11 escriptors analitzen el clàssic Madrid-Barça

Una alineació d'escriptors es posa amb els clàssics. És un 11 de luxe, disposat a comentar i opinar sobre el Madrid-Barça del dia de Sant Jordi. Hi ha bons relats aquí. 

ENRIQUE VILA-MATAS

Garreperia. Fa dues temporades, per estalviar-se mig milió d’euros no van fitxar Asensio per al Barça B. Sembla un fet menor, però en això està explicat tot. Van deixar marxar Alves, Pedro i Thiago i van portar Digne i un munt de suplents. Es van creure que mentre tinguessin Messi tot seguiria funcionant. I ara, si guanyessin a Madrid, mirarien –per poder reincidir en la garreperia i seguir lligats al secretari tècnic equivocat– de convèncer-nos que el nou entrenador està encantat per a la temporada que ve amb Alcácer i els altres suplents i que ja s’apanyaran, segur. Anar tirant, aquest és el panorama que ens espera. Un president agosarat i amb ganes de capgirar-ho tot de manera interessant, la primera cosa que faria seria vendre Neymar. I fitxar l’entrenador del Tottenham (sí, per periquito que sigui). 

*Autor de 'Mac y su contratiempo'

JOSEP MARIA FONALLERAS

Epitafi. Aquest diumenge l’escriurem i convé que hi apareguin les gestes i la meravella. Seríem injustos si deixéssim que aquest Barça fos enterrat a la tomba de l’oblit de tots els dies que ens van fer feliços. Pensem en L’Eneida. El dia de Sant Jordi (que no ens ha sigut mai propici), Troia cremarà. Enmig de les flames, Eneas farà les maletes precipitadament i fugirà amb els seus. Vull pensar que després d’un viatge llarg, renunciant a la vida reposada, baixant als inferns, també arribarà a complir la profecia: el renaixement d’un imperi, sota la protecció de Venus. Per dir-ho d’una altra manera: Messi és Venus, pot ser que Eneas s’encarni en Neymar, i ara falta un (míster) Virgili que ho redreci tot i escrigui de nou una altra epopeia. 

*Autor de 'La sala d'estar és un camp de fútbol'

SANTIAGO RONCAGLIOLO

Si el Barça fos una novel·la, tindria un problema tècnic: tots els seus capítols acaben en final feliç. Quan estàs acostumat a guanyar massa, les derrotes fan més mal. Dos capítols seguits rematats en tragèdia... és més del que els seus fans poden acceptar. Considerant que aquesta setmana s’ha acabat la trama de la Champions, i que diumenge es pot tancar també la de la Lliga, jo suggeriria a Luis Enrique que assagi la seva millor prosa. Contràriament, aquesta serà una novel·la negra amb el mort al final.

Autor de 'La pena máxima'

MIQUI OTERO

Al Barça recent hi ha una tendència a les batalles mítiques una mica preocupant. Una mena de cavaller (o tres mosqueters) lluitant sense tropes contra hidres i dracs. Sense haver caigut encara en el nuñisme més malastruc, conservem l’optimisme recent però hi caiem com llavors. Proposo per a aquest Sant Jordi que els jugadors surtin amb una rosa al trau (com fan els equips britànics en memòria de la primera guerra mundial; en el nostre cas seria per les golejades recents). Potser amb les nostres flors anul·laríem la que té Zidane amagada en algun punt secret de la seva anatomia.  Que Luis Enrique llegeixi en roda de premsa el poema de TS Eliot («abril és el mes més cruel»). Que en el sorteig de camp amb els dos capitans, regalem a CR7 una rosa i un llibre (Els tres mosqueters serviria) per desconcertar-lo. I que, per Amunike i per Gaspart i per Sánchez Jara, siguem capaços per una vegada de guanyar el Madrid sent pitjors.

Autor de 'Rayos'

"Anar tirant, això és el que ens espera" (Enrique Vila-Matas)

JENN DÍAZ

El futbol i la literatura porten incorporada una èpica molt semblant. En els dos àmbits necessitem construir-nos un relat, i és per això que des de fa un temps els vídeos i les campanyes emocionals empenyen no només l’equip, sinó també l’afició. Encara que no fos decisiu a la Lliga, un clàssic sempre té alguna cosa de literari, pel component sentimental que porta implícit. Aquesta vegada, a més, ens hi va la dignitat i l’orgull. S’haurà de veure si podem matar el drac, i si finalment de la seva sang neix l’esperada rosa.

