HOMENATGE A UN CLUB DESTROSSAT PER LA TRAGÈDIA

El miracle de Ruschel

El jugador del Chapecoense va salvar la vida en l'accident d'avió de Colòmbia el novembre passat

ecarrasco36617282 brazilian chapecoense footballer alan ruschel  c   one of th161217182327

ecarrasco36617282 brazilian chapecoense footballer alan ruschel c one of th161217182327 / MARCIO CUNHA AFP

3
Es llegeix en minuts
Jordi Tió / Barcelona

«En el moment que va caure aquell avió, Déu em va posar sota la seva ala i va decidir que jo tenia més missions aquí, a la Terra. Per això no se’m va endur. És l’única explicació que hi ha». Així, i amb els ulls plens de llàgrimes, s’explicava Alan Ruschel, defensa del Chapecoense i un dels tres futbolistes de l’equip brasiler que van salvar la vida en l’accident aeri del 28 de novembre a Colòmbia.

L’aparell, organitzat per la companyia LaMia, es va estavellar a prop de Medellín, lloc de destinació, on s’havia d’enfrontar a l’Atlético Nacional en l’anada de la final de la Copa Sud-americana. ¿El motiu? No portava prou combustible. Hi van morir 71 persones, entre futbolistes, directius del club, periodistes i tripulació. Tan sols sis membres de l’expedició van salvar la vida. Entre ells, Ruschel, el porter Jackson Follman, que va perdre una cama, i el centrecampista Helio Neto. Tots tres seran aquest dilluns al Camp Nou, en la celebració del Gamper, per rebre l’homenatge del Barça i dels seus aficionats.

Sentir-se de nou futbolista

Sí, hi seran tots tres però només Ruschel jugarà. Neto espera poder-ho fer a partir del 2018 mentre que Follman forma part del cos tècnic del club i a més és comentarista de Fox Sports al Brasil. De fet, serà el primer partit de Ruschel, que va tornar als entrenaments al mes de març i a finals de juliol va disputar 40 minuts en un amistós d’entrenament contra l’Ypiranga.

"En el moment que va caure aquell avió, Déu em va posar sota la seva ala i va decidir que jo tenia més missions aquí a la Terra. Per això no se'm va endur", afirma Ruschel

Ara, contra el Barça li arriba la seva primera prova de foc, una decisió que ha consensuat amb els metges. «El retorn d’Alan representa un pas important en la seva recuperació. En vista de l’excepcional rellevància del fet i considerant la magnitud del partit en un dels temples mundials del futbol, s’entén que l’ocasió és ideal per al seu retorn», va explicar el Chapecoense, que avui portarà a terme una sessió d’entrenament a la ciutat esportiva de Sant Joan Despí.

Un canvi de seient vital

«Hi ha dos miracles en la meva vida. El primer és que segueixi viu i el segon, que pugui caminar», va explicar Ruschel, de 27 anys, que en l’accident va patir una fractura de la columna vertebral i va estar a un pas de quedar-se paraplègic.

Ara, ja recuperat de les greus lesions, torna amb tota la il·lusió, tornant-se a sentir futbolista i agraït que el destí li hagi brindat una nova oportunitat de seguir entre els vius. Un fet que en bona mesura li deu a Cadu Gaúcho, director esportiu del club, mort en l’accident, i a Follman. Tots dos van insistir tossudament perquè canviés de seient a l’avió, perquè deixés la plaça que ocupava a la part del darrere, on anaven els periodistes, i s’assegués amb ells, més endavant. «Primer no volia, però Follman va insistir tant… Qui m’havia de dir que en aquell moment m’estava salvant la vida», reflexionava encara commocionat Ruschel.

Un mal pressentiment

Tot el cas que li va fer al seu amic va deixar de fer-li a la seva nòvia, Marina Storchi, que tenia un mal pressentiment abans del viatge fins a Medellín. Fins al punt que li va demanar que no volés amb l’equip, que es quedés a casa. ¿Però com es podia quedar a casa davant la cita més transcendental de la història del modest club brasiler?

L'aparell es va quedar sense combustible quan arribava a Medellín. Hi van morir 71 de les 77 persones de l'expedició

Notícies relacionades

Marina va tenir el mal presagi després de l’estranya desaparició del passaport d’Alan. «Estava a sobre de la taula i després no el trobàvem. El vam buscar uns quants dies per tot arreu, fins i tot a les escombraries, però res de res», explicava al diari Folha de São Paulo. Tan mal presagi tenia que ella sí que va cancel·lar el viatge que tenia previst. I ja pagat. «No sé el que em va agafar... Vaig tenir la certesa que no hi havia d’anar».

Una cita emocionant

Encara que finalment Marina sí que va volar cap a Medellín, per retrobar-se amb Alan, salvat miraculosament pel destí que ara li dona l’oportunitat de tornar a jugar. «He tingut esgarrifances a la panxa», va admetre després de disputar la segona part de l’amistós d’entrenament contra l’Ypiranga i desitjós  de saltar al Camp Nou. «Serà molt emocionant, un dia històric per a mi», afirma Ruschel, il·lusionat de disputar el Gamper i per sentir-se, miraculosament, una altra vegada futbolista.