumenge el partit de Lliga davant el Curitiba i havien viatjat durant la nit per arribar just al partit homenatge del Gamper.

Sacada d’honor

Però sens dubte va valer la pena per als jugadors brasilers, en especial per a Ruschel, Follmann i Neto, que a més a més van fer la sacada d’honor, segurament el moment més emotiu. Tots tres van saltar fins al centre del terreny de joc. Allà, Follmann, que pot caminar gràcies a una cama ortopèdica, va tocar amb suavitat la pilota i Neto va impactar la pilota, just el que espera fer amb normalitat a partir del mes de gener. No obstant, el porter, perquè Follmann encara se sent porter, espera tornar a jugar. No com a professional, això no, però sí que podria ser amb l’equip paralímpic del seu país, el seu gran repte.

Un esforç aplaudit i valorat per Ter Stegen, que a les xarxes socials va dedicar una emocionant carta al Chape i al seu col·lega. «Vaig llegir que  té l’ambició de representar l’equip de futbol paralímpic del Brasil. Estic sense paraules. No puc imaginar-me el que ha passat, però després de tot el que ha passat mantenir el desig de seguir jugant a futbol realment és increïble i valent. Li ofereixo tot el meu suport i realment m’agradaria ajudar si puc», va ser el missatge del porter blaugrana per a Follmann, que ara treballa en el cos tècnic del club brasiler.

També va plorar Ruschel d’emoció el dia que va tornar a sentir-se futbolista. No n’hi havia per menys. Fins ara només havia disputat 40 minuts d’un entrenament. Ahir a la nit ho va fer amb un gran partit, ni més ni menys que al Camp Nou durant 35 minuts perquè el seu cos, ple de cicatrius, algunes d’elles marcades a l’ànima per sempre, encara no està per a esforços de 90 minuts. Per això es va agenollar al centre del camp, va aixecar els braços al cel i va agrair a Déu que li donés una altra oportunitat. Va posar el braçal de capità a un company i es va acomiadar enmig d’una gran ovació.

Intercanvi amb Messi

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Al final de la primera part també va tenir la seva recompensa de forma particular perquè, com havia reclamat, volia canviar-se la samarreta amb Messi. I allà estava el millor jugador del món, amb la seva samarra blaugrana a la mà per donar-l’hi a Ruschel.

Va ser un partit, a més, jugat amb delicadesa futbolística perquè el Barça, malgrat la golejada, va jugar a mig gas, però amb tota l’emoció a flor de pell. No és per menys. El Chapecoense segueix treballant en la seva reconstrucció esportiva i anímica, en un exemple de superació que personalitzen Ruschel, Neto i Follmann.