* Autora de 'Mare i filla'

BENJAMÍN PRADO

Tots els clàssics reparteixen roses i espines, així que és un encert haverlo posat el dia de Sant Jordi. En un Reial Madrid-Barcelona, tot no té importància: la classificació, l’estat de forma, la tendència dels equips: això està en segon pla, un partit entre les dues superpotències comença i acaba en si mateix, es juga en el terreny de la Història, no només en el present, d’alguna manera és un sol partit interminable, celebrat al llarg del temps. D’alguna manera, la resta de la competició és el que transcorre entre un Madrid-Barça i viceversa fins a l’altre. Aquest any, tenen més a perdre els blaugranes que els merengues, als quals un simple empat deixaria amb una mà agafada a la copa de la Lliga. Els dos equips han jugat regular aquest any, així que guanyarà el que menys s’assembli a si mateix.

* Autor d''Ajuste de cuentas'

"Aquesta vegada ens hi va la dignitat i l'orgull; s'haurà de veure si podem matar el drac" (Jenn Díaz)

RAMÓN LOBO

Si el futbol és un estat d’ànim hauria de vèncer el Reial Madrid. Ve de segellar el seu pas a semifinals del que podria ser la Duodécima. Al Barça se’l suposa melancòlic, descavalcat d’una competició que només ha guanyat una vegada en sis anys. No hi va haver remuntada que ajudés a tapar errors en el disseny de la plantilla, amb pagaments milionaris per jugadors intranscendents, i la pèrdua d’un estil de joc, i de fair play. Tornen els anys de Núñez farcits de greuges, victimisme i àrbitres. Mou, que tant mal va fer al Reial Madrid, s’ha reencarnat en Piqué. L’equip de Zidane té l’oportunitat de guanyar la Lliga i d’enviar al divan el seu rival. Ja la va tenir a València i la va desaprofitar. Els 15 primers minuts seran decisius, ens diran si hi ha lluita o bandera blanca (amb perdó). Seré pessimista: 2-2.

* Autor d''En la boca del lobo'

IGNACIO MARTÍNEZ DE PISÓN

Diumenge a la tarda molts dels escriptors que estiguin firmant per Sant Jordi estaran pendents del començament del Madrid-Barça. Jo també estaré pendent del futbol, però d’un altre partit, del Mirandés-Saragossa. És el mal que té que el teu equip baixi a Segona: que el gran futbol ja no s’acosta a tu. Des que el Saragossa va baixar, només veig partits de Segona. I la veritat és que he acabat agafant-li gust al mal futbol. ¿Veuré el Madrid-Barça? Em convindria evitar-ho, no sigui cas que m’aficioni una altra vegada al bon futbol i m’atipi del futbol de Segona...

 Autor de 'Derecho natural'

JUAN GÓMEZ-JURADO

No és mai igual. Per molts anys que passin, per més diferència que hi hagi entre tots dos, no és mai igual. Per més estrelles o més pressió que hi hagi, per més polèmiques, per més desastres i disgustos, no és mai igual. Perquè sempre és un thriller al fil de la navalla, perquè perdre amb l’etern, l’únic rival és impensable, inadmissible, una tragèdia. Perquè sempre és cosa de bons i dolents, encara que aquests canviïn de paper segons canvia el color de la samarreta. I perquè sempre n’hi ha un dels 23 que estan en els 106 x 70 que mai deixa de ser-ho. Per tot això, el clàssic sempre serà el meu llibre de misteri favorit, en 90 meravelloses pàgines... més les dues o tres que necessiti Sergio Ramos.

* Autor de 'Cicatriz'

LUCÍA ETXEBARRIA

Dient que ni sabia que hi havia partit i que ni sé de quin partit m’estan parlant crec que ja he respost. Ho sento, en termes de futbol igual és que visc a Mart o una cosa així. No, no és que odiï el futbol ni res per l’estil, és que visc a la lluna i soc d’un despistat que fa por. De totes maneres he googlejat i he vist que a aquella hora estic firmant, o sigui que ja sé que a aquella hora no firmaré ni un exemplar. Em dedicaré a la beguda a la meva caseta o me n’aniré a un bar a veure el partit. M’agrada veure els partits en bars perquè em diverteixo veient les reaccions de la gent.

 Autora de 'Más peligroso es no amar'

JORGE ZEPEDA

Notícies relacionades

Xavi: "Si hagués guanyat el Barça seria just"

Parlem de collonades, per exemple, les fotos amb Márquez i Xavi

Els capritxos de la pilota són indesxifrables, i les intervencions de l’àrbitre, un misteri; el resultat pertanyerà als arcans. Però el talent i l’entrega dels jugadors a la samarreta blaugrana no pot ser posada en dubte quan es deixen la pell i les llàgrimes al camp.

 Autor de 'Milena o el fémur más bello del mundo'