La maneta d'Ibai, la quarta generació Zubizarreta

La maneta, que tot i simular ser una manassa, només té tres dies. I, ja ho veuen, té ¿oi que sí? tota la pinta de ser i representar el que és, la mà d'un sobirà porteràs. No en va es tracta d'una de les manetes d'Ibai Zubizarreta Badia, el nen, el futur porter, segur, amb el qual podria estar arrencant la quarta generació de porters bascos, tradició que va començar amb el besavi Pedro Mari Zubizarreta, de 83 anys, que va jugar a l'Eskoriatza (Guipúscoa), localitat a prop d'Aretxabaleta, on va debutar el gran Andoni, el nou avi de 55 anys, el fill gran del qual, Markel, que avui compleix 31 anys, es va retirar, no fa gaire, al Guineueta, de Nou Barris. Sense oblidar-nos del doctor Luken, de 24 anys, germà petit de Markel i nou reforç del Lloreda, una vegada acabada la carrera de Medicina, superat el MIR i ja de pràctiques a Traumatologia de la Vall d’Hebron.

Ibai (riu en eusquera) no només té, segons relata el seu pare Markel, mans de porter també té peus de porter, grans, forts, ferms, amb cames que podrien ser columnes. I és que ha trigat una setmaneta llarga a néixer i això, sembla, li ha permès veure la llum amb més força i corpulència: 3 quilos 620 grams. Tant Ibai com la seva mare, Susana Badia, estan estupendament bé i junts han aconseguit trencar la tradició dels vuit cognoms bascos que els Zubizarreta han lluït tota la vida.

Ser porter es porta als gens

És evident, és clar, que ni el besavi Pedro Mari ni els llicenciats Markel (INEF, Master en Gestió Esportiva i nou mànager esportiu del futbol femení del Barça) i Luken (llicenciat en Medicina) es van dedicar, d'una forma professional, al futbol. Van ser, són, porters per tradició, per devoció, gairebé per religió, per mantenir-se en forma, per ajudar, per jugar en equip, per fer exercici i demostrar que ho porten, ho llueixen, als seus gens. Res a veure, és clar, amb l'impressionant historial del recentment estrenat avi Zubi, director esportiu de l'Olympique de Marsella, posseïdor de tots els títols haguts i per haver, estrella de l'Athetic, Barça i València, amb 622 partits i 55.746 minuts de Lliga a les seves mans, a més dels 126 partits amb la selecció absoluta d'Espanya.

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Es possible, sí, que Ibai hereti moltes de les coses de les tres generacions de porters bascos que el precedeixen. La presència de Pedro Mari, la regularitat d'Andoni, la serenitat del papa (“m'agradaria que Markel s'atrevís a sortir més del que sortia Andoni”, va arribar a dir-me un dia Francesc Villarroya, entrenador de Markel al CP Sarriá) i el prodigiós joc de peus de Luken, de qui el gran Zubi solia dir que feia amb els peus “les mateixes filigranes que Cuenca”.

Veurem si Ibai és esquerrà com el papa o ambidextre (xuta amb l'esquerra, firma amb la dreta) com l'avi.és clar que potser, amb aquestes manasses robustes, de dits llargs i rodons, que a la fotografia s'agafen amb devoció al dit índex esquerre de l'avi Andoni, a Ibai li agafa afició pel bàsquet com a la seva tIa Jone, de 20 anys, la germana petita de Markel i Luken, estudiant d'Administració d'Empreses i Màrqueting, a Madrid, i excel·lent ala pivot, en el seu temps, al Col·legi Casp, de Barcelona.