Massa difícil per al Barça

Els blaugranes s'estavellen davant un granític Juventus a la qual no ha aconseguit marcar un gol en 180 minuts

zentauroepp38111346 barcelona    19 04 2017       deportes     neymar abatido so170419233027

zentauroepp38111346 barcelona 19 04 2017 deportes neymar abatido so170419233027 / JORDI COTRINA

3
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El miracle era massa recent. El Barça ho havia tornat a fer massa malament en el partit d’anada. Era massa difícil marcar un 3-0 a un equip italià. Venia massa previngut el granític Juventus davant la remuntada sobrenatural produïda al Camp Nou cinc setmanes abans. Va estar massa sol Messi, l’únic que va xutar. El trident va completar els 180 minuts de l’eliminatòria sense marcar un gol.

I el que semblava impossible el 8 de març i es veia factible aquest cop es va complir, i va donar al Barça un bany de realitat que li va retirar un dels objectius de la temporada. I així es va cedir el pas a la semifinal a la Juve, al Mònaco, que va fer fora el Borussia, i els dos representants de Madrid, Reial i Atlètic.

UN ALTRE DESAVANTATGE

Al Barça li queda la Lliga, i lluitarà per ella en una situació de desavantatge semblant a la d’ahir, obligat a guanyar al Bernabéu i a esperar que el Madrid ensopegui un segon cop en el partit que té ajornat. O en qualsevol altre.

El comiat de la Champions a quarts de final, com el del 2003 davant la mateixa Juventus va resultar més digne i serà menys traumàtic. Aquella derrota va provocar l’afortunada metamorfosi amb la dimissió de la junta de Joan Gaspart (el que en quedava) i les eleccions que va guanyar Joan Laporta. El club és sòlid i l’equip és competent, però necessitarà una altra pallissa de canvis. Menys radicals. Un està confirmat: el de Luis Enrique.

El Barça segueix ancorat en l’equip que es va coronar campió de tot el 2015, sense haver emprès la renovació que genera la progressió d’un grup, d’una idea. La llista de les alineacions va suggerir una lectura sobre la diferent actitud dels clubs després de la final de Berlín. Luis Enrique va repetir nou dels onze jugadors, amb les excepcions de Sergi Roberto per Dani Alves, a l’altra vorera, i Umiti per Mascherano. La Juventus només la van sobreviure dos: Buffon i Bonucci. Chiellini no va jugar a Alemanya. El desenllaç va confirmar l’evolució italiana i la involució catalana per aquest immobilisme.

MÉS MOVIMENT 

Sí que es va moure Luis Enrique respecte a l’anada. I es van moure més els jugadors, amb l’energia i la intensitat que es va trobar a faltar a Torí. Piqué es va enganxar a Higuaín, Umtiti va competir amb Dybala, Iniesta va robar pilotes i, sobretot, Alba va substituir Mathieu. No sols es  va prodigar en incursions perseguint les passades diagonals de Messi plantant-se a l’àrea, sinó que va retrocedir a temps per contenir Cuadrado.

El Juventus va repetir equip i plantejament, amb una pressió avançada en l’inici de la sortida barcelonista, però amb un ràpid replegament així que quedava superada. Ben posicionada, va controlar bastant bé les envestides del Barça perquè les veia venir de lluny. La capacitat de sorpresa es va reduir a les accions individuals imprevisibles: un desbordament de Neymar, que va reptar Alves com no va fer a l’anada, una incursió de Messi, una passada d’Iniesta…

BUSCANT ELS RACONS

Notícies relacionades

Només Messi va xutar, l’únic mètode per marcar  gols, buscant els racons on no arribaria l’avi Buffon (39 anys). El Barça va comparèixer pressionat pel rellotge però, sobretot, per la solidesa del Juventus, a la qual no li va fer ni una esgarrapada. Va ser un Barça més esbojarrat que intens i més passional que racional. Fins i tot Iniesta va veure la primera targeta per una falta tàctica i Neymar la segona per una falta venjativa en el primer temps. Quan van pujar les pulsacions i es va haver d’utilitzar més el cap, l’equip es va asserenar.  

Però aquesta serenitat va tornar a desaparèixer quan els blaugranes van tornar a mirar el cronòmetre. Piqué va anar a l’atac, Neymar va exercir de lateral en algun moment i Messi anava a la seva, mirant Buffon. Fins a 17 intents es van comptar i 13 córners va llançar el Barça. L’afició va acomiadar els seus amb un aplaudiments commovedor. D’agraïment per una època que s’acaba. 

Barcelona, 0 - Juventus, 0 

Espectadors: 96.290