Els miracles existeixen

mp Nou va ser l'escenari d'un miracle. Un fenomen paranormal. Un episodi únic no només en la història del futbol, sinó també de l'esport en general. Un exemple que no existeixen utopies i impossibles, per més que siguin fets extraordinaris. Com el que va passar al coliseu barcelonista.  El Barça guanyava per 3-1 en el minut 88. Hi havia aficionats que ja enfilaven els passadissos de sortida. La gesta que es dibuixava en el minut 50 amb el 3-0 s'estava diluint quan en el minut 62 havia anotat Cavani (3-1). El Barça necessitava tres gols i no tenia el control del joc ni el cap fred. Però Neymar va connectar una falta directa a l'escaire. Just a l'iniciar-se el temps afegit, Suárez forçava un penal que va transformar Neymar.

NOMÉS FALTAVA UN GOL

L'altaveu va anunciar cinc minuts més. Només faltava un gol. I un intent. Neymar va penjar la pilota i apareixent des del darrere, d'incògnit, la punta del peu de Sergi Roberto obrava el prodigi de què es parlarà arreu del món.

I les imatges, el relat purament temporal resumiran més bé que qualsevol altra cosa l'èxtasi, l'epopeia d'una gesta històrica i que tracta ben poc d'una eliminatòria de vuitens de final de la Champions. La rellevància del succés transcendeix la competició i els protagonistes que van concórrer a la gespa del Camp Nou, sobretot, dels blaugranes, que es van fondre en una pinya al córner, i dels francesos del PSG, tristos i demacrats subjectes d'un succés cruel, però exemplificant. Res està guanyat i res està perdut per endavant.

HIPNOTITZATS

Notícies relacionades

Una nit per a l'eternitat

Josep Pedrerol va anunciar l'eliminació del Barça abans de temps

Les paraules difícilment descriuran amb justícia l'emoció que va desfermar la gesta del Camp Nou, escenari d'un altre capítol històric i que va costar buidar, amb seguidors del Barça sense poder anar-se'n, hipnotitzats, i els del PSG petrificats, immòbils també a dalt de tot de l'estadi per raons de seguretat, testimonis muts que gairebé no podran verbalitzar el que van veure. Les imatges els ho recordaran.

Mai ningú, mai, havia aixecat un 4-0 a la Champions. 57 intents frustrats convertien en impossible la remuntada. El tòpic va saltar fet miques de manera impensable, amb una violència inusitada. El nom que bateja la REMUNTADA amb majúscules és el de Sergi Roberto, segurament el futbolista més mundà dels 14 que van vestir de blaugranes i víctima inicial de Luis Enrique. El sacrificat d'una alineació que havia de ser històrica. Va ser desplaçat per l'entrenador en benefici de Mascherano, i Sergi Roberto, en l'últim instant, va transportar l'entrenador, el Jefecito i a tots a la immortalitat.